Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 3 de gener del 2019

L'ocàs (7) --- El ocaso (7)

[Entrada 250]

L'ocàs (7)

És el mal d'aquests temps: els bojos guien els cecs.
William Shakespeare (1564-1616)
En Kevin i jo follàvem a casa meva quan la meva parella oficial estava de viatge, o al meu cotxe quan ella era a Barcelona. (En aquell temps ella viatjava per feina un o dos cops al mes.) Usàvem sempre preservatiu, ja que tant ell com jo estàvem ben conscienciats amb el tema de les ETS, i ell tenia un pànic brutal al "virus". Una vegada va venir tot enneurat perquè s'havia follat un noi sense preservatiu. Llavors tant ell com jo ignoràvem que el risc més alt d'encomanar-se el SIDA era per al passiu, ja que els principals vehicles de contagi són el semen i la sang. Li vaig recomanar de fer-se una prova tan aviat com pogués, però al centre mèdic li van dir que havia d'esperar un temps prudencial d'un o dos mesos perquè el resultat de la prova fos significatiu. El vaig tenir enderiat un parell de mesos. Un dia em va trucar tot content perquè el resultat de la prova havia estat negatiu.

Després de follar al cotxe ens netejàvem les restes de la nostra activitat amb paper de cuina. Jo en duc sempre un rotlle al cotxe per salvar aquelles emergències que solen sorgir durant els viatges o per si s'ha de mirar alguna cosa del motor com el nivell de l'oli, de l'aigua o el que calgui. Mentre ens netejàvem embolicava amb aquest paper el preservatiu, al que havia fet un nus perquè no es buidés, i recollia totes les restes que poguessin quedar, en feia una bola de tot plegat que dipositava en alguna paperera urbana un cop havíem arribat a la civilització. No volia deixar rastres de les meves activitats al cotxe.

Un dia no hi va haver manera de trobar la bosseta buida del preservatiu. La van estar buscant una bona estona però no va aparèixer. Teníem el nostre raconet en una pista forestal on aparcàvem el cotxe i passàvem a la part de darrere per estar més amples i més còmodes per follar, per això baixàvem del cotxe per la porta del davant i tornàvem a pujar-hi per la del darrera. De vegades també baixàvem del cotxe a orinar. Per això vam buscar-la, també, al voltant del cotxe no fos cas que hagués caigut fora en una d'aquestes maniobres, però no la vam saber trobar.

Mesos més tard anava jo de viatge amb el meu cotxe acompanyat per la meva esposa, el seu germà i la seva parella. El meu cunyat és molt de la broma. De cop va dir «Què hi fas tu al cotxe? Mira que hi ha aquí!» i va treure la bosseta del preservatiu. Jo em vaig fer l'orni, com si allò no anés amb mi. La meva dona no va dir res ni llavors ni més tard, ni mai. Es va limitar a mirar-me fixament, amb una mirada més que eloqüent. El meu cunyat en privat em va demanar disculpes per la seva indiscreció. No vaig ser capaç de dir una mentida del tipus: «Hòstia! L'altre dia vaig deixar el cotxe a tal o qual amic. Li hauré de cridar l'atenció». A partir de llavors vaig anar amb molta més cura i, a més, de tant en tant netejava l'entapissat dels seients de darrere perquè sempre hi quedaven rastres de les nostres activitats en forma de taquetes blanquinoses.

El distanciament definitiu amb aquest noiet es va produir quan ell va emigrar a treballar a Àustria, tot i que ens vam anar veient de tant en tant, i fins i tot vam follar algun cop quan venia a veure a la família, ara ja no ho fem, tot i que encara avui dia em truca per saber de mi quan ve a veure la família.

Sens dubte en Lorenzo es va adonar que feia temps que no em veia després que jo deixés de quedar amb ell per culpa de la notícia del seu casament que m'havia donat en Marcelo i va posar-se en contacte amb mi. Havien passat dos o tres mesos. Ja deveu imaginar que no s'havia casat. No li vaig dir d'entrada l'autèntic motiu de la meva desaparició, crec que vaig esperar a la tercera o quarta trobada per comentar-li allò que m'havia dit el seu «amic». Sé que a conseqüència de la meva confessió van acomiadar al pobre Marcelo del bordell. Tot i que ara penso que potser en Marcelo només em volia fer una broma i que vaig cometre l'error de desconfiar d'en Lorenzo i de creure'm en aquell tabalot.

Em sembla recordar que va ser a partir de llavors que vam començar a intercanviar missatges amb dolços desitjos manifestant l'estimació que ens teníem. Jo li deia coses com que tenia molt bon cor i que mereixia ser feliç o li manifestava la meva estimació i ell em desitjava que gaudís del dia, o m'enviava pensaments sobre l'amistat que ens unia. Malgrat això jo vaig seguir mantenint relacions setmanalment amb en Kevin.

