Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 18 d’abril del 2019

L'ocàs (22) --- El ocaso (22)


[Entrada 265]

L'ocàs (22)

No crec en el pessimisme. Si alguna cosa no surt com vols, segueix endavant. Si penses que plourà, ho farà.
Clint Eastwood, actor, director i productor de cinema (1930)
L'endemà vam fer una segona volta pel poble vell i hi vam dinar. A la tarda en Lore va voler anar a la platja i jo el vaig acompanyar. Jo no vaig mai a la platja, la meva pell no suporta estar gaire al sol, a més no va amb el meu tarannà estar tanta estona sense fer res, però aquell dia vaig pensar que m'havia d'aproximar a ell. No va funcionar. En primer lloc perquè em va semblar que ell no se sentia còmode. Quan vaig proposar-li de banyar-nos vaig saber que no sabia nadar. Anys abans m'havia dit que de jove havia practicat natació de competició. M'havia mentit llavors o em mentia ara?

Vaig tornar a l'hotel a mitja tarda deixant-lo sol a la platja. Vam tornar al poble vell per sopar i després de fer una volteta per la platja i de veure uns focs artificials des de la terrassa de l'hotel vam posar-nos al llit a dormir. Aquest dia no hi va haver sexe.

Des de la nit d'Ais a Provença em prenia pastilles per dormir cada dia, malgrat això no aconseguia dormir bé. I tot el que passava m'anava obsedint, carregant-me de pors i deixant-me insatisfet. Tot apuntava que en Lore estava utilitzant-me.

L'endemà ell se'n va anar a córrer per la «Promenade des Anglais» i jo vaig seguir-lo caminant. Ell va arribar fins al final del passeig, fins a l'aeroport. Després vam fer una volteta per la ciutat nova i, després de dinar, ell se'n va anar a la platja i jo em vaig quedar a l'hotel intentant llegir, però estava massa alterat i no em podia concentrar en la lectura. Vaig sortir a la terrassa de l'hotel i vaig veure a en Lore a la platja. Vaig intentar calmar-me. Semblava que aquell dia les coses anaven millor. Quan em va semblar que era l'hora vaig optar per anar-lo a buscar a la platja. Em va semblar una manera d'aproximar-m'hi però no va ser així. Em va fer fora dient-me que volia quedar-s'hi una estona més i que marxés a esperar-lo a l'hotel.

Una hora més tard em va trucar preguntant-me on era. Jo era a l'hotel i així li ho vaig dir. Em va dir que ara venia, que volia follar. Quan va arribar es va dutxar i en vam començar la nostra cerimònia d'aparellament. Se'l notava que estava més calent del que era habitual. Em va dir que la platja el posava molt calent. Fins i tot em va deixar que li practiqués el bes negre, cosa que quasi mai volia. Recordo que m'anava dient de tant en tant ―No te corras. Aguanta Jordi.― Quan va arribar el moment de la penetració no vaig poder evitar l'ejaculació. Va ser una ejaculació estranya, diferent de les habituals, poc plaent. Ell es va posar com una moto, mai l'havia vist així, fins i tot va plorar, es lamentava de la seva mala sort.

Si fins llavors m'havia sentit incòmode al seu costat. En aquell moment em vaig sentir fatal, em volia morir. Va estar estirat al llit lamentant-se i desesperat quasi una hora. Feia una llarga temporada que deia que jo era «su maridito», aquell dia em va dir que ja no em volia com a marit. Després d'això vam sortir per sopar i després a prendre una copa. Llavors, mentre fèiem la copa, a més de repetir-me que tornava a ser un simple amant i no el seu marit, vaig saber que aquell vespre, després de fer-me marxar de la platja quan l'havia anat a buscar, havia anat a veure el cambrer de la primera nit a Niça, aquell que se li havia insinuat tan descaradament, s'havia pres un cafè al bar amb ell i havien estat parlant, però que no li havia agradat. Penseu el que vulgueu, jo vaig pensar el pitjor. Vaig pensar, que hi havia anat per intentar follar amb ell i com que no li va sortir bé, va venir, calent com una mona, a follar amb mi. No el puc culpar perquè intentés follar-se aquell cambrer, entrava dins de les regles del joc que havíem fixat, podia follar amb qui volgués. El que molestava era el moment. Érem a un viatge ell i jo sols, per estar l'un exclusivament per l'altre. Encara que en aquell viatge que no destaqués per una gran activitat sexual entre nosaltres.

Temps després vaig descobrir que aquelles pastilles per dormir que estava prenent durant aquell viatge em produïen ejaculació precoç amb aquella sensació rara i poc plaent del dia de Niça.

Com podeu imaginar. Vaig passar la nit del lloro, sense dormir ni un segon. Donant voltes pel llit. Ja no era jo. Era un sac de nervis i desesperació, a més estava fet una merda en fer massa dies que no dormia bé.

De Niça vam anar a Sant Rafèu (Saint-Raphaël), vam passar per Antíbol (Antibes) i Cannes on vam dinar. Cannes no ens va agradar gens i per això vam seguir viatge fins a Sant Rafèu. Vam buscar un hotel, aquest era força maco, i ell va marxar a la platja. Jo no podia més, el meu estat emocional era deplorable, i vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar a fer el bèstia per la carretera de la costa en direcció a Le Trayas en un intent de relaxar-me. No recordo quants quilòmetres vaig fer ni quanta estona hi vaig estar. De nou a Sant Rafèu vaig aparcar el cotxe. Jo seguia igualment desesperat i me'n vaig anar a caminar, a veure si així aconseguia calmar-me. Llavors vaig veure que en Lore, en vestit de bany, venia per la vorera contrària. Vaig travessar el carrer. Ell es va aturar a uns pocs metres i es va posar a cercar alguna cosa a la bossa de mà que duia. Ell assegura que no em va veure, sempre he cregut que era impossible que no em veiés.

Vaig caminar una estona més i després me'n vaig anar a un bar on em vaig posar beure cervesa, una cervesa belga d'aquelles més fortes. Me'n vaig prendre tres o quatre, una darrera l'altre. Em vaig començar a sentir millor a mesura que l'alcohol s'anava fent amo de mi. Quan jo ja estava força borratxo em va trucar preguntant-me on era. Em va venir a buscar per anar a sopar. Jo vaig pensar que menjant em passaria l'embriaguesa, però no, no ho va fer. El que va passar en aquell sopar m'ho va explicar ell l'endemà al matí, jo només recordo alguns flaixos.

El següent que recordo és que ja era negra nit, jo estava assegut a la sorra de la platja amb l'esquena contra un petit edifici de fusta, vaig intentar aixecar-me, però no m'aguantava dret. Li vaig enviar un missatge al mòbil on només deia «Ajuda'm». No va trigar gaire a aparèixer i em va ajudar a tornar a l'hotel i a posar-me al llit. Aquest cop vaig dormir profundament.

L'endemà em va dir que volia tornar a Barcelona com més aviat millor.―Per què? Tan malament m'he portat?― Li vaig demanar ―No et sembla suficient el que em vas dir ahir?― Li vaig confessar que no recordava res del que havia passat en el sopar ni després. Que només recordava que m'havia vingut a buscar a la platja. Vaig haver d'insistir perquè m'ho expliqués. Llavors em va dir que vaig estar molt agressiu en contra d'ell i vaig arribar a l'extrem de tractar-lo de fracassat perquè no es guanyava la vida i perquè el seu títol de psicologia era com un paper mullat. Després encara vaig voler anar a fer una copa i li vaig demanar una cigarreta... Em va demanar que marxéssim a l'hotel i li vaig dir que no. I em va deixar sol. Va marxar cap a l'hotel. Com que jo no hi anava em va sortir buscar i em va trobar assegut a la platja. No havia vist el meu missatge.

.../...

Una abraçada.








El ocaso (22)

No creo en el pesimismo. Si algo no sale como quieres, sigue adelante. Si piensas que va a llover, lloverá.
Clint Eastwood, actor, director y productor de cine (1930)
Al día siguiente dimos una segunda vuelta por el pueblo viejo donde almorzamos. Por la tarde Lore quiso ir a la playa y yo le acompañé. Yo no voy nunca a la playa, mi piel no soporta estar mucho al sol, además no va con mi talante estar tanto rato sin hacer nada, pero ese día pensé que me tenía que aproximar a él. No funcionó. En primer lugar porque me pareció que él no se sentía cómodo. Cuando le propuse bañarnos supe que no sabía nadar. Años antes me había dicho que de joven había practicado natación de competición ¿Me había mentido entonces o me mentía ahora?

Volví al hotel a media tarde dejándolo solo en la playa. Volvimos al pueblo viejo para cenar y después de dar una vuelta por la playa y de ver unos fuegos artificiales desde la terraza del hotel nos acostamos para dormir. Este día no hubo sexo.

Desde la noche de Aix en Provenza me tomaba pastillas para dormir cada día, sin embargo no conseguía dormir bien. Y todo lo que pasaba me iba obsesionado, cargándome de miedos y dejándome insatisfecho. Todo apuntaba a que Lore estaba utilizándome.

Al día siguiente él se fue a correr por la «Promenade des Anglais» y yo lo seguí andando. Él llegó hasta el final del paseo, hasta el aeropuerto. Después dimos una vuelta por la ciudad nueva y, después de comer, él se fue a la playa y yo me quedé en el hotel intentando leer, pero estaba demasiado alterado y no me podía concentrar en la lectura. Salí a la terraza del hotel y vi a Lore en la playa. Intenté calmarme. Parecía que ese día las cosas íban mejor. Cuando me pareció que era la hora opté por ir-lo a buscar a la playa. Me pareció una manera de aproximarme a él, pero no fue así. Me echó diciéndome que quería quedarse un rato más en la playa y que me fuera a esperarlo en el hotel.

