Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dilluns, 30 de gener del 2023

Digen: 13. Antinoo

[Entrada 378]

La bellesa no fa feliç a qui la posseeix, sinó a qui pot estimar-la i adorar-la
Hermann Hesse, escriptor (1877-1962)
Es tracta d'una escultura romana, feta amb marbre de Paros, està datada entre 130 i 138 dC, que representa el bell Antinoo de Bitínia (Àsia Menor), que va ser el favorit de l'emperador romà Adrià, ja que aquest emperador se n'havia enamorat.

Antinoo va morir ofegat al Nil el 30 d'octubre del 130 dC, quan només tenia divuit anys. La seva mort va sumir l'emperador Adrià en un estat de profunda tristesa i solitud i el va trasbalsar de tal manera que el va impulsar a perpetuar la seva memòria de manera obsessiva.

Antinoo va ser deïficat i se li va rendir culte, es van erigir estàtues en el seu honor per tot l'Imperi, es van encunyar monedes de curs legal amb la seva efígie, es van construir temples dedicats al nou déu, se li va aixecar un mausoleu, l'Antinoeion, a la Vil·la Adriana de Roma, es van organitzar jocs i festes en honor seu, i fins i tot es va fundar una ciutat, «Antinóopolis», al mateix lloc on Antinoo s'havia ofegat i es va donar el seu nom a una constel·lació per poder recordar-lo a les nits.

Fins aquí el que en diu la història. El fet és que es tracta d'una estàtua de gran sensualitat que posa de manifest els sentiments de qui la va encarregar. Consta que Adrià estava casat amb una besneboda del seu antecessor, l'emperador Trajà, i no se li coneix cap altra dona. Adrià va donar l'exclusiva de la seva relació amb dones a Víbia Sabina, la seva esposa. Fora de la informació rigorosa de la història, s'explica que Adrià va tenir diversos favorits, entre els quals destaca aquest amor per Antinoo. Segons sembla, el noi també estava enamorat de l'emperador. Es diu que en aquell temps es creia que quan una persona que estimava a una altra moria prematurament, amb la seva mort regalava els anys no viscuts a la persona objecte del seu amor. La llegenda diu que Antinoo es va suïcidar al Nil per donar una llarga vida al seu estimat Adrià. Adrià va morir amb seixanta-dos anys a conseqüència d'una cardiopatia. Amb això el professor va cloure la seva explicació.

A mi em va impressionar fortament aquella història i l'he tinguda sempre present. Potser és molt petulant pretendre que jo estigui fent com aquell emperador, però et puc assegurar que des que vaig conèixer la Núria, ta mare, no he tingut relació ni amorosa ni sexual amb cap altre dona. I així va acabar la seva història en Joan.

