Sí que es pot --- Sí se puede

[Entrada 125]

Sí que es pot

Sens dubte la història ens demostra que des de fa uns 8.000 anys, des dels origens de la civilització, la població civilitzada ha estat governada en general per una petita part de la població, una elit de gent rica ben organitzada, que només s'ha preocupat de mantenir els seus privilegis, les seves riqueses, i satisfer la seva cobdícia. Elit que s'ha autoanomenat aristocràcia (els millors), patricis (els pares), noblesa (els distingits), etc. i que que no han estat ni són més que una oligarquia, un grup reduït de persones.

Em direu que això ha canviat, que la revolució francesa va acabar amb el govern de les nobleses, que els estats actuals s'ocupen de la redistribució de la riquesa, que les democràcies parlamentàries garanteixen la igualtat davant la llei... Tot plegat és més aparent que real. Dos exemples ens ho fan evident. La democràcia real seria que qualsevol ciutadà només pels seus mèrits pogués arribar a la cúspide del poder, però no és així, per exemple per arribar a president dels EUA cal tenir una fortuna al darrera com posat de manifest en Donald Trump, en un país on només es pot triar entre Demòcrates, que no passen de ser el centre i Republicans, la dreta més casposa. McCathy va acabar d'afeblir les poques esquerres que hi ha hagut en aquell estat.

D'altra banda, les bosses de misèria cada dia més freqüents en totes les democràcies occidentals i la recent posada a la llum dels papers de Panamà ens demostren que la funció de redistribuir la riquesa de les democràcies occidentals no funciona, ni hi ha cap interés en que ho faci.

Malgrat que molts s'esforcin a negar-ho, la oligarquia existeix, ostenta el poder i és qui decideix que cal fer en cada moment. No els cal reunir-se, tot i que tenen els seus punts de trobada, com el fòrum de Davos, el G8 o el G20, funcionen com totes les màfies, a base de cadenes de favors, de codis no escrits i de patronatges i apadrinaments. No els cal cap "capo" en tenen prou amb una única norma, recolzar-se mútuament en l'enriquiment, en satisfer la seva cobdícia.

La nostra única força és la unió. La plebs romana, per posar un exemple, només va aconseguir reformar la República de la Roma antiga, amb l'amenaça d'abandonar aquella ciutat-estat. Per això, un dels principals esforços d'aquesta oligarquia és impedir que formem una esquerra forta com la Segona República Espanyola, que van haver corregir amb una guerra civil i un feixisme del qual encara avui en patim les seqüeles. Un exemple actual del que vull dir el tenim ara al nostre estat amb la maniobra de Ciutadans (C's) per impedir que es pugui formar un govern d'esquerres a l'estil del de Portugal.

Em sembla més que evident que només aconseguirem acabar amb la nostra situació de clara desavantatge social, de flagrant injustícia i abús per part d'aquestes oligarquies (que difícilment han superat ni superen el 10% de la població) el dia que siguem capaços d'entendre que el que ens cal per sobre de tot és la unió. Les nostres divergències i individualismes juguen en contra nostra, ens afebleixen i els donen un fort avantatge als oligarques.

La majoria som gent humil, amb pocs recursos, que treballem per compte d'altres o que tot i ser propietaris d'uns pocs mitjans de producció estem supeditats a un mercat que controlen grans companyies i grups financer que estan controlats per la oligarquia. En una paraula, som proletaris. Com ja deia el Manifest comunista de Karl Marx i Friedrich Engels al 1848, el meu crit és: Proletarier aller Länder, vereinigt euch! (Proletaris del món, uniu-vos!). Però aquest lema va perdre tota la seva força quan el primer estat que l'ostentava, la URSS, va adoptar formes totalitàries i oligàrquiques. Ara el lema que sembla tenir força és aquest "Sí que es pot!" que criden els qui volen canviar les coses de cara a un món més equitatiu. Un lema que sembla cridar-nos a una nova unió del proletariat per fer front a totes les formes d'oligarquia conegudes i les que encara estan per descobrir, recuperant l'autèntica democràcia i la justícia social. Tot i que moltes vegades em costa de creure als qui el defensen, entenc que si volem vèncer-los no tenim més camí que unir-nos perquè som la majoria, més del 90% de la població, i units tenim les de véncer. Malauradament ara ja no ens queda el recurs d'anar-nos-en que tenia en el seu moment la plebs romana, només ens queda el d'unir-nos i fer-los front.

Només em queda aclarir que no he votat mai a Podemos ni a cap de les seves coalicions, tot i que no descarto fer-ho quan em sembli oportú.

Una abraçada.