Una hora más tarde me llamó preguntándome donde estaba. Yo estaba en el hotel y así se lo dije. Me dijo que ahora venía, que quería follar. Cuando llegó se duchó y en empezamos nuestra ceremonia de apareamiento. Se le notaba que estaba más caliente de lo habitual. Me dijo que la playa lo ponía muy caliente. Incluso me dejó que le practicara el beso negro, lo que casi nunca quería. Recuerdo que me iba diciendo de vez en cuando ―No te corras. Aguanta Jordi.― Cuando llegó el momento de la penetración no pude evitar la eyaculación. Fue una eyaculación extraña, diferente de las habituales, poco placentera. Él se puso como una moto, nunca la había visto así, incluso lloró, se lamentaba de su mala suerte.

Si hasta entonces me había sentido incómodo a su lado. En ese momento me sentí fatal, me quería morir. Estuvo acostado en la cama lamentándose y desesperado casi una hora. Hacía largo tiempo que decía que yo era «su maridito», ese día me dijo que ya no me quería como marido. Después de eso salimos a cenar y luego a tomar una copa. Entonces, mientras tomábamos la copa, además de repetirme que volvía a ser un simple amante y no su marido, supe que al final de aquella tarde, después de echarme de la playa cuando lo había ido a buscar, él había ido a ver el camarero de la primera noche en Niza, aquel que se le había insinuado tan descaradamente, se había tomado un café en el bar con él y habían estado hablando, pero que no le había gustado. Pensad lo que queráis, yo pensé lo peor. Pensé, que había ido para intentar follar con él y como no le salió bien, vino, caliente como una mona, a follar conmigo. No puedo culparle porque intentara follarse a aquel camarero, entraba dentro de las reglas del juego que habíamos fijado, podía follar con quien quisiera. Lo que molestaba era el momento. Estábamos en un viaje él y yo solos, para estar el uno exclusivamente por el otro. Aunque ese viaje que no destacara por una gran actividad sexual entre nosotros.

Tiempo después descubrí que aquellas pastillas para dormir que estaba tomando durante aquel viaje me producían eyaculación precoz con esa sensación rara y poco placentera del día de Niza.

Como podéis imaginar. Pasé la noche en blanco, sin dormir ni un segundo. Dando vueltas por la cama. Ya no era yo. Era un manojo de nervios y desesperación, además estaba hecho una mierda al llevar demasiados días sin dormir bien.

De Niza fuimos a Sant Rafèu (Saint-Raphaël), pasamos por Antíbol (Antibes) y Cannes donde comimos. Cannes no nos gustó y por eso seguimos viaje hasta Sant Rafèu. Buscamos un hotel, éste era muy bonito, y él se fue a la playa. Yo no podía más, mi estado emocional era deplorable, y monté en el coche y me fui a hacer el bestia por la carretera de la costa en dirección a Le Trayas en un intento de relajarme. No recuerdo cuantos kilómetros recorrí ni cuánto tiempo ocupé en ello. De nuevo en Sant Rafèu aparqué el coche. Yo seguía igualmente desesperado y me fui a caminar a ver si conseguía calmarme. Entonces vi que Lore, en traje de baño, venía por la acera contraria. Crucé la calle. Él se detuvo a unos pocos metros y se puso a buscar algo a la bolsa de mano que llevaba. Él asegura que no me vio, siempre he creído que era imposible que no me viera.

Caminé un rato más y después me fui a un bar donde me puse beber cerveza, una cerveza belga muy fuerte. Me tomé tres o cuatro, una tras otra. Me empecé a sentir mejor a medida que el alcohol se iba adueñando de mí. Cuando ya estaba bastante borracho me llamó preguntándome donde estaba. Me vino a buscar para ir a cenar. Yo pensé que comiendo me pasaría la embriaguez, pero no, no lo hizo. Lo que pasó en aquella cena me lo contó él al día siguiente, yo sólo recuerdo algunos flashes.

Lo siguiente que recuerdo es que ya era noche cerrada, yo estaba sentado en la arena de la playa con la espalda contra un pequeño edificio de madera, intenté levantarme, pero no me aguantaba derecho. Le envié un mensaje al móvil donde sólo decía «Ayúdame». No tardó mucho en aparecer y me ayudó a volver al hotel y en ponerme en la cama. Esta vez dormí profundamente.

Al día siguiente me dijo que quería volver a Barcelona lo antes possible. ―¿Por qué? ¿Tan mal me he portado?― Le pregunté ―¿No te parece suficiente lo que me dijiste ayer?― Le confesé que no recordaba nada de lo que había pasado en la cena ni después. Que sólo recordaba que me había venido a buscar a la playa. Tuve que insistir para que me lo contara. Entonces me dijo que estuve muy agresivo en contra de él y llegué al extremo de tratarlo de fracasado porque no se ganaba la vida y porque su título de psicología era como un papel mojado. Después aún quise ir a tomar una copa y le pedí un cigarrillo ... Me pidió que nos fuéramos al hotel y le dije que no. Y me dejó solo. Se marchó hacia el hotel. Como yo no iba me salió buscar y me encontró sentado en la playa. No había visto mi mensaje.

.../...

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada