Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 3 de desembre del 2020

Fantasia: Ernest (i 3) --- Fantasía: Ernest (y 3)

[Entrada 337]

Fantasia: Ernest (i 3)

Tot és resumible en poques paraules: per això tenim aforismes, telegrames i rètols, locucions i frases fetes, eslògans i crits de guerra.
Joan Tudela, escritor (1954)
Vaig acabar de cuinar les tallarines. Com que estava acostumant a cuinar per a la meva família va resultar que havia fet menjar per a un exèrcit. Sense vestir-nos ni dutxar-nos vam menjar allà mateix, a la cuina, tant com vam voler. Teníem molta gana i les vam trobar boníssimes, no sé si n'estaven, però ja se sap que quan hi ha gana tot es troba bo. Vam estar comentant el que jo havia sentit a la ràdio sobre la tempesta. Vam anar a veure si a l'únic canal de televisió que hi havia llavors en aquestes terres, en deien alguna cosa, però ja havien fet les notícies i estaven fent un programa de música que només va servir perquè ens tornéssim a enrotllar, fent-nos petons i carícies que a poc a poc van anar pujant de to. Quan la cosa va començar a agafar caires seriosos, vull dir que tornàvem a trempar i ja es veia com acabaria de nou allò em vaig aixecar del sofà on érem, vaig tancar la tele i li vaig dir: «Anem?». Vam anar al seu dormitori, vam ajuntar els llits i vam tornar a donar llibertat als nostres desitjos. A ell li començava a coure el cul, així que aquest cop ens vam conformar amb un seixanta-nou que va concloure amb jo estirat d'esquena al llit amb les cames a les seves espatlles sent perforat per aquella polla que tan havia desitjat temps endarrere. Un cop buidats de nou, vam iniciar una nova sessió de petons que es va acabar quan ens vam disposar a dormir. Ell es va acomodar d'esquena a mi arrapat al meu cos mentre la meva mà acariciava els seus pectorals i així ens vam quedar.

La tempesta va anar amainant al llarg de lla nit, tot i que em va despertar el so d'un tro i el plaer que em produïa la mamada que m'estava fent l'Ernest. S'havia despertat perquè la meva trempera feia pressió sobre el seu cul, adolorit per les meves enforquillades. No va trigar gaire que allò es transformés en un altre seixanta-nou. Després ens vam tornar a abraçar i besar. Jo vaig posar el meu penis entre les seves cuixes i vaig iniciar un moviment del meu maluc que propiciava d'una banda el vaivé de la meva polla entre les seves cuixes i de l'altre, el de la seva amb la meva panxa. Un refregar de la seva polla sobre la meva panxa aviat va quedar lubricat per les seves gotetes de presemen. Quan ell es va escórrer es va tornar a posar la meva polla a la boca al mateix temps que m'ordenava, «descarrega ara». No vaig trigar gaire a fer-ho estimulat per les maniobres de la seva llengua sobre el meu gland. Els petons que van seguir van anar carregats del sabor de la meva pròpia llet. Potser va ser això el que ens va despertar la gana, vam tornar a la cuina sense un fil de roba i van acabar-nos les tallarines que havien sobrat del sopar després d'escalfar-les una mica en una paella. Fora seguia plovent, però ja no ho feia amb la fúria d'aquella tarda. No tinc gaire idea de quina hora era. Era negra nit i de seguida vam tornar al llit on ens vam adormir ràpidament ben abraçats mentre ens omplíem de petons.

Quan ens van despertar ja era de dia. Ja no plovia i sentíem sonar el telèfon amb insistència. L'Ernest va contestar. Eren els meus pares, només volien saber si tots anava bé. No s'imaginaven el bé que anava, i tampoc els ho vaig dir. Em vaig estalviar dir-los que l'Ernest i jo estàvem sols. El cel anava perdent aquell pesat color de plom. Quan vaig haver penjat vam buidar-nos de nou, aquest cop vam començar palles canviades amb tot de petons, després jo vaig iniciar una mamada, ell va correspondre fent-me'n una a mi mentre jo continuava masturbant-lo. Estàvem asseguts al sofà al costat del telèfon. Després ja em vaig asseure sobre la seva polla d'esquena a ell i vaig estar a punt d'acabar, ell va parar quan li vaig dir «ja estic a punt» em va fer seure al sofà i es va posar la meva polla dins seu seient-hi a sobre, però ell estava de cara a mi. Tant ell com jo ja estàvem al límit, ens feien mal el cul i la polla, i ens costava escórrer-nos, però vam aconseguir-ho. Quan encara esbufegàvem després d'acabar, va tornar a tronar el telèfon. Eren els seus pares. Van dir-li que encara no sabien quan podrien venir. Que havien parlat amb uns amics que vivien molt a prop per saber com estava tot i que si ells, els pares de l'Ernest, no podien arribar abans de dinar, nosaltres hauríem d'anar a dinar a casa d'aquells amics. Que féssim la nostra amb prudència, que ja ens avisarien quan iniciessin el viatge de tornada.

