Treball --- Trabajo

[Entrada 132]

Treball

A la versió catalana de la Wikipedia (la Viquipèdia) es diu que el treball "és un esforç manual o intel·lectual que generalment implica, encara que no sempre, una contrapartida econòmica o en espècie. Té implicacions directes en el dret, l'economia i la sociologia. Segons el “Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana”, és l'activitat conscient dels éssers humans orientada per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que els envolta. En economia capitalista es defineix com un esforç humà aplicat a la producció de la riquesa (benefici econòmic) i es considera, per tant un factor de producció."

Treballar per satisfer les necessitats d'un mateix i les dels que en puguin dependre (penso bàsicament en malalts, ancians i nens) justifica ben clarament fer l'esforç manual o intel·lectual que es defineix com a treball. Ara treballar per produir riquesa ja no em sembla tan clar. En tot cas em pregunto "quanta" riquesa i "per a qui", una cosa és satisfer les necessitats i l'altre produir més del que ens cal, és a dir, produir excedents amb els quals mantenir en aquells que no estan col·laborant en res, però encara és molt pitjor quan aquest produir riquesa és per enriquir en algú, especialment si aquest algú no és un mateix, com sol passar al qui treballa per a un altre.

Antigament, quan l'estat estava dirigit per un príncep sobirà (es fes dir, rei, emperador, duc, comte, etc.) els tributs que s'obligava a pagar a la població no tenien més justificació que el manteniment d'aquest sobirà, la seva cort i el seu principat. El sobirà no havia de donar-ne comptes i podia fàcilment donar via lliure a la seva cobdícia i practicar la cleptocràcia. Això ha canviat radicalment, ja que els estats actuals estan obligats a rendir comptes de tot el que recapten i també de quin destí se li dóna... Malgrat els casos de corrupció que ja sabem que són força freqüents i que en tot cas són un delicte que és perseguit amb més o menys encert pel mateix estat.

No passa el mateix amb els negocis privats, especialment després de la globalització. Els seus beneficis es justifiquen d'una manera estrictament comptable: m'he gastat tant i he aconseguit quant i la diferència de quant a tant són els beneficis. Com es gestionen aquest quant i aquest tant és més complicat de controlar. D'una banda perquè el món dels negocis privats sol tenir una regulació força laxa i es permeten pràctiques que en l'àmbit públic són considerades corruptes i delictives, com ara els regals d'empresa. D'altra banda el fet de la globalització encara ho complica més, ja que fa pràcticament impossible controlar els beneficis reals dels negocis privats en cada estat, i també les maniobres financeres que es fan per eludir fiscalitats, regulacions socials, etc. que ja sabem que no són iguals a tots els estats. O sigui que les companyies d'abast multinacional poden fer coses en alguns països que en altres són il·legals. Cosa que és afavorida pels tractats de lliure comerç internacional que tant agraden als ultraliberals.

Treballar per cobrir les meves necessitats i les dels meus, ho trobo absolutament imprescindible. Treballar per cobrir les despeses de l'estat, també. Parlo d'un estat que assumeixi les seves comeses, lliure de corrupció i cleptocràcia. Però em sembla que ens hem de negar rotundament a treballar per enriquir a un altre, qui probablement s'endurà la seva riquesa lluny de l'estat on treballo i intentarà pagar la mínima part d'impostos que li tocaria en aquest estat (recordem que només el 4% del que recapta l'Estat Espanyol prové de les grans fortunes i les grans empreses). Com que ja he parlat del cooperativisme i del que en diu la constitució espanyola de 1978 a l'article 129.2 al respecte no m'estendré en explicar com aconseguir-ho.

D'altra banda també col·laborem a l'enriquiment de tercers comprant-los el que venen. Per això també és important vigilar què, com i on comprem. En aquest sentit hi ha el tema del comerç just i del de proximitat, on es valora on i com es produeix d'una banda, i de com i a través de qui arriba el producte als nostres mercats de l'altra.

Treballar sí, però per a mi, per als meus i per al manteniment del meu estat, no per enriquir a tercers que ni tan sols contribueixen a mantenir aquest estat.

Una abraçada.

