[Entrada 382]
Veritablement, estimar un altre és deixar anar totes les expectatives. Significa l'acceptació total, fins i tot la celebració de la personalitat d'un altre.
Karan Casey, pianista i cantant folk (1969)
Un dia va anar a Gigolo i esperant trobar-hi a en Dani, havien quedat, però en arribar-hi el noi no hi era. Es va sentir enganyat i va tenir una enganxada amb en Dani per aquest motiu. El noi havia hagut de sortir a fer unes gestions imprevistes per a l'empresa i no havia recordat que havia quedat amb en Joan.
No tenia una raó objectiva per sentir-se enganyat. Havia estat un imprevist i en Dani es va disculpar per no haver-lo avisat. No me acordé de que ibas a venir. Cuando me mandaste ese mensajito caí en la cuenta de que no te había dicho nada y que me estabas esperando. Lo siento. Li havia dit per telèfon. En Joan abans li havia enviat en un SMS dient: ¿Dónde estás? estoy en Gigolo y tu compañero me ha dicho que no estabas, pero no me ha dado más explicación. Llavors en Dani li va trucar. En Joan es va molestar molt quan va saber que s'havia oblidat d'ell. Menudos amigos tengo que pasan de mí. Li va dir amb un to poc amistós, abans de penjar el telèfon. El Joan va marxar de Gigolo emprenyat. Un cop li va haver passat el cabreig, es va adonar que s’havia equivocat i va intentar disculpar-se amb el noi, però aquest no responia a cap dels seus SMS ni a les seves trucades. Tot el que va aconseguir va ser un missatget que deia: Si piensas que te voy a perdonar para que te quedes tranquilo, te equivocas. En Joan no es va donar per vençut i li va escriure una carta.
En Joan es va passar unes quantes setmanes fent i desfent el text de la carta. La va reescriure tres o quatre vegades. La va retocar mil vegades. La va rellegir unes altres deu mil. Finalment, quan la va tenir a punt, la va escriure a mà amb una cal·ligrafia impecable i la va dur a casa del Dani en un moment que ell sabia que el noi no hi seria perquè estava a la feina. De totes maneres va trucar al seu timbre des del portal per estar-ne segur. No hi va haver resposta. Va esperar un parell de minuts i va trucar a un veí. En va encertar a la primera un que hi era. Li va demanar que li obrís la porta perquè duia una carta per al seu veí, però no hi era. Aquest li va obrir la porta i ell va pujar fins a casa del Dani i li va posar la carta per sota de la porta, així estava segur que li havia arribat.
La carta va fer el seu efecte. En Dani va respondre pocs dies després de rebre la seva carta amb un SMS convidant-lo a l'apartamentet on vivia. Li proposava un dia i una hora. L’home va acceptar-ho de seguida tot i que no esperava que fos tan fàcil.
El dia i a l’hora fixada en Joan es va presentar com un clau a casa d’en Dani. Va haver d’esperar uns minuts a què li obrís el portal amb el porter electrònic. Ell va pujar corrent per l’escala. Un cop a la porta de l’apartament, esbufegant, va haver de tornar a esperar que en Dani l’obrís. L’espera se li va fer eterna. El noi va obrir-li la porta mig nu, només duia uns texans. Aquell cos li resultava molt atractiu. Duia el cabell humit cosa que el va fer pensar que sortia de la dutxa i que per això li havia costat tant obrir la porta. Fins i tot anava descalç. L’home no va poder evitar abraçar-lo i fer-li un gran petó ple de passió.
―Mucha pasión pones en tus besos para ser alguien que me llamó mal amigo ―va dir en Dani en acabar de besar-se. En Joan no esperava aquell retret i sense que ho pogués evitar van començar a caure-li les llàgrimes mentre mantenia el cap cot. ―No te preocupes, ya te perdoné, pero quería que supieras que me dolió mucho que me lo dijeras ―el va abraçar.― Vamos no llores. ―i agafant-lo de la mà va endur-se'l.― Vamos, ven ―i van anar agafats de la mà cap al dormitori on va començar a treure-li la roba tota acariciant-lo. En Joan es va adonar que el noi no duia res sota dels texans i li va costar ben poc deixar-lo totalment nu. Van fer l'amor com l'havien fet mai. Aquell dia van fer l'amor de veritat, allò no era només follar.