.../...

Una abraçada.








El ocaso (7)

Es el mal de estos tiempos: los locos guían a los ciegos.
William Shakespeare (1564-1616)
Kevin y yo follábamos en mi casa cuando mi pareja oficial estaba de viaje, o en mi coche cuando ella estaba en Barcelona. (Por aquel entonces ella viajaba por trabajo una o dos veces al mes.) Usábamos siempre preservativo, ya que tanto él como yo estábamos muy concienciados con el tema de las ETS, y él tenía un pánico brutal al "virus". Una vez vino muy neura porque se había follado un chico sin preservativo. Entonces tanto él como yo ignorábamos que el mayor riesgo de contagio del SIDA era para el pasivo, ya que los principales vehículos de contagio son el semen y la sangre. Le recomendé hacerse una prueba tan pronto como pudiera, pero en el centro médico le dijeron que tenía que esperar un tiempo prudencial de uno o dos meses para que el resultado de la prueba fuera significativo. Le tuve obsesionado un par de meses. Un día me llamó muy contento porque el resultado de la prueba había sido negativo.

Después de follar en el coche nos limpiábamos los restos de nuestra actividad con papel de cocina. Yo llevo siempre un rollo de ese papel en el coche para salvar esas emergencias que suelen surgir durante los viajes o por si hay que mirar algo del motor como el nivel del aceite, del agua o lo que sea necesario. Mientras nos limpiábamos envolvía en ese papel el preservativo, al cual había hecho un nudo para que no se vaciara, y recogía todos los restos que pudieran quedar, hacía una bola de todo ello que depositaba en alguna papelera urbana una vez habíamos llegado a la civilización. No quería dejar rastros de mis actividades en el coche.

Un día no hubo forma de encontrar la bolsita vacía del preservativo. La estuvimos buscando un buen rato pero no apareció. Teníamos nuestro rinconcito en una pista forestal donde aparcábamos el coche y pasábamos en la parte de atrás para estar más anchos y más cómodos para follar. Para lo cual bajábamos por la puerta delantera y volvíamos a subir por la trasera. A veces también bajábamos del coche a orinar. Por eso la buscamos, también, alrededor del coche por si hubiera caído al exterior en una de esas maniobras, pero no supimos dar con ella.

Meses más tarde iba yo de viaje en mi coche acompañado por mi esposa, su hermano y su pareja. Mi cuñado es muy bromista. De repente dijo «¿Qué haces tú en el coche? ¡Mira que hay aquí!» Y sacó la bolsita del preservativo. Yo me hice el loco, como si aquello no fuera conmigo. Mi mujer no dijo nada ni entonces ni después, ni nunca. Se limitó a mirarme fijamente, con una mirada más que elocuente. Mi cuñado en privado me pidió disculpas por su indiscreción. No fui capaz de decir una mentira del tipo: «¡Joder! El otro día dejé el coche en tal o cual amigo. Tendré que llamarle la atención». A partir de entonces fui con mucho más cuidado y, además, de vez en cuando limpiaba el tapizado de los asientos de atrás porque siempre quedaban rastros de nuestras actividades en forma de manchitas blanquecinas.

El distanciamiento definitivo con ese muchachito se produjo cuando él emigró a trabajar en Austria, aunque nos fuimos viendo de vez en cuando, e incluso follamos alguna vez cuando venía a ver a su familia, ahora ya no lo hacemos, aunque todavía hoy día me llama para saber de mí cuando viene a ver a su familia.

Sin duda en Lorenzo se dio cuenta de que hacía tiempo que no me veía después de que yo dejara de quedar con él por culpa de la noticia de su boda que me había dado en Marcelo y se puso en contacto conmigo. Habían pasado dos o tres meses. Ya debéis imaginar que no se había casado. No le dije de entrada el auténtico motivo de mi desaparición, creo que esperé al tercer o cuarto encuentro para comentarle lo que me había dicho su «amigo». Sé que a consecuencia de mi confesión despidieron al pobre Marcelo del burdel. Aunque ahora pienso que quizás Marcelo sólo quería gastarme una broma y que cometí el error de desconfiar de Lorenzo y de creerme a aquel niñato atolondrado.

Me parece recordar que fue a partir de entonces que empezamos a intercambiar mensajes con dulces deseos manifestando la estimación que nos teníamos. Yo le decía cosas como que tenía muy buen corazón y que merecía ser feliz o le manifestava mi aprecio y él me deseaba que disfruta del día, o me enviaba pensamientos sobre la amistad que nos unía. A pesar de eso yo seguí manteniendo relaciones semanalmente con Kevin.

.../...

Un abrazo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada