Societats igualitàries (3 Ànsia de prestigi) --- Sociedades igualitarias (3 Ansia de prestigio)

[Entrada 36]

Societats igualitàries (3 Ànsia de prestigi)

La necessitat genètica d'amor, aprovació i suport emocional porta a la nostra espècie a limitar les satisfaccions en altres necessitats i altres impulsos. Aquesta mateixa necessitat explica els esforços que fan capitostos prehistòrics per augmentar el benestar general dels seus. La societat no els paga amb aliments, sexe o un major nombre de comoditats físiques sinó amb aprovació, admiració i respecte, en suma, amb prestigi.

Les diferències de personalitat fan que en alguns éssers humans l'ansietat d'afecte sigui més gran que en altres. Així doncs, que els caps prehistòrics havien de ser individus amb una necessitat d'aprovació especialment forta. A més de posseir un gran talent per a l'organització, l'oratòria i la retòrica, els líders igualitaris sobresurten com a persones amb un enorme apetència de lloances.

La recompensa de serveis útils per a la societat mitjançant prestigi semblava, com la redistribució, oposar-se al principi al progrés de les distincions de rang basades en la riquesa i el poder. La base era la generositat del gran home i no la naturalesa del prestigi. Malgrat que ser ric i poderós no exclou ser estimat i admirat mentre no es donin mostres d'un tarannà egoista i tirànic. Els caps suprems i els reis posteriors segueixen desitjant l'amor dels seus súbdits.

Sens dubte, el consum visible i eminent, satisfà el nostre desig de sentir-nos superiors. La nostra susceptibilitat a aquests desitjos és d'origen social i alberga motius i conseqüències que van més enllà de la mera pretensió o aparença d'un rang elevat. L'intercanvi, l'exhibició i la destrucció de forma visible i eminent d'objectes de valor són estratègies de base cultural per assolir i protegir el poder i la riquesa. Van sorgir perquè aportaven la prova simbòlica que els caps suprems i els reis eren en efecte superiors i, en conseqüència, més rics i poderosos per dret propi que el comú dels mortals. Entre les prefectures avançades i els primers estats, la justificació de les prerrogatives règies que major influència han tingut des del punt de vista ideològic era la reivindicació de la descendència divina. No cal esperar dels déus i els seus familiars immediats un aspecte i un comportament propis del comú dels mortals. Sobretot, els seus hàbits de consum han d'estar a l'altura dels seus orígens celestials, en un nivell situat molt per sobre de les capacitats dels seus súbdits, per tal de demostrar l'infranquejable abisme que els separa. Perquè alguna cosa fora considerat com a objecte sumptuari, havia de ser molt escassa o extraordinàriament difícil d'aconseguir per a la gent normal en estar ocult en les entranyes de la terra o els fons marins, procedir de terres llunyanes o ser de difícil i aventurat accés, o constituir prova material de labor concentrada, habilitat i geni de grans artesans i artistes.

En les èpoques preindustrials els objectes sumptuaris funcionaven com proclames, anuncis publicitaris per captar l'atenció, advertències que significaven : "Com podeu veure, som éssers extraordinaris. Els millors artistes i artesans treballen a les nostres ordres. Enviem miners a les entranyes de la terra, bussejadors als fons de la mar, caravanes a través dels deserts i vaixells a través dels mars. Obeïu les nostres ordres perquè qui és capaç de posseir aquestes coses té poder suficient per destruir-vos".

Una abraçada.

Sociedades igualitarias (3 Ansia de prestigio)

La necesidad genética de amor, aprobación y apoyo emocional lleva a nuestra especie a limitar las satisfacciones en otras necesidades y otros impulsos. Esta misma necesidad explica los esfuerzos que hacen cabecillas prehistóricos por aumentar el bienestar general de los suyos. La sociedad no les paga con alimentos, sexo o un mayor número de comodidades físicas sino con aprobación, admiración y respeto; en suma, con prestigio.

Las diferencias de personalidad hacen que en algunos seres humanos la ansiedad de afecto sea mayor que en otros. Así pues, que los cabecillas prehistóricos debían ser individuos con una necesidad de aprobación especialmente fuerte. Además de poseer un gran talento para la organización, la oratoria y la retórica, los líderes igualitarios descuellan como personas con un enorme apetito de alabanzas.

La recompensa de servicios útiles para la sociedad mediante prestigio parecía, como la redistribución, oponerse en un principio al progreso de las distinciones de rango basadas en la riqueza y el poder. La base era la generosidad del gran hombre y no la naturaleza del prestigio. A pesar de que ser rico y poderoso no excluye ser amado y admirado mientras no se den muestras de un talante egoísta y tiránico. Los jefes supremos y los reyes posteriores siguen deseando el amor de sus súbditos.

Sin duda alguna, el consumo visible y eminente , satisface nuestro deseo de sentirnos superiores. Nuestra susceptibilidad a tales deseos es de origen social y alberga motivos y consecuencias que van más allá de la mera pretensión o apariencia de un rango elevado. El intercambio, la exhibición y la destrucción de forma visible y eminente de objetos de valor son estrategias de base cultural para alcanzar y proteger el poder y la riqueza. Surgieron porque aportaban la prueba simbólica de que los jefes supremos y los reyes eran en efecto superiores y, en consecuencia, más ricos y poderosos por derecho propio que el común de los mortales. Entre las jefaturas avanzadas y los primeros Estados, la justificación de las prerrogativas regias que mayor influencia han tenido desde el punto de vista ideológico era la reivindicación de la descendencia divina. No hay que esperar de los dioses y sus familiares inmediatos un aspecto y un comportamiento propios del común de los mortales. Sobre todo, sus hábitos de consumo tienen que estar a la altura de sus orígenes celestiales, en un nivel situado muy por encima de las capacidades de sus súbditos, con el fin de demostrar el infranqueable abismo que los separa. Para que algo fuera considerado como objeto suntuario, debía ser muy escaso o extraordinariamente difícil de conseguir para la gente normal al estar oculto en las entrañas de la tierra o los fondos marinos, proceder de tierras lejanas o ser de difícil y aventurado acceso, o constituir prueba material de labor concentrada, habilidad y genio de grandes artesanos y artistas.

En las épocas preindustriales los objetos suntuarios funcionaban como proclamas, anuncios publicitarios para captar la atención, advertencias que significaban: "Como podéis ver, somos seres extraordinarios. Los mejores artistas y artesanos trabajan a nuestras órdenes. Enviamos mineros a las entrañas de la tierra, buceadores a los fondos del mar, caravanas a través de los desiertos y barcos a través de los mares. Obedeced nuestras órdenes porque quien es capaz de poseer tales cosas tiene poder suficiente para destruiros".

Un abrazo.