Trabajo

En la versión catalana de la Wikipedia (la Viquipèdia) se dice que el trabajo "es un esfuerzo manual o intelectual que generalmente implica, aunque no siempre, una contrapartida económica o en especie. Tiene implicaciones directas en el derecho, la economía y la sociología. Según el "Diccionario de la Enciclopedia Catalana", es la actividad consciente de los seres humanos orientada a satisfacer sus necesidades transformando la naturaleza que los rodea. En economía capitalista se define como un esfuerzo humano aplicado a la producción de la riqueza (beneficio económico) y se considera, por tanto un factor de producción. "

Trabajar para satisfacer las necesidades de uno mismo y las de los que puedan depender (pienso básicamente en enfermos, ancianos y niños) justifica claramente hacer el esfuerzo manual o intelectual que se define como trabajo. Ahora trabajar para producir riqueza ya no me parece tan claro. En todo caso me pregunto "cuánta" riqueza y "para quién", una cosa es satisfacer las necesidades y el otro producir más de lo que nos hace falta, es decir, producir excedentes con los que mantener a aquellos que no están colaborando en nada, pero aún es mucho peor cuando éste producir riqueza es para enriquecer en alguien, especialmente si ese alguien no es uno mismo, como suele ocurrir a quien trabaja para otro.

Antiguamente, cuando el estado estaba dirigido por un príncipe soberano (se hiciera llamar, rey, emperador, duque, conde, etc.) los tributos que se obligaba a pagar a la población no tenían más justificación que el mantenimiento de ese soberano , su corte y su principado. El soberano no tenía que dar cuentas y podía fácilmente dar vía libre a su codicia y practicar la cleptocracia. Eso ha cambiado radicalmente, ya que los estados actuales están obligados a rendir cuentas de todo lo que recaudan y también de qué destino se le da... A pesar de los casos de corrupción que ya sabemos que son bastante frecuentes y que en todo caso son un delito que es perseguido con más o menos acierto por el propio estado.

No ocurre lo mismo con los negocios privados, especialmente después de la globalización. Sus beneficios se justifican de una manera estrictamente contable: me he gastado tanto y he conseguido cuánto y la diferencia de cuanto a tanto son los beneficios. Cómo se gestionan ese cuanto y ese tanto es más complicado de controlar. Por un lado porque el mundo de los negocios privados suele tener una regulación bastante laxa y se permiten prácticas que en el ámbito público son consideradas corruptas y delictivas, como los regalos de empresa. Por otra parte el hecho de la globalización aún lo complica más, ya que hace prácticamente imposible controlar los beneficios reales de los negocios privados en cada estado, y también las maniobras financieras que se hacen para eludir fiscalidades, regulaciones sociales, etc. que ya sabemos que no son iguales en todos los estados. O sea que las compañías de alcance multinacional pueden hacer cosas en algunos países que en otros son ilegales. Lo cual es favorecido por los tratados de libre comercio internacional que tanto gustan a los ultraliberales.

Trabajar para cubrir mis necesidades y las de los mios, me parece absolutamente imprescindible. Trabajar para cubrir los gastos del estado, también. Hablo de un estado que asuma sus cometidos, libre de corrupción y cleptocracia. Pero me parece que hemos que negar rotundamente a trabajar para enriquecer a otro, quien probablemente llevará su riqueza lejos del estado donde trabajo e intentará pagar la mínima parte de impuestos que le tocaría a ese estado (recordemos que sólo el 4% de lo que recauda el Estado Español proviene de las grandes fortunas y las grandes empresas). Como ya he hablado del cooperativismo y de lo que dice la constitución española de 1978 en el artículo 129.2 al respecto no me extenderé en explicar cómo conseguirlo.

Por otro lado también colaboramos al enriquecimiento de terceros comprándoles lo que venden. Por eso también es importante vigilar qué, cómo y dónde compramos. En este sentido está el tema del comercio justo y del de proximidad , donde se valora dónde y cómo se produce por un lado, y de cómo ya través de quién llega el producto a nuestros mercados por el otro.

Trabajar sí, pero para mí, para los míos y para el mantenimiento de mi estado, no para enriquecer a terceros que ni siquiera contribuyen a mantener ese estado.

Un abrazo.