Després la reconciliació el noi li va dir: Ya sabía que te iba a perdonar. En Joan va voler saber quin efecte havia tingut la seva carta.
―Recibiste mi carta, ¿verdad? ―Va preguntar
―Sí, claro.
―¿Y qué te pareció?
―Me encantó. ―Aquesta va ser la resposta d’en Dani, no hi va haver cap més comentari. En Joan no va insistir. No en van parlar mai més. Li va semblar que aquelles dues paraules no feien justícia a la feinada que li havia donat fer aquell escrit, però va haver de conformar-se amb aquell «Me encantó» que li havia dit el noi amb un ampli somriure que potser volia compensar la pobresa del comentari.
[Entrada @@@]
No és el sexe qui dona plaer, sinó l'amant.
Marge Piercy, escriptora i activista (1936)
En Joan va quedar impressionat del petit apartament d'en Dani i de la seva habilitat en l'art de decorar. Havia aconseguit donar-li un ambient molt càlid amb una decoració senzilla i de bon gust.
El sopar va anar molt bé. Després sopar anaven tots dos una mica alegres perquè havien begut una mica més del que és prudent. Van acabar la festa amb una rebolcada al llit d'en Dani. Després d'una estona de conversa com les que mantenien a Gigolo Boys en Joan es va vestir, li va deixar discretament l'import del servei a la tauleta de nit, i se'n va anar a dormir a casa seva.
A partir d'aquell dia van anar quedant de tan en tan fora de l'àmbit d'aquella casa de cites. Anaven al cine o a sopar i després casa d'en Dani a fotre un clau abans que en Joan tornés a casa seva. En Joan va seguir pagant els serveis sexuals d'en Pedro cada cop que fotien un clau.
Amb el temps en Pedro va deixar de prestar serveis sexuals a Gigolo, va passar a fer d'encarregat. Normalment en horari de matí. S'ocupava de rebre els clients, d'acomodar-los, d'ajudar-los a triar el noi adequat i d'organitzar i vigilar els nois que no estaven de servei. L’encarregat també s’havia d’ocupar d’estar alerta per evitar qualsevol cosa que pogués tenir relació amb drogues i altres tripijocs relacionats amb el món del proxenetisme i dels delictes.
A poc a poc, en Dani va començar a sentir alguna cosa per aquell home culte, assenyat, afectuós i elegant que li resultava atractiu i per qui sentia certa atracció. Potser per això li va dir a en Joan que si hi anava a mitja tarda, quan ell plegava podien follar allà mateix i que si volia fer-ho amb altre noi, que a ell no li importavam que triés al noi que volgués. Les setmanes que no quedaven per sortir i follar a casa d'en Dani en Joan va seguir anant a Gigolo Boys com sempre l’hora que li havia dit en Dani. Una de les vegades que havien quedat, el noi no es trobava bé i volia marxar a casa seva. Quan va arribar en Joan li ho va dir.
―Lo siento, me encuentro mal, no sé si he pilado la gripe o un resfriado. Creo que lo mejor es que me vaya a mi casa a acostarme y dormir.
―Te acompaño.
―No, por favor, prefiero ir solo. Estoy de un humor de perros.
―De acuerdo ―va dir en Joan amb cert despit.― Déjame aquí tirado.
―Me sabe mal, pero no creo que te gustara estar conmigo tal como estoy ¿quieres quedarte? Te busco un chico que te complazca. Ya sabes que a mí no me importa. ―En Joan es va quedar pensatiu.
―Ya sé que no va a ser lo mismo, però vengo bastante a punto y prefiero no irme como he venido.
En Dani va fer passar un parell de nois. En Joan va dir-li quin li havia agradat més. Buena elección li va dir en Dani. Es va acomiadar enviant-li un petó amb la mà i va fer passar el noi. En sortir en Joan va ser conscient que preferia fer-s’ho amb en Pedro.
