Sofistes --- Sofistas

[Entrada 134]

Sofistes

Els diccionaris els qualifiquen de filòsofs, malgrat que altres filòsofs com Sòcrates, Plató o Aristòtil no els hi van considerar. Eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners. Es guanyaven la vida preparant els alumnes per a la vida a la polis mitjançant l'ensenyament del llenguatge, la capacitat d'argumentar, persuadir, i/o mostrar les implicacions de qualsevol qüestió. Plató criticava els sofistes pel seu formalisme i les seves trampes dialèctiques, mentre pretenien ensenyar la virtut i humanisme.

Havien de "poder convertir en sòlids i forts els arguments més febles", deia Protàgores. Gòrgies afirmava que amb les paraules es pot enverinar i extasiar. Es tracta, doncs, d'adquirir el domini dels raonaments enganyosos. L'art de la persuasió no està al servei de la veritat sinó dels interessos de qui parla. No creien que l'ésser humà fos capaç de conèixer una veritat vàlida per a tots, tot afirmant que cadascú té "la seva" veritat. D'Aristòtil provindrà el sentit pejoratiu: sofista és qui utilitza el sofisma per a raonar. No oblidem que un sofisma és un argument capciós, un sil·logisme viciós, per fer passar com a veritat el que és fals.

Tot i que avui es creu que la causa principal del seu poc prestigi davant dels seus coetanis era degut al fet que cobraven pels seus ensenyaments, en realitat el seu poc prestigi està justificat perquè practicaven l'art de la persuasió, que no estava ni està al servei de la veritat sinó dels interessos de qui parla.

Aquesta art, la de la persuasió, és la principal eina dels polítics del món, tant dels del passat com dels del present. Avui en dia molts d'ells recorren a filòsofs, historiadors, psicòlegs i altres professionals del pensament i les emocions humanes per trobar arguments que els permetin defensar els seus interessos i els dels lobbies que els financen.

Entenc que els sofistes van fer palès que el pensament basat només en el raonament, en l'argumentació especulativa, admet qualsevol conclusió. Em costa molt d'entendre i acceptar que admetem que els polítics i els seus partits juguin amb nosaltres d'aquesta manera, amb una fal·làcia darrera l'altra, tot fent promeses que tots sabem que no compliran, ja que no es mouen pels nostres interessos, sinó pels dels grups de pressió que tenen darrere, i el seu únic interès personal és fer seu el poder i mantenir-s'hi tant de temps com puguin, és a dir, guanyar les següents eleccions. I de fet no són més que tontos útils.

Sóc un amant de la veritat i, en conseqüència, de la ciència que intenta esbrinar que és real. No puc amb els sofistes i la seva argumentació.

Una abraçada.

Sofistas

Los diccionarios y enciclopedias los califican de filósofos, a pesar de que otros filósofos como Sócrates, Platón o Aristóteles no los consideraron tal cosa. Eran una especie de maestros ambulantes que ofrecían sus enseñanzas a menudo a cambio de dinero. Se ganaban la vida preparando a los alumnos para la vida en la polis mediante la enseñanza del lenguaje, la capacidad de argumentar, persuadir, y/o mostrar las implicaciones de cualquier cuestión. Platón criticaba los sofistas por su formalismo y sus trampas dialécticas, mientras pretendían enseñar la virtud y humanismo.

Tenían que "poder convertir en sólidos y fuertes los argumentos más débiles", decía Protágoras. Gorgias afirmaba que con las palabras se puede envenenar y embelesar. Se trata, pues, de adquirir el dominio de los razonamientos engañosos. El arte de la persuasión no está al servicio de la verdad sino de los intereses de quien habla. No creían que el ser humano fuera capaz de conocer una verdad válida para todos, afirmando que cada uno tiene "su" verdad. De Aristóteles provendrá el sentido peyorativo: sofista es quien utiliza el sofisma para razonar. No olvidemos que un sofisma es un argumento capcioso, un silogismo vicioso, para hacer pasar como verdad lo que es falso.

Aunque hoy se cree que la causa principal de su poco prestigio ante sus coetáneos era debido a que cobraban por sus enseñanzas, en realidad su poco prestigio está justificado porque practicaban el arte de la persuasión, que no estaba ni está al servicio de la verdad sino de los intereses de quien habla.

Esta arte, la de la persuasión, es la principal herramienta de los políticos del mundo, tanto de los del pasado como de los del presente. Hoy en día muchos de ellos recurren a filósofos, historiadores, psicólogos y otros profesionales del pensamiento y las emociones humanas para encontrar argumentos que les permitan defender sus intereses y los de los lobbies que los financian.

Entiendo que los sofistas pusieron de manifiesto que el pensamiento basado sólo en el razonamiento, en la argumentación especulativa, admite cualquier conclusión. Me cuesta mucho entender y aceptar que admitamos que los políticos y sus partidos jueguen con nosotros de esta manera, con una falacia tras otra, haciendo promesas que todos sabemos que no cumplirán, ya que no se mueven por nuestros intereses, sino por los de los grupos de presión que tienen detrás, y su único interés personal es hacer-se con el poder y mantenerse en él tanto tiempo como puedan, es decir, ganar las siguientes elecciones. Y de hecho no son más que tontos útiles.

Soy un amante de la verdad y, en consecuencia, de la ciencia que trata de averiguar que es real. No puedo con los sofistas y su argumentación.

Un abrazo.