―Vols dir que en certa manera li has estat fidel.
―Ja t'he dit que no crec en aquesta mena de fidelitat. Vull dir que no he substituït a ta mare per una altra. Des del meu punt de vista mai li he estat infidel. He intentat que ho sabés tot de mi, però he deixat d'explicar-li allò que m'ha semblat que no volia saber.
―D'acord, pot ser que no sigui infidelitat.
―Quan ens vam casar jo volia follar més o menys un dia, sí, un dia, no. Seguint més les meves necessitats sexuals. La teva mare es veu que va trobar excessiu el meu ritme i vam haver de conformar-nos a fer-ho un cop o dos per setmana. Com que jo demanava més ella em va dir «si en vols més, te'n busques una altra». No ho vaig fer. Vaig recórrer a la masturbació per preservar la meva salut emotiva, eròtica i sexual.
―Collons pare, m'expliques unes coses..
―No vull amagar-te res. ―va aclarir el Joan, i va reprendre el fil d'allò que estava contant―. Quan vas néixer, la teva mare em va posar en un segon pla (es veu que ho fan totes les mares, però jo ho vaig viure força malament) i només fèiem l'amor un cop a la setmana. El fet és que vaig començar a mirar-me els noiets o em vaig començar a cansar de la masturbació i vaig començar a visitar molt de tant en tant bordells masculins. Això que va durar fins que la Núria va dir-me prou, que ja no tenia gens d'interès a seguir fent-ho amb mi. Llavors a poc a poc les visites als prostíbuls es van fer més freqüents, fins que vaig començar a fer-ho sistemàticament un cop a la setmana. Finalment, vaig acabar essent client fix de Gigoló.
―Per què cases de barrets?
―Perquè mai m'he sentit còmode ni segur intentant lligar, ni ha estat una de les meves habilitats. Potser per això vaig pensar que als meus trenta-tants intentar lligar-me noiets no era gaire adequat. Vaig intentar anar als bars d'ambient gai, però ho vaig veure molt complicat així que vaig preferir anar a un lloc on les coses estaven clares d'entrada i no calia passar-se hores abans d'arribar al llit. I la veritat és que les coses em van anar bé. Encara recordo els dos primers nois amb qui vaig estar.
―Doncs, per no saber per on començar t'has ben esplaiat ―Va dir en Marçal. I li va agrair tot el que li havia explicat. El Joan li va dir que aquella era la seva versió i que possiblement la seva mare en tindria una altra.
―Segur que tens raó, pare, ―va dir en Marçal― però de moment només puc tenir la teva. M'has explicat moltes coses i ara soc incapaç de saber si m'han quedat preguntes. Ho he de pair.
―Mantinc la meva paraula. Quan et sorgeixin noves preguntes m'ho dius i tornem a jugar un partit de pàdel. ―Van riure tots dos i la cosa es va quedar així. No en van tornar a parlar mai més, en Marçal no ho va necessitar i en Joan, tampoc. Després van anar a jugar una estona a pàdel per suar una mica la roba abans de tornar a casa.


divendres, 20 de gener del 2023

Digen: 12. La Núria

[Entrada 377]

