Ni-ni --- Nini

[Entrada 124]

Ni-ni

L'altre dia van entrar a robar a casa d'una amiga meva. Va marxar de cap de setmana fora i quan va arribar a casa, el diumenge, es va trobar tot el pis remenat, tots els armaris buits, tota la roba i altres pertinences per terra... Però la porta d'entrada, una porta blindada que li havia costat una pasta, estava intacta. Havien entrat i sortit per una petita finestra que dóna a un celobert. Accedir-hi des de l'escala de veïns no és fàcil. D'una banda perquè viu en un 6è pis i de l'altre, perquè la separació que hi ha d'una finestra a l'altra requereix certa habilitat i una preparació física que no solen tenir els més grans.

Els Mossos li van explicar que era obvi que era gent jove i organitzada. També li vam assegurar que l'havien d'haver estat vigilant per saber que seria fora tot el cap de setmana, perquè havien actuat amb molta tranquil·litat. També li van explicar que actualment hi ha bandes de joves d'aquells que en diem ni-ni que es dediquen robar pisos. Aquests joves abans vivien dels seus pares, però com que actualment els pares no els poden mantenir perquè o bé estan a l'atur o si treballen tenen uns sous bastante precarios, han de fer alguna cosa per subsistir. Així que fan un o dos robatoris en domicilis particulars al mes. Segons sembla només solen interessr-se per diners, joies i tecnologia, tot i que la a meva amiga li van robar coses tan curioses com una ampolla de colònia acabada de comprar.

El fenomen ni-ni és ben conegut en el meu país. Els joves ni-ni són joves inactius, és a dir, que no treballen ni segueixen cap tipus de formació. El terme ni-ni s'assimila a l'acrònim anglès NEET (Not in Education, Employment, or Training). Tot i que es situa el seu origen als anys noranta, conec casos al món rural d'aquest país anteriors en aquestes dates. Les raons que es donen per justificar-ho són diverses entre les que destaquen el fracàs escolar, les condicions laborals precàries, i la manca d'esperança envers el futur. Fa uns onze anys hi va haver a Europa tot un seguit de forts disturbis relacionats amb aquesta falta d'esperança en alguns barris marginals de grans ciutats. Las forces policials d'aquells estats van acabar aixafant-los, però està clar que el problema ha seguit viu. Actualment hi ha veus que també hi associen l'èxit d'Estat Islàmic al món occidental en aquesta mena de fenòmens que produeixen la marginalitat, la pobresa, la insatisfacció, la segregació... I tantes altres xacres socials.

No parlaré d'aquest cadàver polític, cada dia és més evident, en que s'ha convertit la Unió Europea que es va iniciar amb el fracàs de l'intent de constitució de l'any 2003 i s'ha fet tan evident amb la crisi dels refugiats de la guerra de Síria. El que importa en aquest cas són les poques esperances que està donant el panorama socioeconòmic actual, cosa que és un mal general a tot Occident, i està duent a una part de la joventut, sobretot a la més preparada, a emigrar, i als altres a buscar alternatives malgrat que sigui al marge o fora de la llei. No és, doncs, d'estranyar que els més rebels, els mustangs, es busquin la manera d'acabar amb aquest desastre sigui com sigui.

No pretenc justificar-los i encara menys donar-los suport, res més lluny de la meva intenció. Només intento trobar causes, trobar quines són les realitats que estan donant peu en aquests fenòmens socials. Afrontar els problemes i eradicar-los només es fa des de les causes reals. Tampoc dic que no s'hagi d'afrontar la seva violència amb violència, vull dir amb policia, exercit i altres forces de l'Estat, però no confonguem les coses. Internet no és més que un medi, no la causa. Les bandes de delinqüents i els grups d'acció armada només en són la conseqüència no la causa, en canvi em sembla ben evident que la galta de justícia social, que du a la marginalitat, a la pobresa, etc. sí que està darrera de tot això. Així com acabar amb ETA no ha acabat amb el problema dels nacionalismes a l'estat espanyol, afrontar policialment aquestes delinqüències i aquestes lluites armades no acabarà amb les causes que les produeixen. Les forces policials dels estats poden acabar amb un o diversos grups, poden acabar amb una o diverses bandes i també amb una guerra en concret, però mentre perdurin les causes sempre acabaran sorgint nous grups i noves bandes, és a dir, perduraran els conflictes.

Una abraçada.

Nini

El otro día entraron a robar en casa de una amiga mía. Se estuvo fuera de fin de semana y cuando llegó a casa, el domingo, se encontró el piso completamente revuelto, los armarios vacíos, la ropa y demás pertenencias por el suelo... Pero la puerta de entrada, una puerta blindada que le havia costado una pasta, estaba intacta. Habían entrado y salido por una pequeña ventana que da a un patio de luces. Acceder a ella desde la escalera de vecinos no es fácil. Por un lado porque vive en un 6º piso y del otro, porque la separación que hay de una ventana a la otra requiere cierta habilidad y una preparación física que no suelen tener la gente mayor.

Los Mossos (la policía de Cataluña) le explicaron que era obvio que era gente joven y organizada. También le aseguraron que la debían haber estado vigilando para saber que estaría fuera todo el fin de semana, porque habían actuado con mucha tranquilidad. También le explicaron que actualmente hay bandas de jóvenes de aquellos que llamamos nini que se dedican robar pisos. Esos jóvenes antes vivían de sus padres, pero como actualmente los padres no los pueden mantener porque o bien están en paro o si trabajan tienen unos sueldos bastante precarios, tienen que hacer algo para subsistir. Así que roban roban una o dos veces al mes domicilios particulares. Según parece sólo se suelen interesar por dinero, joyas y tecnología, aunque a mi amiga le robaron cosas tan curiosas como una botella de colonia recién comprada.

El fenómeno nini es bien conocido en mi país. Los jóvenes nini son jóvenes inactivos, es decir, que no trabajan ni siguen ningún tipo de formación. El término nini se asimila al acrónimo inglés NEET (Not in Education, Employment, or Training). Aunque se sitúa su origen en los años noventa, conozco casos en el mundo rural de este país anteriores esas fechas. Las razones que se dan para justificarlo son diversas entre las que destacan el fracaso escolar, las condiciones laborales precarias, y la falta de esperanza hacia el futuro. Hará unos once años que hubo en Europa una serie de serios disturbios relacionados con esa falta de esperanza en algunos barrios marginales de grandes ciudades. Las fuerzas policiales de aquellos estados acabaron aplastándolas, pero está claro que el problema ha seguido vivo. Actualmente hay voces que también asocian el éxito de Estado Islámico en el mundo occidental en este tipo de fenómenos que producen la marginalidad, la pobreza, la insatisfacción, la segregación... Y tantas otras lacras sociales.

No hablaré de ese cadáver político, cada día es más evidente, en que se ha convertido la Unión Europea que se inició con el fracaso del intento de constitución del año 2003 y se ha hecho tan evidente con la crisis de los refugiados de la guerra de Siria. Lo que importa en este caso son las pocas esperanzas que está dando el panorama socio-económico actual, lo que es un mal general en todo Occidente, y está llevando a una parte de la juventud, sobre todo en la más preparada, a emigrar, y a los demás a buscar alternativas aunque sea al margen o fuera de la ley. No es, pues, de extrañar que los más rebeldes, los mustangs, busquen la forma de acabar con este desastre a toda costa.

No pretendo justificarlos y menos aun apoyarlos, nada más lejos de mi intención. Sólo intento encontrar causas, encontrar cuáles son las realidades que están dando pie a estos fenómenos sociales. Afrontar los problemas y erradicarlos sólo se hace desde las causas reales. Tampoco digo que no haya que afrontar su violencia con violencia, quiero decir con policía, ejército y otras fuerzas del Estado, pero no confundamos las cosas. Internet no es más que un medio, no la causa. Las bandas de delincuentes y los grupos de acción armada sólo son la consecuencia no la causa, en cambio me parece evidente que la falta de justicia social, que lleva a la marginalidad, a la pobreza, etc. sí está detrás de todo esto. Así como acabar con ETA no ha acabado con el problema de los nacionalismos en España, afrontar policialmente estas delincuencias y estas luchas armadas no acabará con las causas que las producen. Las fuerzas policiales de los estados pueden acabar con uno o varios grupos, pueden acabar con una o varias bandas y también con una guerra en concreto, pero mientras perduren las causas siempre acabarán surgiendo nuevos grupos y nuevas bandas, es decir, perdurarán los conflictos.

Un abrazo.