Un dia en Dani li va trucar. Necessitava un cop de mà i no sabia a qui recórrer.
―Necesito alquilar un coche y siempre que lo intento me ponen muchas dificultades. ¿Me lo podrias alquilar tu? Si no puedes, no pasa nada. Normalmente lo hace un amigo mío que és español, pero está fuera. Si tú no puedes se lo puedo pedir a otro amigo, aunque prefiero perdírtelo a ti.
―¿Es para muchos días?
―Un solo día, mañana. Lo retiraría por la mañana y lo devolvería por la noche.
―Si quieres te dejo mi coche.
―No, ni hablar. Si me pasara algo, cualquier cosa, la más mínima rayadita, no me lo perdonaría. Prefiero alquilarlo.
―Ya veo que no somos tan amigos como pensaba. Yo te lo perdonaría todo, aunque lo destrozaras entero ―va lamentar-se en Joan.
―Perdóname, no es eso. Claro que somos amigos. Lo que quiero evitar es que tengas que dar explicaciones a tu familia de lo que fortuitamente pueda pasarme. De verdad que te considero mi amigo y por eso me atrevo a pedirte ayuda. Créeme, por favor. ―va insistir en Dani.
―De acuerdo, aunque me seria más fácil dejarte el mío, que lo tengo asegurado a todo riesgo y no lo voy a usar ni hoy, ni mañana. ―va fer una petita pausa i va afegir:― ¿Cómo quedamos?
Van quedar. En Joan va llogar el cotxe i hi van posar en Dani com a segon conductor i van agafar assegurança a tot risc. En Dani li va donar els diners a en Joan que va fer el pagament i es van endur el cotxe. Al vespre en Dani va tornar el cotxe sense cap problema. El noi no va donar cap explicació de l'ús que havia fet d'aquell automòbil, i en Joan tampoc li ho va demanar. No és que no li interessés, però li va semblar més prudent no fer-ho. Malgrat que com amic ho podia haver fet sense problemes, li va semblar que si en Dani no ho havia fet espontàniament, era millor deixar-ho estar.
[Entrada 380]
L'única manera de tenir un amic és ser-ho.
Ralph W. Emerson, assagista, filòsof i poeta (1803–1882)
En Dani preferia homes més grans que en Marçal. Amb ell follava molt a gust, però quan anava pel carrer una mica calent es mirava homes més madurs, més fets que el noi. Normalment més grans de quaranta.
Com a Pedro tenia un seguit de clients fixos, però n'hi havia un parell amb qui realment s'ho passava més que bé. Un d'ells era en Joan. Amb ell després de follar mantenien llargues converses. Alguna vegada s’havien passat del temps estipulat i l’encarregat els havia cridat l’atenció. Per això va esforçar-se a controlar aquestes estones de conversa per evitar que es tornessin a passar. En Joan l'havia orientat més d'una vegada, en coses tan importants com el fet d'aconseguir la nacionalitat del país i deixar de dependre del permís de treball. De fet, a poc a poc, va anar sorgint una veritable amistat.
La seva relació encara estava limitada a l’espai de les cambres de Gigolo Boys quan en Pedro tot aprofitant un comentari d’en Joan sobre la seva creixent amistat, va proposar:
―¿Te parece bien si intercambiamos teléfonos?
―Creo que ya vamos tarde ―va respondre enroliat i van posar-se a riure. En Pedro li va dictar el número i va afegir,
―Ahora me haces una perdida y ya me quedará grabado el tuyo. ―En Dani va observar com en Joan escrivia «Pedro GB» a la seva agenda telefònica i el va interrompre:― Ya sé que no te lo he dicho antes, pero mi nombre es Dani y creo que ya es hora que me llames así, aunque aquí me siga llamando Pedro ―després li va dictar els cognoms perquè l'apuntés correctament a l’agenda.
En Joan i en Dani van començar a intercanviar missatges SMS primer amb pensaments després van començar a ser una mica més compromesos.
