Èdip --- Edipo

[Entrada 189]

Èdip

Èdip és un personatge mític de l'antiga Grècia que va matar al seu pare i es va casar amb la seva mare. El seu pare, Lai, era el rei de Tebes. Lai es va casar amb Jocasta. Abans de casar-se van consultar l'oracle de Delfos, el qual els advertí que "el fill que tinguessin arribaria a ser assassí de son pare i espòs de sa mare". En néixer el seu primer fill, tement el compliment del destí, Lai va encarregar a un servent fidel que matés la criatura, però el serf, compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la muntanya. Un pastor que s'ocupava dels ramats del rei de Corint el va recollir i se'l va afillar. Després els reis de Corint el van adoptar com a fill propi.

Èdip fuig de Corint perquè li arriba notícia del que havia pronosticat l'oracle de Delfos, perquè creu, erròniament, que així no complirà aquest pronòstic. En el viatge mata a son pare, desxifra l'enigma de l'Esfinx (un monstre amb rostre i mans de dona, la veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'au i urpes de lleó) aconseguint així la corona de Tebes i casar-se amb Jocasta sense saber que és la seva mare. Amb ella té 4 fills. Èdip amb aquest triomf sobre l'Esfinx, creu que hi veu amb una penetració que ningú té.

El drama ens l'explica Sòfocles en el seu Èdip rei. Allà ens explica com Èdip i Jocasta s'assabenten de la veritat. Qui adverteix a Èdip és precisament un cec, Tirèsies, que és també un endeví sagrat, una persona que no hi veu, però que penetra a la profunditat del passat i del futur. Èdip creu veure-hi, però no hi veu; creu saber, però no sap, ja que desconeix qui és. És a dir, que Èdip que té ulls no hi veu, i Tirèsies, cec, hi veu. Èdip ens representa a nosaltres que estem aferrats a allò que és immediat i som covards davant la perspectiva de mirar dins de nosaltres mateixos.

Jocasta se suïcida, i Èdip es buida els ulls. Sòfocles ens descriu en una altra obra, Èdip a Colonos, un Èdip vell que, finalment, ha obtingut la saviesa. No la falsa saviesa que se li atorgava quan era el jove rei Èdip sinó l’autèntica saviesa de qui, sense temor, ha mirat dins d’ell mateix i ha elegit. Ara, finalment, sap que el vertader enigma de l’Esfinx és ell mateix. L’enigma de l’Esfinx és l’home.

Les idees d'aquest text surten de la lliçó inaugural del curs acadèmic 2017-2018 de la Universitat Pompeu Fabra (UPF): "Llibertat i enigma en tres escenes" pronunciada pel Dr. Rafel Argullol, catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts a la Facultat d'Humanitats d'aquesta universitat. Una lliçó amb la qual m'hi vaig sentit ben identificat i potser per això m'he animat a intentar fer-vos-la arribar. Si us animeu a llegir-la completa, la teniu web de la UPF en un PDF. També la podeu trobar amb imatge i veu en aquest enllaç a YouTube.

Aquesta és la primera de les tres escenes. La segona se situa en el banquet de Plató i la tercera a Séte al sud de França, a la tomba de Paul Valéry. El Dr. Argullol fa la seva reflexió final sobre el Faust de Goethe. Us presentaré les tres parts que falten en posts successius, resumides com he fet avui, tot i que en el meu resum he transcrit literalment algunes de les frases i també paragrafs sencers.

Així que continuarà amb Plató.

Una abraçada.

Edipo

Edipo es un personaje mítico de la antigua Grecia que mató a su padre y se casó con su madre. Su padre, Layo, era el rey de Tebas. Layo se casó con Yocasta. Antes de casarse consultaron el oráculo de Delfos, el cual les advirtió que "el hijo que tuvieran llegaría a ser asesino de su padre y esposo de su madre". Al nacer su primer hijo, temiendo el el cumplimiento del destino, Layo encargó a un sirviente fiel que matara a la criatura, pero el siervo, compadecido por la fragilidad del niño, se limitó a abandonarlo a la montaña. Un pastor que se ocupaba de los rebaños del rey de Corinto lo recogió y lo ahijó. Después los reyes de Corinto lo adoptaron como hijo propio.

Edipo huye de Corinto porque le llega noticia de lo que había pronosticado el oráculo de Delfos, porque cree, erróneamente, que así no cumplirá este pronóstico. En el viaje mata a su padre, descifra el enigma de la Esfinge (un monstruo con rostro y manos de mujer, la voz de hombre, cuerpo de perro, cola de serpiente, alas de ave y garras de león) consiguiendo así la corona de Tebas y casarse con Yocasta sin saber que es su madre. Con ella tiene 4 hijos. Edipo con este triunfo sobre la Esfinge, cree que ve con una penetración que nadie tiene.

El drama nos la cuenta Sófocles en su Edipo rey. En él nos cuenta como Edipo y Yocasta se enteran de la verdad. Quien advierte a Edipo es precisamente un ciego, Tiresias, que es también un adivino sagrado, una persona que no ve, pero que penetra en la profundidad del pasado y del futuro. Edipo cree ver, pero no ve; cree saber, pero no sabe, ya que desconoce quién es. Es decir, que Edipo que tiene ojos no ve, y Tiresias, ciego, ve. Edipo nos representa a nosotros que estamos aferrados a lo inmediato y somos cobardes ante la perspectiva de mirar dentro de nosotros mismos.

Yocasta se suicida, y Edipo se vacía los ojos. Sófocles nos describe en otra obra, Edipo en Colono, un Edipo viejo que, finalmente, ha obtenido la sabiduría. No la falsa sabiduría que se le otorgaba cuando era el joven rey Edipo sino la auténtica sabiduría de quien, sin temor, ha mirado dentro de sí mismo y ha elegido. Ahora, finalmente, sabe que el verdadero enigma de la Esfinge es él mismo. El enigma de la Esfinge es el hombre.

Las ideas de este texto salen de la lección inaugural del curso académico 2017-2018 de la Universidad Pompeu Fabra (UPF): "Libertad y enigma en tres escenas" pronunciada por el Dr. Rafael Argullol, catedrático de Estética y Teoría de las Artes en la Facultad de Humanidades de esa universidad. Una lección con la que me sentido bien identificado y quizá por eso me he animado a intentar hacérosla llegar. Si os animais a leerla completa, la tenéis en catalán web de la UPF en un PDF. También la podéis encontrar con imagen y voz, también en calatán, en aquest enllaç a YouTube.

Esta es la primera de las tres escenas. La segunda se sitúa en el banquete de Platón y la tercera a Séte el sur de Francia, en la tumba de Paul Valéry. El Dr. Argullol hace su reflexión final sobre el Fausto de Goethe. Os presentaré las tres partes que faltan en posts sucesivos, resumidas como he hecho hoy, aunque en mi resumen he transcrito literalmente algunas de las frases y también párrafos enteros.

Así que continuará con Platón.

Un abrazo.