Vam esmorzar, encara nuets, i ens vam dutxar, aquest cop per separat. Després ens vam posar el vestit de bany i vam anar a la platja. Ell tenia un petit veler amb el qual havíem sortit a navegar algunes vegades, i volíem arribar-nos amb ell a veure les desembocadures de les rieres més properes, però el mar estava massa picat per navegar. El cel s'anava obrint i no va trigar gaire a lluir-hi el sol. La platja era buida i els residus de vegetals, troncs i algues li donaven un aspecte brut. Ens sentíem força cansats després d'aquella jornada tan ardent, així que vam decidir tornar a la casa. Allí no hi havia res a fer.

Vam estar escoltant música, besant-nos i abraçant-nos com si s'acabés el món aquella tarda en què prevèiem la tornada dels seus pares. Llavors vam començar a plantejar-nos el nostre futur. Teníem molt clar, que encara que a tots dos ens agradaven les noies, volíem seguir endavant amb allò que tampoc sabíem definir i que hauríem de mantenir ocult. Però en aquell moment no estàvem en condicions de fer una anàlisi gaire profunda. Era com si el món estigués a punt d'acabar-se amb l'arribada dels seus pares. Així que abans d'anar a dinar a casa dels amics de la seva família encara vam tornar-hi. Vam penetrar-nos l'un a l'altre amb fins a aconseguir deixar-nos els culs definitivament inutilitzats per a uns quants dies i esgotades totes les provisions de llet. Ens vam vestir, vam recollir tota la casa i ho vam deixar tot millor que no estava quan els seus pares van marxar. Jo ja no m'aguantava dret després de tant follar i em sembla que l'Ernest tampoc. Vam sortir de nou al carrer per anar a dinar a casa d'aquella gent que jo no coneixia. «Els teus pares no sospitaran alguna cosa de trobar-ho tot tan net i endreçat?» li vaig preguntar, «No ho sé, i si diuen alguna cosa, els diré que és culpa teva que ets una mica marieta», jo vaig replicar rient «una mica?, no!, MOLT!» i vam riure tots dos amb ganes.

Els seus pares van trucar mentre dinàvem. Iniciaven la tornada. Ens van venir a recollir a casa dels seus amics just quan acabàvem de dinar. Devíem fer molt mala cara perquè sa mare ens va preguntar «Ja heu dormit aquesta nit?». Li vam dir que la tempesta ens havia donat molt mala nit i que tant l'un com l'altre havíem dormit molt malament. En arribar a la casa ens van felicitar per com havíem recollit la casa i les coses van seguir com abans. Bé, no exactament, perquè a partir d'aquell dia ens fèiem petons d'amagat i a la solitud del nostre dormitori i quan compartíem la cambra de bany ens ho tocàvem tot i, passats alguns dies, en vam fer alguna palla canviada a tota velocitat.

Allò nostre va durar fins que els estudis universitaris ens van separar. Llavors no hi havia gaires universitats a Espanya i ell va estudiar en un lloc i jo en un altre. Mentrestant vam estar follant un o dos cops per setmana. Quan la seva família era a la platja, ell venia a la ciutat amb qualsevol excusa, se'n sabia inventar amb facilitat, i anàvem a follar a casa seva que era buida. Quan eren a ciutat ho fèiem al revés, anàvem en bicicleta a la casa de la platja a follar. També ens havíem muntat alguna excursió de dos o tres dies a la que anàvem ell i jo sols i ens passàvem les nits follant al mig del bosc sota la lona de la tenda de campanya. Van ser dos anys fenomenals. Quan vam ser a la universitat només ens vèiem als estius, tant ell com jo vam anar tenint xicotes i quan aquestes no hi eren, quedàvem per follar a la casa de la ciutat que estava buida, però la nostra relació es va anar refredant i quan ens vam casar les nostres parelles respectives no es van avenir gaire de forma que quan vam començar a tenir fills, vam acabar per deixar de veure'ns.

Fi.

Una abraçada.








