Pensaments: 9 – L’equilibri

[Entrada 410]

Només l’equilibri desfà la força.
Simone Weil (1909-1943) filòsofa, humanista, escriptora i activista política.

Les bones solucions als problemes tècnics són aquelles que en diem equilibrades. D’una banda, perquè el seu cost sigui equilibrat respecte al problema que vol resoldre. No té sentit matar mosquits a canonades. I de l’altra, perquè hi hagi un equilibri adequat entre avantatges i inconvenients. Així la contaminació causada pels herbicides, entre altres productes agroquímics, és un dels problemes mediambientals més greus en l'actualitat, val la pena usar herbicides? Per això una bona solució ha d'intentar minimitzar els inconvenients i obtenir el màxim d’avantatges possible. Per això una de les màximes d’un bon tecnòleg és: «allò que és millor és enemic d’allò que és bo». Aquesta solució que equilibra avantatges i inconvenients se’n sol dir la solució de compromís.

En un sistema de forces s’aconsegueix l’equilibri quan totes les forces que hi intervenen estan contrarestades per una força igual i de signe contrari. Un equilibri que no vol dir immobilitat perquè molts d’aquests equilibris s’obtenen mantenint-se en moviment, com el de la Lluna al voltant de la Terra o el de la Terra al voltant del sol. Quan els psicòlegs parlen d’equilibri en certa manera busquen això, un equilibri entre les tendències o forces que lluiten dins del caràcter i la personalitat de cadascú.

Les anàlisis científiques solen fer descomposició en parts més simples per eliminar complexitat i abordar la qüestió de manera més fàcil. Simplificacions que allunyen el tema de la realitat, però que permeten arribar a conclusions prou vàlides. Les dualitats són unes d’aquestes simplificacions. En Claudio Naranjo, el psiquiatre i escriptor xilè, ens parlava d’un ésser «tricervellat», per explicar els tres motors que impulsen els actes dels éssers humans: instints, emocions, i racionalitat. Aquesta triada, sens dubte, es pot descompondre en tres dualitats: instints-emocions, emocions-racionalitat, racionalitat-instints. Però quedaran fora d’aquestes tres dualitats les interferències de la raó sobre la dualitat instints-emocions, les dels instints sobre la d’emocions-racionalitat, i les dels sentiments, passions i emocions en general sobre la de racionalitat-instints. Evidentment, si intentem trobar l’equilibri, no podem obviar-les.

Pel que sabem, el món, l’univers que forma part de la nostra realitat objectiva, funciona a base d’equilibris. Totes les seves dinàmiques són impulsades per la recerca de l’equilibri. Un equilibri que manté tot l’univers en moviment, tant en els cossos siderals com en les partícules dels àtoms.

Encara no es coneix fins a quin punt existeix una emocionalitat o una racionalitat en els altres animals, sembla que s’han detectat indicis tant de deduccions i inferències com d’emocionalitat en alguns d’ells. El que s’ha vist és la inestabilitat de l’equilibri instintiu/emocional/racional en l’ésser humà perquè és un equilibri que generalment resulta fàcil de trencar. Una feblesa que saben aprofitar els qui volem abusar del proïsme, és a dir. dels altres humans.

Per a mi és important saber trobar aquest equilibri personal (trobar-se a un mateix, o conèixer-se a un mateix). També em sembla que és bo saber acceptar solucions de compromís quan les circumstàncies no ens deixen arribar a l’equilibri òptim.