Extinció? --- ¿Extinción?

[Entrada 294]

Extinció?

Fa poc (en una conversa domèstica sobre el tema) un dels meus marits, Fede per ser més concret, va dir una cosa que ens va deixar a tots consternats per la seva cruesa i la seva contundència. Va dir: "Hem de fer-nos a la idea que la humanitat no és necessària per a la natura". Després va seguir el seu raonament fins a arribar a la conclusió que la naturalesa seguirà el seu curs i tot després de la nostra desaparició com a espècie. "Perquè la humanitat ha d'extingir-se", va aclarir.
Zeky s, blogaire argentí, en el seu últim comentari en aquest blog, el 5 de desembre de 2019 a les 20:19.

Els dinosaures van ser els vertebrats dominants dels ecosistemes terrestres durant més de 160 milions d'anys, però fa uns 66 milions d'anys  la major part desaparegué durant l'extinció del Cretaci-Paleogen, una extinció en massa que va fer desaparèixer devers tres quartes parts de les espècies animals i vegetals de la Terra, incloent-hi tots els dinosaures no aviaris. Actualment, hi ha unes 10.000 espècies vivents de dinosaures, conegudes com a ocells. [Segons ens explica la Viquipèdia]

L'extinció del Cretaci-Paleogen també dita del Cretaci-Terciari es creu que va ser provocada per un asteroide o un gran cometa en xocar contra la Terra. És una teoria que ha agafat força amb el descobriment del cràter de Chicxulub al golf de Mèxic, península del Yucatán. Les coses podien haver anat més o menys així. El xoc va produir un núvol de pols immens que va quedar atrapat a les capes altes de l'atmosfera durant anys. Aquest era prou dens com per evitar que molts dels vegetals poguessin fer la fotosíntesi i per tant morissin. Per tant, tots els animals que s'alimentaven d'aquests vegetals, entre ells els grans dinosaures herbívors, van tenir molts problemes per sobreviure i la majoria no se'n van sortir. En conseqüència, tots els carnívors que s'alimentaven d'aquests herbívors, com els grans dinosaures carnívors, també van tenir greus problemes per sobreviure i es van extingir.

Les víctimes més conegudes són els dinosaures, però l'extinció també va destruir una multitud d'altres organismes terrestres, aeris i marins. S'estima la desaparició de prop d'un 75% de les espècies del planeta. És evident que cap dels perjudicats per aquest fet va tenir cap responsabilitat en el fet, però en va patir les funestes conseqüències. Es van quedar sense recursos per subsistir.

L'home de Neandertal també es va extingir després d'haver viscut uns 200.000 en el planeta. D'això només fa uns 28.000 anys. Era un homínid força més robust que l'home modern (mal anomenat «sapiens») i tenia un cervell més gran que no pas ell, però no va progressar. No se sap molt bé la raó de la seva extinció, però una teoria de les que té més força diu que va morir perquè no es va saber adaptar als canvis del medi, i les malalties els van vèncer. Els van fallar les defenses.

Tot això ve a tomb de la reflexió d'en Fede Ballinas que va transcriure en Zeky's en el seu comentari que va despertar en la meva ment algunes qüestions. S'extingirà la humanitat? Està clar que l'univers ni el planeta Terra s'extingiran per l'acció dels humans. Ara el més probable és que siguem els mateixos humans qui provoquem la nostra pròpia extinció. Han desaparegut moltes espècies a més de dinosaures i neandertals i l'univers no se n'ha ressentit, ni tan sols el planeta. La desaparició de l'ésser humà pot tenir un efecte similar. Uns anys després ningú se'n recordarà d'ell ni el trobarà a faltar.

Louis Pasteur (1822–1895) va fer una aportació crucial per a la nostra salut amb la «teoria del germen». A ell i la seva teoria els devem en gran part que l'esperança de vida de l'ésser humà que fins a l'inici del segle XIX s'havia mantingut per sota dels 40 anys, hagi arribat als 72 anys el 2016. Però aquesta millora espectacular té la seva contrapartida, ja que segons els estudis científics les defenses dels humans estan baixant espectacularment i cada dia som menys autoimmunes. Anem pel camí de l'home de Neandertal?

El que sembla ben clar és que l'acció humana està desestabilitzant greument l'ecosistema i que l'escalfament global ens ha dut a una situació d'emergència ecològica. Els científics estan advertint que passar del punt de no-retorn (que vol dir un escalfament superior als 2°C) pot tenir conseqüències imprevisibles. Això vol dir que hi pot haver una reducció dràstica de recursos de tota mena. Ens quedarem sense aliments i acabarem com els grans dinosaures? Ens quedarem sense fàrmacs i vacunes, i, per tant, sense defenses externes, per acabar com els neandertals?

