Pensaments: 15 ─ La civilització

[Entrada 416]

Com més progressa la civilització, més obligada es creu a cobrir amb un hipòcrita mantell de caritat els mals que va engendrant.
Rafael Núñez Florencio (1956), historiador, filòsof i crític

Sóc dels que creuen que la civilització ens ha fet més mal que bé. Quan es va passar de les tribus nòmades que com a màxim tenien quatre-centes persones, incloses les criatures, a societats sedentàries amb moltes més persones la societat es va fer complexa.

1) Una societat complexa es va haver de jerarquitzar i això va donar origen a les desigualtats socials encara existents. Cosa inevitable.

2) Van deixar de fer exercici d’una forma natural, l’humà caminava molt menys i a sobre va buscar fórmules per deixar de caminar habitualment. És el fruit del sedentarisme.

3) Va facilitar que els jerarques organitzessin les elits, la selecció dels millors, cosa acompanyada de la cobdícia, l’esclavitud, la pobresa, la misèria, etc.

4) Va aparèixer el masclisme. El mascle volia tenir la seguretat que criava els seus fills biològics. Això va dur als llegats i les herències que van aprofundir més les desigualtats socials.

5) Les disputes entre tribus es van transformar en guerres, amb exèrcits i a desenvolupar una tecnologia que ha anat des de l’espasa, la llança i l’arc a la bomba atòmica. La guerra és un negoci i sempre hi ha guerres actives al planeta.

6) La proporció de població no productiva ha anat creixent. Per fer-nos-en una idea: aproximadament dos terços de la població mundial està en edat productiva, de treballar. D’aquests dos terços molts d’ells s’ocupen de tasques que no produeixen ni aliments, ni habitatges, ni equipament, ni cap altre bé necessari per a la nostra supervivència. Parlo dels polítics, els jutges, els policies i bombers, els militars, els metges, els investigadors, els mestres i professors, els capellans, rabins, imams, etc. Reconec que no sé exactament quin percentatge d’aquest segment de la població, però algun cop he sentit a dir que eren estaven entre els dos terços i els tres quarts. Això vol dir que entre el 17% i el 22% de la població produeix el que consumim entre tots. Per contra, en una tribu amb una estructura senzilla, la part productiva passava del 70 %. L’humà va passar d’una jornada de deus a quatre hores diàries que necessitaven els membres de les tribus a les vuit o deu hores que hi destina l’humà actual, comptant el viatge de casa a la feina i de la feina a casa. 7) ...

D’altra banda, l'única cosa autènticament positiva que li veig a la civilització és que la població ara té una esperança de vida que passa de vuitanta anys gràcies al progrésde la medicina, quan a les societats tribals estava entre els trenta-cinc i els quaranta anys. La resta d’avantatges que podríem llistar tenen un preu elevat ja sigui ecològic, d’injustícia social, de submissió, de renúncia a la llibertat, etc.

Estic convençut que la civilització ha estat un mal per al planeta i per a la seva fauna i flora, més que el mal que pot fer un volcà amb la seva erupció, més que el mal que pot fer un gran asteroide en caure a la terra i exterminar el grans dinosaures.