Fantasía: Ernest (y 3)

Todo es resumible en pocas palabras: por eso tenemos aforismos, telegramas y rótulos, locuciones y frases hechas, eslóganes y gritos de guerra.
Joan Tudela, escriptor (1954)
Acabé de cocinar los tallarines. Como estaba acostumbrando a cocinar para mi familia resultó que cocinado para un ejército. Sin vestirnos ni ducharnos comimos allí mismo, en la cocina, tanto como quisimos. Teníamos mucha hambre y nos parecieron buenísimas, no sé si lo estaban, pero ya se sabe que cuando hay hambre todo está muy bueno. Estuvimos comentando lo que yo había oído en la radio sobre la tormenta. Fuimos a ver si en el único canal de televisión que había entonces en estas tierras, decían algo, pero ya habían dado las noticias y estaban emitiendo un programa de música que solo nos sirvió para que nos volviéramos a enrollar, ya que íbamos acariciándonos y dándonos besos que poco a poco fueron subiendo de tono. Cuando la cosa empezó a tener tintes serios, quiero decir que volvíamos a estar empalmados y ya se veía como acabaría de nuevo aquello me levanté del sofá donde estábamos, apagué la tele y le dije: «¿Vamos?». Fuimos a su dormitorio, juntamos las camas y volvimos a libertar nuestros deseos. A él le empezaba a escocer el culo, así que esta vez nos conformamos con un sesenta y nueve que concluyó conmigo tumbado de espaldas a la cama con las piernas a sus hombros siendo perforado por aquella polla que tan había deseado tiempo atrás. Una vez vaciados de nuevo, iniciamos una nueva sesión de besos que se acabó cuando nos dispusimos a dormir. Él se acomodó de espaldas a mí pegado a mi cuerpo mientras mi mano acariciaba sus pectorales y así nos quedamos.

La tormenta fue amainando durante la noche, aunque me despertó el sonido de un trueno y el placer que me producía la mamada que me estaba haciendo Ernest. Se había despertado porque mi erección hacía presión sobre su culo, dolorido por mis empaladas. No tardó mucho que aquello se transformara en otro sesenta y nueve. Después nos volvimos a abrazar y besar. Yo puse mi pene entre sus muslos e inicié un movimiento de mi cadera que propiciaba por un lado el vaivén de mi polla entre sus muslos y del otro, el de la suya con mi tripa. Un restregar de su minga sobre mi barriga pronto quedó lubricado por sus gotitas de presemen. Cuando él se corrió se volvió a poner mi polla en su boca al mismo tiempo que me ordenaba, «descarga ahora». No tardé mucho en hacerlo estimulado por las maniobras de su lengua sobre mi glande. Los besos que siguieron estuvieron cargados del sabor de mi propia leche. Quizá fue eso lo que nos despertó el apetito, volvimos a la cocina sin ninguna ropa y nos acabamos los tallarines que habían sobrado de la cena después de calentarlas un poco en una sartén. Fuera seguía lloviendo, pero ya no era con la furia de aquella tarde. No tengo mucha idea de qué hora era. Era noche cerrada y enseguida volvimos a la cama donde nos dormimos rápidamente bien abrazados mientras nos llenábamos de besos.

Cuando nos despertamos ya era de día. Ya no llovía y oíamos sonar el teléfono con insistencia. Ernest contestó. Eran mis padres, solo querían saber si todos iba bien. No se imaginaban lo bien que iba, y tampoco se lo dije. Evité decirles que Ernest y yo estábamos solos. El cielo iba perdiendo aquel pesado color de plomo. Cuando colgué nos vaciamos de nuevo, esta vez empezamos pajas cambiadas y muchos besos, luego yo inicié una mamada, él correspondió haciéndome una a mí mientras yo continuaba masturbándole. Estábamos sentados en el sofá junto al teléfono. Después ya me senté sobre su polla de espaldas a él y estuve a punto de acabar, él paró cuando le dije «ya estoy a punto» me hizo sentar en el sofá y se puso mi polla dentro suyo sentándose en ella, pero de cara a mí. Tanto él como yo ya estábamos al límite, nos dolia el culo y la polla, y nos costaba corrernos, pero lo logramos. Cuando aún jadeábamos después de acabar, volvió a tronar el teléfono. Eran sus padres. le dijeron que aún no sabían cuando podrían venir. Que habían hablado con unos amigos que vivían muy cerca para saber cómo estaba todo y que si ellos, los padres de Ernest, no podían llegar antes de comer, nosotros deberíamos ir a comer a casa de aquellos amigos. Que hiciéramos nuestra vida con prudencia, que ya nos avisarían cuando iniciasen el viaje de vuelta.

Desayunamos, aun desnudos, y nos duchamos, esta vez por separado. Después nos pusimos el traje de baño y fuimos a la playa. Él tenía un pequeño velero con el que habíamos salido a navegar algunas veces, y queríamos ir con él a ver las desembocaduras de los arroyos más cercanas, pero el mar estaba demasiado picado para navegar. El cielo se iba abriendo y no tardó mucho en lucir el sol. La playa estaba vacía y los residuos de vegetales, troncos y algas le daban un aspecto sucio. Nos sentíamos bastante cansados después de aquella jornada tan ardiente, así que decidimos volver a la casa. Allí no había nada que hacer.

