Pensaments: 13 – Solidaritat

[Entrada 414]

Els poders públics promouran eficaçment les diverses formes de participació en l’empresa i fomentaran, mitjançant una legislació adequada, les societats cooperatives. També establiran els mitjans que facilitin l’accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció.
Article 129.2 de la Constitució espanyola vigent en l'actualitat.

Suposo que ja coneixeu aquesta història: «Un professor va donar un globus a cada un dels seus estudiants. Els va demanar d'inflar-lo, escriure-hi el seu nom i tirar-lo al passadís. Un cop van haver acabat el professor els va barrejar i va donar cinc minuts als alumnes per trobar en silenci el seu globus. Tot i una agitada recerca, ningú va trobar el seu. Llavors el professor els va dir que agafessin el primer globus que trobessin i l'entreguessin a la persona que havia escrit el seu nom en ell. En menys de cinc minuts cadascun tenia el seu propi globus.» L'he treta de la pàgina MegaStar. Allà fa una reflexió sobre la felicitat: «El professor va dir als estudiants: "Aquests globus són com la felicitat. No la trobarem mai si tothom està buscant la seva. Però si ens preocupem per la felicitat dels altres... també trobarem la nostra."» Jo hi veig un exemple clar del que vol dir la cooperació i la solidaritat. Si cadascú es busca la vida, és molt probable que acabem a la misèria o sent explotats per un altre, mentre que si ens preocupem els uns dels altres, si col·laborem, és força més fàcil que ens en sortim.

De fet, aquesta cooperació era el principi de funcionament de les tribus. Les tribus primitives tenien entre uns quaranta i uns dos-cents membres. Els seus membres s'ocupaven d'aconseguir aliment i benestar per a tots sense distincions. Evidentment, hi havia divisió de tasques, normalment en funció de les habilitats de cadascú. Però allà tots eren iguals, independentment de qui era el pare o la mare, només els diferenciaven les singularitats personals i les habilitats. Eren tribus nòmades que vivien de la caça o la pesca i la recol·lecció de llavors i vegetals. Entraven en contacte amb altres tribus amb les quals intercanviaven macles joves (probablement abans de la pubertat) i coneixements. Establint així unes xarxes que permetien difondre els petits progressos de cada tribu, com el control del foc, per exemple. Sens dubte també hi devia haver conflictes i desavinences, però no sempre es dirimien a base de violència. S'ha trobat algun enterrament on hi ha signes de violència, signes d'alguna lluita, però no sembla que fos norma general en aquells temps. Encara queden tribus, molt poques que viuen en organitzacions d'aquest tipus, com també n'hi ha de violentes i alguna que fins fa ben poc practicaven canibalisme, però això no es creu que fos el més habitual en les tribus primitives. En canvi, sí que ho era la cooperació.

S’estima que l’home primitiu dedicava entre dues i quatre hores diàries a les tasques necessàries per a la seva subsistència i benestar, així que disposava de més de vint hores per a l’oci i el descans. Per què actualment hi dediquem més del doble (o el quàdruple)? Quina part del nostre esforç va destinat a mantenir i enriquir a les elits? Aporta alguna cosa a la humanitat tot el luxe que els envolta? És sostenible el malbaratament de recursos que acompanya al glamour o a la moda (allò fashion)? Pot ser que no els interessi que siguem solidaris i cooperatius? Si no, per què el gran capital (i en concret l'ultraliberalisme) odia tots moviments cooperatius i fa tot el possible aixafar-los? Per què es fomenta l’individualisme? A qui afavoreix? Per què no interessa culturitzar a la gent? Per què es vol evitar que la gent pensi? Per què es vol controlar la informació?

[Nota sobre l’article de la Constitució espanyola que encapçala aquest text: No em consta ni tinc cap evidència que l’Estat estigui fent res per donar compliment d’aquest mandat constitucional. Pot ser que estigui equivocat, però no ho crec.]