L’amor se’n va, però ella es queda.
Joan Capri, actor, humorista i monologuista (1917-2000)
―Va ser la Núria, ta mare qui me'n va fer adonar. Primer em va dir que tenia noves responsabilitats a la feina i que molts dies vindria tard al vespre o de nit. I això va començar a passar un o dos cops per setmana. ―Va explicar en Joan.
―D'això ja fa anys. ―va dir el noi.
―Veig que te’n recordes, però no en fa tants, potser en fa dos o tres. ―El pare va fer una pausa i va reprendre el seu discurs on l'havia deixat.― Poc temps després em va demanar si es podia aconseguir que a la factura del seu mòbil particular hi deixés d'aparèixer la relació detallada de les trucades. Va argumentar que ella no li calia saber a qui havia trucat i que era un detall no li interessava per a res a Hisenda. Això em va fer pensar que potser el que no volia era que jo, repassant les depeses de casa, pogués saber a qui trucava. I vaig començar a fer el que no havia fet mai, mirar-me a qui trucava. La primera factura va posar de manifest que hi havia un número desconegut per mi que era el protagonista de la seva factura. La segona ho va corroborar. Vaig deixar de mirar-me-les. Passat un temps, un dia se li va bloquejar el telèfon i me'l va donar perquè me'l mirés. Quan vaig aconseguir que tornés a funcionar va arribar un SMS ple de petonets. Llavors vaig intentar esbrinar de qui era aquell número i vaig veure que tenia un nom en clau. Una lletra repetida tres cops. Era el mateix número que es repetia a les factures del telèfon. Tot i que no sé de qui és, em sembla que no m'equivocaria si et donés un nom.
―I què has fet? ―Va preguntar en Marçal.
―Res. Ja t'he dit que per a mi el sexe i la fidelitat són dues coses diferents.
―Sí, però...
―Jo crec que malgrat tot això que t'he explicat, ens estimem i ens cuidem l'un a l'altre.
―Sí, però us poseu banyes.
―També els hi vas posar tu a la Mar i em sembla que no vau deixar d'estimar-vos.
―És diferent. Jo n’estic enamorat.
―Mira-t'ho com vulguis. Per a la meva salut mental em cal sexe amb certa regularitat i crec que ja m'ha passat l'edat satisfer aquesta necessitat a base de palles. ―El noi va abaixar els ulls. El pare tenia raó. Ell tampoc es conformava amb la pura masturbació quan no podia fer l'amor amb la Mar.
―Perquè amb noiets.
―Ja et vaig dir que soc bisexual.
―I perquè no vas amb noies tant en tant? Perquè li has donat l'exclusiva a ta mare en aquest terreny? ―Va dir en Marçal. Va fer una pausa i va seguir― No ho entenc. Si la mare ja no vol fer l'amor amb tu...
―Digue'm romàntic, però jo no ho vull fer amb cap altre dona.
―Ets molt estrany, pare.
―Potser, sí. ―Va tornar a fer-se un silenci que es va fer una mica llarg. Després en Joan va seguir―. Quan jo era jove l'homosexualitat estava perseguida per la llei. Et podien posar a la presó si t'enganxaven fent l'amor amb un altre noi. A més, la religió ho prohibia i socialment era menystingut tot aquell que resultés sospitós de mantenir relacions d'aquesta mena. Ja deus saber que encara avui en dia hi ha força adolescents que se suïciden davant les dificultats amb què s’ha d'enfrontar un noi o una noia LGTBI. Crec que als Estats Units encara avui hi ha linxaments d'homosexuals en alguns estats. Vull dir que avui no és gens fàcil d'acceptar que t'agraden els nois i en la meva joventut encara ho era menys.
―En soc ben conscient ―va confessar en Marçal.
―Vull dir que per acceptar-ho, has de fer una reflexió seriosa. No és perquè sigui una cosa abjecta, sinó perquè la societat la té com a tal. En certa ocasió un professor d'història ens va dur a un museu. Hi havia una sala plena d'escultures gregues, vull dir de la Grècia antiga. La majoria eren cossos d'homes nus. Homes molt ben formats. Alguns eren atletes. A l'entrada en un nínxol amb una escultura d'un noi jove molt guapo, amb el cabell arrissat. Jo li vaig preguntar per aquell noi i em va dir: Es tracta d'una escultura romana. I en veure’ns interessats, ens va contar la història d’Antinoo.


dijous, 12 de gener del 2023

Digen: 11. Pàdel de nou

[Entrada 376]

Mai segones parts van ser bones.
Miguel de Cervantes, escriptor (1547-1616)
Havien passat més de sis mesos. En Marçal havia fet una selectivitat prou bona i havia aconseguit la plaça que havia posat com a primera opció. A més, havia deixat de banda els porros i, seguint els consells d'en Dani, no se'ls mirava ni de lluny.

En Dani, amb qui es trucaven de tant en tant, i s'havien vist alguna altra vegada, un dia li va preguntar si ja havien mantingut la conversa que li havia promès el seu pare. En Marçal li va confessar que no i que no hi havia hagut el més mínim indici que la conversa s'hagués de produir. Llavors En Dani li va dir.

―¿Y no se lo podrías recordar?
―No veo cómo. ¿Entro en su estudio y le digo que aún me debes una explicación?
―No hace falta ser tan directo. ¿Por qué no le dices que aún tenéis pendiente la revancha del pádel? Puede que con eso baste.

I en Marçal ho va intentar. Li va dir a en Joan en ple sopar:

―Quan podrem acabar el partit pàdel que va quedar pendent? Em deus la revenja.
―Tens raó, encara està pendent. Què fas aquest cap de setmana? ―va dir-li en Joan amb un somriure i van quedar pel dissabte a la tarda.

Aquesta vegada van anar directament al bar, al mateix bar del dia que van jugar al pàdel, i a la mateixa taula. Quan el cambrer va haver dut la comanda el pare va trencar el gel.

―Com que no sé per on començar, preferiria que fossis tu qui em fes preguntes, així podríem centrar la conversa en allò que t'interessa. ―En Marçal es va quedar mut. No havia previst aquesta possibilitat. No tenia cap pregunta preparada.
―Jo tampoc sé per on començar ―va dir finalment―. No sé com preguntar-te el que voldria saber sense passar-me. Em fa por resultar ofensiu si deixo anar els meus pensaments tal com ragen.
―D'acord. No m'ofendré si no et passes de mal parit ―va dir el pare volent trencar una mica la tensió. Tenia la sensació que el seu fill li estava donant a la conversa una solemnitat que no es mereixia.― No et preocupis, pots dir el que vulguis entenc que la nostra conversa no és intranscendent i que hi ha molta emocionalitat implicada. Espero que em donis l'oportunitat d'explicar-me. Potser val pena que comenci per parlar de la meva visió de la fidelitat. A la nostra societat s'identifica la fidelitat a l'exclusivitat de l'activitat sexual. Segons això només es pot practicar sexe amb la parella.
―Això és el que m'heu ensenyat.― va dir el noi.
―Però no ho practiques, o no ho feies. ―va replicar en Joan.
―Tens raó.
―Jo entenc que s'ha de ser fidel en l'amor i en els negocis, però la monogàmia ha estat forçada en els humans. L'exclusivitat en el sexe funciona mentre estàs enamorat, després... Després no té gaire raó de ser.
―Vols dir que ja no estàs enamorat de la mare?
―Bé deus follar amb ella.
―No.
―No fotis! Per què no hi folles?
―Perquè ella no vol.
―I per això has optat per fer-ho amb els noiets de Gigoló Boys? ―El Joan no va respondre a la pregunta del seu fill, li va semblar una pregunta retòrica. Llavors en Marçal va fer una altra pregunta― La mare ho sap que t'agraden els noiets?
―Des del primer dia. Va ser una de les primeres coses que li vaig dir quan vam començar a festejar. Jo havia estat molt enamorat d'un amic que no em va correspondre mai i li ho vaig explicar.
―I que en va dir?
―Que era una cosa que no entenia i que s'ho havia de rumiar. Després no n'hem parlat mai més i si alguna vegada he tret el tema, ella ha fugit d'estudi.
―I que faries si sabessis que ella s'ho fa amb un altre?
―Crec que ja ho fa. ―L'expressió de la cara d'en Marçal va fer evident que la notícia li havia caigut com un gerro d'aigua freda.
―Com ho saps? ―Va dir amb indignació, defensant la puresa de la seva mare.


dimecres, 4 de gener del 2023

Digen: 10. Dani (Pedro)

[Entrada 375]

Amb el temps, és millor una veritat dolorosa que una mentida útil.
Thomas Mann, novel·lista (1875-1955)
Hola, Pedro ¿Cómo estás? ―Va dir en Marçal, tot abraçant al seu excompany de feina.
Yo muy bien ¿Y tú, Marcos, cómo estás? Debiste pasarla muy dura. ―Va contestar el cubà amb aquella música tan característica de la seva terra. Feia pocs dies que havia tornat de les seves llargues vacances. Una de les primeres coses que va fer en arribar va ser trucar a en Marçal, a qui encara tenia al cap com a Marcos, el seu nom de batalla. Per telèfon el noi li va explicar a en Pedro, molt per sobre, com estaven les coses i van quedar en trobar-se per parlar-ne amb calma. Van citar-se en un bar de l'Eixample barceloní. En Pedro hi va arribar abans que en Marcos i es va asseure en un lloc tranquil a la terrassa. Quan va arribar en Marçal, en Dani es va aixecar i es van fondre en una forta abraçada. Un cop asseguts el cubà li va dir:
Cuéntamelo todo.
Perdona, primero quiero pedirte que dejes de llamarame Marcos, quiero dejar atrás ese nombre y todo lo que representa. Ya sabes que mi nombre es Marçal y me gustaría... Preferiría que lo usaras a partir de ahora. ―Va dir en lloc de fer cas a la petició del seu amic.
Claro que sí. Me parece fantástico, pero en justa correspondencia tú también dejarás de llamarme Pedro, mi amor.