Estuvimos escuchando música, besándonos y abrazándonos como si se acabara el mundo aquella tarde en que preveíamos la vuelta de sus padres. Entonces empezamos a plantearnos nuestro futuro. Teníamos muy claro, que aunque a ambos nos gustaban las chicas, queríamos seguir adelante con aquello que tampoco sabíamos definir y que tendríamos que mantener oculto. Pero en aquel momento no estábamos en condiciones de hacer un análisis muy profundo. Era como si el mundo estuviera a punto de acabarse con la llegada de sus padres. Así que antes de ir a comer a casa de los amigos de su familia volvimos a repetir. Nos penetramos el uno al otro con hasta conseguir dejarnos culos definitivamente inutilizados para unos cuantos días y agotadas todas las provisiones de leche. Nos vestimos, recogimos la casa y la dejamos mejor de lo que estaba cuando sus padres se fueron. Yo ya no me mantenía derecho después de tanto follar y me parece que Ernest tampoco. Salimos de nuevo a la calle para irnos a comer a casa de aquella gente que yo no conocía. «¿Tus padres no van a sospechar nada de que lo hayamos dejado tan limpio y ordenado?» le pregunté, «No lo sé, y si dicen algo, les diré que es culpa tuya que eres un poco mariquita», yo repliqué riendo «¿un poco?, ¡no!, ¡MUCHO!» y nos reímos ambos con ganas.

Sus padres llamaron mientras comíamos. Iniciaban la vuelta. Nos vinieron a buscar a casa de sus amigos justo cuando acabábamos de comer. Debíamos tener muy mala cara porque su madre nos preguntó «¿Ya habéis dormido esta noche?». Le dijimos que la tormenta nos había dado muy mala noche y que tanto el uno como el otro habíamos dormido muy mal. Al llegar a la casa nos felicitaron por cómo habíamos recogido la casa y las cosas siguieron como antes. Bueno, no exactamente, porque a partir de ese día nos dábamos besos a escondidas y en la soledad de nuestro dormitorio y cuando compartíamos el cuarto de baño nos lo tocábamos todo y, pasados unos días, nos hicimos alguna paja cambiada a toda velocidad.

Lo nuestro duró hasta que los estudios universitarios nos separaron. Entonces no había muchas universidades en España y él estudió en un sitio y yo en otro. Mientrastanto estuvimos follando una o dos veces por semana. Cuando su familia estaba en la playa, él venía a la ciudad con cualquier excusa, se las sabía inventar con facilidad, e íbamos a follar a su casa que estaba vacía. Cuando estaban en ciudad lo hacíamos al revés, íbamos en bicicleta a la casa de la playa a follar. También nos habíamos montado alguna excursión de dos o tres días a la que íbamos él y yo solos y nos pasábamos las noches follando en medio del bosque bajo la lona de la tienda de campaña. Fueron dos años fenomenales. Cuando estábamos a la universidad solo nos veíamos durante el verano, tanto él como yo fuimos teniendo novias y cuando estas no estaban, quedábamos para follar en la casa de la ciudad que estaba vacía, pero nuestra relación se fue enfriando y cuando nos casamos nuestras parejas respectivas no se entendieron mucho de forma que cuando empezamos a tener hijos acabamos por dejar de vernos.

Fin.

Un abrazo.


6 comentaris:

  1. Increible la historia ! en el momento ! uno piensa que eso va a existir o durar por muchisimo tiempo. Pero no es asi lamentablemente para algunas cosas .....se aplica esto que aprendi hace ya tiempo !!! Que nunca nada; es para siempre !
    Saludos Charlieindio

    ResponElimina
    Respostes
    1. La realidad es así, somos seres cambiantes y nuestro en un entorno que no para de cambiar...

      Gracias por seguir comentando.

      Un abrazo.

      Elimina
  2. Bonito final. Esa parte de los polvetes en el bosque bajo la tienda de campaña a lo Brokeback Mountain ha si de lo más sujernte jajaja...

    Besitosss !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quizás poreso me gustó tanto Brokeback Mountain (En terreno vedado)...

      En mi adolescencia no existian los albergues juveniles, solo los havia en el extranjero, pero también ahí hay tema...

      Una abrazo.

      Elimina
  3. Hermosa historia de adolescentes que me hizo recordar tiempos idos, cuando noviaba con el Sebi y pasábamos mucho tiempo juntos, en su casa del pueblo o en mi casa de campo y teníamos sexo intercambiando amor y calenturas.

    Besos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Recuerdo haber leído tus post contando tu relación con el Sebi y tus preocupaciones sobre como llevar esa relación. También recuerdo que intenté echarte una mano con mis comentarios.

      Recuerdo como me costó llegar a entender los matices de las relaciones de amor y sexo en mi adolescencia.

      Muchas gracias por comentar.

      Un abrazo.

      Elimina