Els millors --- Los mejores

[Entrada 120]

Els millors

El mot grec "aristoi" (en grec: ἄριστοι) significa literalment "el millor", "excel·lent", i també "bo", "formós" i "notable"... I va ser el nom donat als nobles en la societat grega antiga. El govern d'aquests és l'aristocràcia. En les reformes de Soló de l'any 459 a.n.e. entre altres coses denunciava un major interès d'aquesta noblesa per les riqueses que per la política.

En l'època de les polis gregues es desenvolupà la forma de vida aristocràtica i una de les preocupacions del moment va ser aconseguir que fos envejada i desitjada. I en això responien els seus banquets, la cria de cavalls per a l'esbarjo, el luxe, el consum conspicu, la pederàstia i les competicions panhelèniques com els Jocs Olímpics. Lluitaven per generar una imatge especial que els distingís com a elit i que els donés prestigi. El triomf en les competicions no era premiat amb diners ni riqueses, sinó amb un element simbòlic com podia ser una corona de llorer. L'autentic premi era el prestigi del vencedor. Força vegades aquesta aristocràcia (o govern dels millors) va degenerar en tiranies, és a dir, totalitarismes cleptocràtics.

La major part de les èpoques fosques de la història es caracteritzen per la manca d'una forta centralització, d'un poder fort, és a dir, que hi havia una menor jerarquització. Tot i que se sol presentar com terme pejoratiu, solen ser èpoques amb menors diferències socials. No hi sol haver grans monuments, ni importants obres d'art o de literatura, però no sempre l'avenç tecnològic segueix la mateixa sort. Per exemple la metal·lúrgia del ferro va sorgir durant una època fosca.

En les societats igualitàries el voler destacar, el voler tenir o ser més que els altres estava mal vist, era un valor negatiu. Potser per això la justificació de les desigualtats socials se sustenta en els valors contraris: destacar, competir, ser millor o tenir més que els altres, demostrar la pròpia vàlua, etc. Tot això va acompanyat pel "glamour", la classe, la "qualité", ser "fashion", estar a la moda, i tot un seguit d'altres bestieses i enganys. Tot plegat va en el sentit contrari d'aconseguir ser un mateix i el propi equilibri que duen a la realització personal i al cap i a la fi en aquella felicitat real tan allunyada del que ens expliquen els que no volen que creguem que un món millor és possible, i que el que en realitat volen és impedir que lluitem per aconseguir-lo.

Una abraçada.

Los mejores

La palabra griega "aristoi" (en griego: ἄριστοι) significa literalmente "el mejor", "excelente", y también "bueno", "hermoso" y "notable"... Y fue el nombre dado a los nobles en la sociedad griega antigua. El gobierno de estos es la aristocracia. En las reformas de Solón del año 459 a.n.e. entre otras cosas denunciaba un mayor interés de esta nobleza por las riquezas que por la política.

En la época de las polis griegas se desarrolló el modo de vida aristocrático y una de las preocupaciones del momento fue conseguir que fuera envidiado y deseado. Y a esto respondían sus banquetes, la cría de caballos para el recreo, el lujo, el consumo conspicuo, la pederastia y las competiciones panhelénicas como los Juegos Olímpicos. Luchaban para generar una imagen especial que los distinguiera como élite y que les diera prestigio. El triunfo en las competiciones no era premiado con dinero ni riquezas, sino con un elemento simbólico como podía ser una corona de laurel. El auténtico premio era el prestigio del vencedor. Muchas veces esa aristocracia (o gobierno de los mejores) degeneró en tiranías, es decir, totalitarismos cleptocráticos.

La mayor parte de las épocas oscuras de la historia se caracterizan por la falta de una fuerte centralización, de un poder fuerte, es decir, que había una menor jerarquización. Aunque se suele presentar como término peyorativo, suelen ser épocas con menores diferencias sociales. No suele haber grandes monumentos, ni importantes obras de arte o de literatura, pero no siempre el avance tecnológico sigue la misma suerte. Por ejemplo la metalurgia del hierro surgió durante una época oscura.

En las sociedades igualitarias el querer destacar, el querer tener o ser más que los demás estaba mal visto, era un valor negativo. Quizá por ello la justificación de las desigualdades sociales se sustenta en los valores contrarios: destacar, competir, ser mejor o tener más que los demás, demostrar la propia valía, etc. Todo eso va acompañado por el "glamour", la clase, la "qualité", ser "fashion", estar a la moda, y toda una serie de otras sandeces y engaños. Todo ello va en el sentido contrario de conseguir ser uno mismo y el propio equilibrio que llevan a la realización personal y al fin y al cabo a aquella felicidad real tan alejada de lo que nos cuentan los que no quieren que creamos que un mundo mejor es posible, y que lo que en realidad quieren es impedir que luchamos para conseguirlo.

Un abrazo.