Llavors en Marçal va començar a explicar-li, amb pèls i senyals, com havien anat les coses, però va obviar el tema de les drogues, perquè era una cosa que havia amagat a Gigoló Boys, tant als companys com al cap i als encarregats, perquè la tenien absolutament prohibida i li va semblar que no calia destapar-ho en aquell moment.

Acerté en mi pronóstico. Soy bueno ¿eh? ―Va concloure en Dani satisfet tot i que s'havia adonat que la història tenia una llacuna i va fer-li la pregunta― ¿Y no te preguntó para qué necesitabas ese dinero extra si ellos te lo pagaban todo?

En Marçal li havia dit que quan son pare li havia demanat el perquè ho feia, ell li havia dit que ho feia perquè li calien diners extres i que en aquella feina es feien diners abundants i de forma ràpida, però ho havia deixat així, sense detallar l'abraçada i el plor que van precedir a la confessió. Llavors va veure que no havia colat el seu intent d’amagar-ho, però no es va donar per vençut i va proposar-li un canvi de tema.

La verdad es que todo fue muy bien, llegué a casa tan relajado que incluso defendí a mi padre cuando mi madre nos reprochó que llegaramos tarde. La verdad es que no creo que mi padre me aclare nunca el porqué de su doble vida, aunque me lo haya prometido.
Probablemente tengas razón. Los que llevamos tiempo en esto sabemos de lo solos e incomprendidos que se sienten esos adultos que prefieren follar con jovencitos. ―Va fer una pausa a l'espera de la rèplica d'en Marçal, però aquest se sentia segur amb el seu canvi de tema i no va dir res. Llavors en Dani va afegir ―Aunque eso no responde a mi pregunta ¿Qué quieres esconder-me con ese cambio de tema?

En Marçal va envermellir. No tenia escapatòria, li ho havia d'explicar i ho va fer. Aquest cop no va plorar. La conversa sobre les drogues i el difícil que era deixar-les es va allargar una bona estona. Quan ja la cosa va començar a perdre interès en Marçal va reprendre el tema dels homes que prefereixen les relacions sexuals amb nois joves o adolescents. Llavors el tema derivar en els homes que busquen en el prostíbul alguna cosa més que el sexe pelat.

¡Ostras! Es verdad. Son muchos los maduros que se enrollan y te cuentan su vida en la cama ―Va afegir en Marçal.
Es que el sexo se acompaña de un ambiente de intimidad que da pie a las confesiones. Tengo un cliente que es psicólogo y una vez me contó que el sexo que es satisfactorio siempre lleva asociado algo que se parece a un enamoramiento, aunque muchas veces no dura más que lo que dura el simple polvo. Y eso da pie a buscar una relación más intima que va más allá del simple acto sexual. ―Va dir en Dani.
¡Anda ya!
No te miento. Además me dijo que eso es lo que da sentido a lo de los follamigos.

La conversa va seguir una estona sobre aquests temes dels homes que desitgen noiets, i la necessitat de parlar amb ells. El tema va derivar cap a la pedofília i en Marçal ho va voler deixar estar. No volia pensar en son pare com a un pedòfil. Va aprofitar que ja s'acostava l'hora que ell havia de marxar per començar a acomiadar-se. Tot i que van quedar en seguir-se veient, en Dani li va demanar que li ho prometés. En Marçal li va dir que no li jurava perquè no creia en déu, però que ho tingués clar que ho farien. De fet, l'amistat d'en Dani i en Marçal va durar més. Força més del que ells imaginaven en aquell moment.