En Dani, com a bon professional del sexe, sabia controlar la seva ejaculació, en tenia força pràctica, i normalment solia evitar escórrer-se mentre treballava. Però havia de fer autèntics esforços per evitar-ho quan follava amb en Joan. Aquest sabia com posar-lo a cent, i per això, de tant en tant, es deixava anar i ejaculava sobre la panxa o la cara d'ell. Un dia en Joan li va dir,
―Me gusta mucho ver como te corres. Las pocas veces que lo consigo me siento bien conmigo mismo. Ya sé que en vuestro trabajo no os conviene hacerlo. Cuando se lo he pedido a alguno de los chicos me ha dicho que no, porque si lo hacía conmigo luego estaba más de una hora inutilizado, otros me han pedido una propina que a veces me ha parecido exagerada.
―Normalmente solo me corro si se trata del último cliente y si consigue que me apetezca o si me lo pide y yo quiero complacerle. En alguna ocasión también he pedido una propina, que ha sido una cifra alta, para que me digan que no, cuando he preferido no hacerlo. A ti no tengo que pedírtela, siempre me das. ―va acabar dient en Dani.
―Pues entonces tendré que ser tu último cliente de día ¿Te parecería bien?.
―Hombre, si puedes, no lo dudes, me encantaría. Si eres el último del día me corro contigo ―va dir en Dani amb un somriure ben sincer.
―Perfecto, ¿cual es tu horario? ―Va preguntar en Joan per començar a posar fil a l'agulla.
―Cuando vengo por la mañana estoy hasta las nueve, si vengo después de comer me quedo hasta que cerramos, cerca de la media noche.
―Ya sabes que yo siempre vengo el mismo día, el jueves ¿a qué hora tengo que venir?
―Tienes suerte, los jueves vengo por la mañana. Si vienes pasadas las siete y media serás mi último cliente del día ―va dir i li va fer un petó a la boca.
A partir d'aquell dia en Joan va canviar d'hàbits i reservava en Pedro el dijous a dos quarts de vuit del vespre i ejaculaven tan junts com podien, si no ho feien simultàniament. En Dani havia après a notar quan en Joan estava a punt i intentava afegir-se a la festa escorrent-se al mateix temps.
Un dia en Dani li va proposar d'anar a prendre alguna cosa després de la sessió de sexe. En Joan va trucar a casa seva dient que tenia una feina per acabar i que potser faria tard a sopar. Va sortir de Gigolo Boys i es va esperar un parell de cantonades enllà a què el noi sortís de la feina. Van fer el toc i després de xerrar una estona cadascú va anar a sopar a casa seva.
Poques setmanes després, en sortir, van anar a sopar junts. Aquesta vegada va convidar en Joan. Unes setmanes més tard en Dani el va convidar a sopar a casa seva.
[Entrada 379]
Un amic és un que ho sap tot de tu i a pesar d'això et vol.
Fedre, poeta iàmbic escriptor de faules (15 ac - 50 dc)
Hi ha qui creu que els qui treballen a una casa de barrets, com en Dani, ja en tenen prou de sexe, però no sempre és així. El treballador del bordell no tria el seu partenaire. Aquest pot ser lleig, malgirbat, brut, deixat, maleducat, torracollons... A més a més, li agradi o no, se l’ha de satisfer. Hi ha client que, si pot, els maltracta, els menysprea o els falta al respecte, quan no els insulta o pretén que facin coses que no estan disposats a fer. Clar que a Gigolo Boys el noi podia no acceptar determinats clients o abandonar-lo a mitja sessió si era maltractat o no volia fer allò que aquell pretenia. Es pot entendre que són poques les vegades que aquest treballador n'obté plaer. I fins i tot n’hi ha que se sorprenen quan algun client, com en Joan, es preocupa de fer-los gaudir de la seva feina, quan els fa ejacular amb ganes. Per això molt d’aquests treballadors abans d’avorrir el sexe o transformar-lo en una cosa completament mecànica, busquen algú que els resulti atractiu amb qui viure’l d’una forma que els deixi fruir-ne amb un mínim de passió, si més no. N'hi ha que tenen una parella fixa amb qui aconseguir passar-s’ho bé, però aquest no era cas d'en Dani. No tenia parella. Per això de tant en tant buscava algú amb qui fer-ho. Unes vegades se’n sortia i assolia un mínim de sexe plaent, d'altres no tant, o no gens. Ell deia que ho feia perquè necessitava tornar a sentir-se jove de tant en tant lligant amb nois o homes del seu gust.