Sí se puede

Sin duda la historia nos demuestra que desde hace unos 8.000 años, desde los orígenes de la civilización, la población civilizada ha sido gobernada en general por una pequeña parte de la población, una élite de gente rica bien organizada, que sólo se ha preocupado de mantener sus privilegios, sus riquezas, y satisfacer su codicia. Élite que se ha autodenominado aristocracia (los mejores), patricios (los padres), nobleza (los distinguidos), etc. y que no han sido ni son más que una oligarquía, un grupo reducido de personas.

Me diréis que esto ha cambiado, que la revolución francesa acabó con el gobierno de las noblezas, que los estados actuales se ocupan de la redistribución de la riqueza, que las democracias parlamentarias garantizan la igualdad ante la ley... Todo eso es más aparente que real. Dos ejemplos nos lo ponen en evidencia. La democracia real sería que cualquier ciudadano sólo por sus méritos pudiera llegar a la cúspide del poder, pero no es así, por ejemplo para llegar a presidente de EEUU es necesario tener una fortuna detrás como puesto de manifiesto en Donald Trump, en un país donde sólo se puede elegir entre Demócratas, que no pasan de ser el centro y Republicanos, la derecha más casposa. McCathy acabó de debilitar las pocas izquierdas que ha habido en aquel estado.

Por otra parte, las bolsas de miseria cada día más frecuentes en todas las democracias occidentales y la reciente puesta a la luz de los papeles de Panamá nos demuestran que la función de redistribuir la riqueza de las democracias occidentales no funciona, ni hay ningún interés en que funcione.

A pesar de que muchos se esfuercen en negarlo, la oligarquía existe, ostenta el poder y es quien decide que hay que hacer en cada momento. No necesitan reunirse, aunque tienen sus puntos de encuentro, como el foro de Davos, el G8 o el G20, funcionan como todas las mafias, a base de cadenas de favores, de códigos no escritos y de patronajes y apadrinamientos. No necesitan ningún "capo" les basta con una única norma, apoyarse mutuamente en el enriquecimiento, en satisfacer su codicia.

Nuestra única fuerza es la unión. La plebe romana, por poner un ejemplo, sólo consiguió reformar la República de la Roma antigua, con la amenaza de abandonar aquella ciudad-estado. Por ello, uno de los principales esfuerzos de esta oligarquía es impedir que formemos una izquierda fuerte como pasó en la Segunda República Española, que tuvieron que corregir con una guerra civil y un fascismo del cual aún hoy sufrimos sus secuelas. Un ejemplo actual de lo que quiero decir lo tenemos ahora en nuestro estado con la maniobra de Ciudadanos (C 's) para impedir que se pueda formar un gobierno de izquierdas al estilo del de Portugal.

Me parece más que evidente que sólo conseguiremos acabar con nuestra situación de clara desventaja social, de flagrante injusticia y abuso por parte de esas oligarquías (que difícilmente han superado ni superan el 10% de la población) el día que seamos capaces de entender que lo que necesitamos por encima de todo es la unión. Nuestras divergencias y individualismos juegan en contra nuestra, nos debilitan y les dan una gran ventaja a los oligarcas.

La mayoría somos gente humilde, con pocos recursos, que trabajamos por cuenta de otros o que siendo propietarios de unos pocos medios de producción estamos supeditados a un mercado que controlan grandes compañías y grupos financiero que están controlados por la oligarquía. En una palabra, somos proletarios. Como ya decía el Manifiesto comunista de Karl Marx y Friedrich Engels en 1848, mi grito es: Proletarier aller Länder, vereinigt euch! (¡Proletarios del mundo, uníos!). Pero este lema perdió toda su fuerza cuando el primer estado que lo ostentaba, la URSS, adoptó formas totalitarias y oligárquicas. Ahora el lema que parece tener fuerza es ese "¡Sí se puede!" que gritan los que quieren cambiar las cosas para lograr a un mundo más equitativo. Un lema que parece llamar a una nueva unión del proletariado para hacer frente a todas las formas de oligarquía conocidas y las que aún están por descubrir, recuperando la auténtica democracia y la justicia social. Aunque muchas veces me cuesta creer a quienes lo defienden, entiendo que si queremos vencerlos no tenemos más camino que unirnos porque somos la mayoría, más del 90% de la población, y unidos tenemos las de vencer. Desgraciadamente ahora ya no nos queda el recurso de irnos que tenía en su momento la plebe romana, sólo nos queda el de unirnos y hacerles frente.

Sólo me queda aclarar que no he votado nunca a Podemos ni a ninguna de sus coaliciones, aunque no descarto hacerlo cuando me parezca oportuno.

Un abrazo.