Pensaments: 14 – Sexualitat

[Entrada 415]

Crec que la monogàmia va en contra de la nostra biologia bàsica.
Adam Franklin (1968), guitarrista, cantant i compositor: Amics amb dret.

Pel que sabem, la monogàmia és característica de la majoria de les aus, tot i que n’hi ha de polígames com les gallines i en aquest cas la paternitat deixa de tenir sentit. En el món dels mamífers hi ha molta més diversitat. N’hi ha de polígams, com els cèrvids, on hi ha un mascle dominant que és l’únic amb dret a la procreació. Per a d’altres com alguns simis i cetacis, les pràctiques sexuals no es limiten a la procreació sinó que tenen un caràcter més social i les pràctiques homosexuals, especialment entre els mascles, no són un fet estrany. No conec cap cas de monogàmia entre mamífers. Això em fa pensar que és força probable que el que diu Adam Franklin sigui cert.

Pel que sé, la monogàmia humana prové de l’antiga Grècia. A la resta de les civilitzacions que he estudiat imperava la poligàmia, en canvi, a la cultura grecoromana, no. A la cultura grega existien figures que permetien les relacions homosexuals entre homes adults i adolescents o joves (a la cultura grecoromana la dona tenia un paper molt secundari i socialment quasi nul). En el món greco-romà, i especialment a Roma, hi havia diferents consideracions en funció de la classe social a la qual es pertanyia i el rol sexual que es jugués, el penetrador era més acceptat que el penetrat. En resum, la monogàmia, adoptada pel cristianisme, és un tret de la cultura occidental, no un fet natural.

Els darrers segles la dona ha aconseguit reivindicar-se i encara està lluitant per una igualtat social, cultural i econòmica que encara està lluny d’assolir a escala global. L’Islam, és un exemple d’una cultura que s’hi oposa. Alguns col·lectius han començat a trencar amb aquesta monogàmia cultural i antinatural. Un exemple d’això és el poliamor. Però encara estem etiquetant qualsevol relació sexual que tingui una funció social, no procreativa, i quan es produeix fora d’una relació monògama, especialment si té caire homosexual. Tot i això, alguns dels més joves, molts d’ells encara adolescents, comencen a veure les coses d’una altra manera. Defensen que poden tenir relacions sexuals amb qualsevol persona, sigui del sexe que sigui, quan els vingui de gust, especialment si se’n senten atrets o hi ha sentiments o emocions que ho afavoreixen. Penso que aquest devia ser el funcionament de les relacions sexuals a les tribus primitives, com avui encara ho és en alguna espècie de ximpanzés o entre els dofins. Penso que, possiblement, aquesta sigui la sexualitat natural de l’humà lliure.

Si no fos així com s’explica que s’hagi trobat evidències de prostitució heterosexual i homosexual a les primeres civilitzacions? Per què avui hi ha evidències que una part considerable dels descendents de les parelles monògames actuals és biològicament impossible que siguin fills del que consta legalment com el seu pare? Per què hi ha tan pocs matrimonis (siguin del tipus que siguin) que durin per sempre? Per què la durada mitjana d’un matrimoni a la Comunitat Europea és només d’uns catorze anys?