En Dani va arribar a Barcelona amb pocs recursos per això va buscar una cambra en una pensió. Quan va poder, va anar a viure en un d'aquests pisos on lloguen habitacions, que convivia amb alguns dels seus amics.
La necessitat de sexe esporàdic amb xicots que normalment només veia una vegada, requeria un espai privat, millor que aquella habitació llogada en un pis compartit, i la va canviar per un petit apartament de lloguer en un edifici de l'Eixample tan aviat com la seva economia li ho va permetre.
Per fer una festa d'inauguració, va convidar els seus amics, entre els quals hi havia en Marçal, a un berenar que es va allargar Força. Quan ja era l'hora de sopar la gent va començar a marxar. L’últim va ser en Marçal qui va ajudar-lo a recollir. Després de deixar tot net i polit, van seure al sofà. El noi no tenia pressa per tornar a casa seva perquè havia dit als seus pares que no hi aniria a sopar.
―Gracias por ayudarme a recoger y a limpiar la casa.
―De nada. Me han educado así, tengo que ayudar. No puedo evitarlo.
―Me alegra que estés tan bien educado ―i van riure. En Dani va seguir.― Hoy a penas hemos podido hablar ¿Cómo te va?
―Muy bien, no me puedo quejar. Ahora tengo más tiempo para mi chica y para estudiar.
―¿Y lo de fumeta?
―Desde que dejé el trabajo en Gigolo que no he tocado ni un porro ni una polla que no sea la mía.
―Te felicito por lo de los porros. En cuanto a lo de las pollas si te apetece te puedo ofrecer una ―i van tornar a riure. Es va produir un silenci que en Dani va trencar,― No va de broma, me tienes a tu disposición.
―¿Y si lo acepto qué pasará? No me gustaría estropear nuestra amistad.
―Tu y yo ya sabemos lo que es el sexo, Creo que podemos follar sin ir más allá. Sin confundir el sexo con el amor y todos esos líos ¿no crees? Yo no estoy para malos rollos.
―¿Como follamigos?
―Exacto.
―Pues no te voy a decir que no ―va dir en Marçal a mitja veu, desitjant gaudir amb aquell noi com no ho havia pogut fer amb la majoria dels homes amb qui havia estat.
Aquella va ser la primera vegada que en Marçal va follar amb un home sense cobrar. Va gaudir amb plenitud del sexe amb un noi que havia triat ell, que li resultava atractiu i amb qui s'avenia prou bé. Van acabar els dos extenuats, però en Marçal va haver de vestir-se i marxar. Havia de tornar a casa seva, i no li convenia arribar-hi gaire tard si no volia haver de donar explicacions. No volia haver de mentir.
Les sessions de llit es van anar repetint de tant en tant. Moltes de les vegades que quedaven per veure's i xerrar acabaven al llit de casa el Dani sense haver-ho previst. Altres, en Marçal deia als seus pares que aniria a dormir a casa d'en Jordi i passava la nit sencera amb en Dani. Follaven de forma relaxada i lliure, però amb tanta fogositat i tantes ganes que solien acabar exhaust, sense forces per fer res més. Amb ganes de dormir una bona estona. No hi havia regles, ningú tenia un paper ni un rol assignat prèviament. Les coses fluïen soles sense límits ni prejudicis. Només tenien un objectiu: el plaer. De vegades, en Marçal feia broma, tot imitant a en Pepe Rubianes es posava a repetir: «Dame plaser, mi vida, dame plaser» i reien mentre s'esforçaven tant com podien en aconseguir-ho.
