Irracionalitat --- Irracionalidad

[Entrada 46]

Irracionalitat

A la Viquipèdia defineixen:

La intuïció és l'accés al coneixement sense intervenció conscient de la raó (Burke), de forma que un fet, veritat o estat s'apareix com a evident a la ment sense necessitat d'anàlisi (Descartes). El procés de comprensió d'un símbol o analogia parteix de l'ús de la intuïció (Henri Bergson). Sovint la intuïció té un fort component subjectiu que en fa difícil la seva comunicació a d'altres, per això històricament s'ha lligat amb un sisè sentit, revelacions divines o fins i tot fenòmens paranormals. Treure profit de la pròpia intuïció demostra una bona intel·ligència intrapersonal (segons Howard Gardner).

La intuïció sembla estar controlada per l'hemisferi dret del cervell, on predomina la creativitat i la imaginació, que intervenen per predir esdeveniments o copsar un concepte no explícit. L'experiència prèvia, l'habilitat en desxifrar la comunicació no verbal aliena i la pràctica del denominat pensament lateral reforcen la intuïció. Permet prendre decisions de forma més ràpidament i per tant és un mecanisme adaptatiu.

Albert Einstein deia que L'única cosa realment valuosa és la intuïció potser perquè en la tasca científica provem a través de la lògica, però descobrim a través de la intuïció (Henri Poincaré).

Ens podria semblar que la irracionalitat, almenys aparent, de la intuïció la invalida, en canvi aquesta facultat d'encert instintiu ha estat i és altament apreciada fins i tot en el món científic. I és que quan dic que la racionalitat a ultrança ens limita, també em refereixo en aquesta facultat i a d'altres d'aquest tipus.

Els conceptes són de tots i se'ns imposen des de fora. Les intuïcions sempre són nostres (A. Machado).

Una abraçada.

Irracionalidad

En la Wikipedia catalana definen:

La intuición es el acceso al conocimiento sin intervención consciente de la razón (Burke), de forma que un hecho, verdad o estado aparece como evidente en la mente sin necesidad de análisis (Descartes). El proceso de comprensión de un símbolo o analogía parte del uso de la intuición (Henri Bergson). A menudo la intuición tiene un fuerte componente subjetivo que hace difícil su comunicación a otros, por eso históricamente se ha ligado con un sexto sentido, revelaciones divinas o incluso fenómenos paranormales. Sacar provecho de la propia intuición demuestra una buena inteligencia intrapersonal (según Howard Gardner).

La intuición parece estar controlada por el hemisferio derecho del cerebro, donde predomina la creatividad y la imaginación, que intervienen para predecir eventos o captar un concepto no explícito. La experiencia previa, la habilidad en descifrar la comunicación no verbal ajena y la práctica del denominado pensamiento lateral refuerzan la intuición. Permite tomar decisiones de forma más rápida y por tanto es un mecanismo adaptativo.

Albert Einstein decía que La única cosa realmente valiosa es la intuición quizás porque en la tarea científica probamos a través de la lógica, pero descubrimos a través de la intuición (Henri Poincaré).

Nos podría parecer que la irracionalidad, al menos aparente, de la intuición la invalida, en cambio esta facultad de acierto instintivo ha sido y es altamente apreciada incluso en el mundo científico. Y es que cuando digo que la racionalidad a ultranza nos limita, también me refiero a esta facultad y otras de este tipo.

Los conceptos son de todos y se nos imponen desde fuera. Las intuiciones siempre son nuestras (A. Machado).

Un abrazo.