Sens dubte en Fede Ballinas té raó en què la natura no té cap necessitat de la humanitat, que pot prescindir d'ella. I pot ser que també encerti en què la humanitat està destinada a extingir-se o a autoextingir-se, cosa que cada dia estic veien més probable i que, en tal cas, no haurem d'esperar gaires generacions perquè passi. Podria ser aquest mateix segle XXI. I el Planeta se'n pot refer igual com es va refer fa 160 milions d'anys després de l'extinció del Cretaci-Paleogen.

Bones Festes!

Una abraçada.

¿Extinción?

Hace poco (en una conversación doméstica sobre el tema) uno de mis maridos, Fede para ser más concreto, dijo algo que nos dejó a todos consternados por su crudeza y su contundencia. Dijo: "Tenemos que hacernos a la idea de que la humanidad no es necesaria para la naturaleza". Luego siguió su razonamiento hasta llegar a la conclusión de que la naturaleza seguirá su curso aun después de nuestra desaparición como especie. "Porque la humanidad debe extinguirse", aclaró.
Zeky's, bloguero argentino en su último comentario en este blog, el 5 de diciembre de 2019 a las 20:19.

Los dinosaurios fueron los vertebrados dominantes de los ecosistemas terrestres durante más de 160 millones de años, pero hace unos 66 millones de años la mayor parte desapareció durante la extinción del Cretácico-Paleógeno, una extinción en masa que hizo desaparecer cerca de las tres cuartas partes de las especies animales y vegetales de la Tierra, incluyendo todos los dinosaurios no aviares. Actualmente, hay unas 10.000 especies vivientes de dinosaurios, conocidas como pájaros. [Según nos cuenta la Viquipèdia (Wikipedia en catalán)]

La extinción del Cretácico-Paleógeno también llamada del Cretácico-Terciario se cree que fue provocada por un asteroide o un gran cometa al chocar contra la Tierra. Es una teoría que se ha visto reforzada con el descubrimiento del cráter de Chicxulub en el Golfo de México, península del Yucatán. Las cosas podían haber ido más o menos así. El choque produjo una nube de polvo inmenso que quedó atrapado en las capas altas de la atmósfera durante años. Este era lo suficientemente denso como para evitar que muchos de los vegetales pudieran realizar la fotosíntesis y por tanto murieran. Por lo tanto, los animales que se alimentaban de esos vegetales, entre ellos los grandes dinosaurios herbívoros, tuvieron muchos problemas para sobrevivir y la mayoría no lo consiguieron. En consecuencia, todos los carnívoros que alimentaban de esos herbívoros, como los grandes dinosaurios carnívoros, también tuvieron graves problemas para sobrevivir y se extinguieron.

Las víctimas más conocidas son los dinosaurios, pero la extinción también destruyó una multitud de otros organismos terrestres, aéreos y marinos. Se estima la desaparición de cerca de un 75% de las especies del planeta. Es evidente que ninguno de los perjudicados por este hecho tuvo ninguna responsabilidad en el hecho, pero sufrió las funestas consecuencias. Se quedaron sin recursos para subsistir.

El hombre de Neandertal también se extinguió después de haber vivido unos 200.000 en el planeta. De eso hace solo unos 28.000 años. Era un homínido bastante más robusto que el hombre moderno (mal llamado «sapiens») y tenía un cerebro más grande que él, pero no progresó. No se sabe muy bien la razón de su extinción, pero una teoría de las que tiene más credibilidad es que murió porque no supo adaptarse a los cambios del medio, y las enfermedades los vencieron. Los fallaron las defensas.

Todo esto viene a cuento de la reflexión de Fede Ballinas que transcribió Zeky's en su comentario que despertó en mi mente algunas cuestiones ¿Se extinguirá la humanidad? Está claro que el universo ni el planeta Tierra se extinguirán por la acción de los humanos. Aunque lo más probable es que seamos los mismos humanos quienes provocamos nuestra propia extinción. Han desaparecido muchas especies además de dinosaurios y neandertales y el universo no se ha resentido de ello, ni siquiera el planeta. La desaparición del ser humano puede tener un efecto similar. Unos años después nadie se acordará de él ni le echará de menos.

Louis Pasteur (1822-1895) hizo una aportación crucial para nuestra salud con la «teoría del germen». A él y su teoría les debemos en gran parte que la esperanza de vida del ser humano que hasta el inicio del siglo XIX se había mantenido por debajo de los 40 años, haya llegado a los 72 años en 2016. Pero esta mejora espectacular tiene su contrapartida, ya que según los estudios científicos las defensas de los humanos están bajando espectacularmente y cada día somos menos autoinmunes. ¿Vamos por el camino del hombre de Neandertal?

Lo que parece estar muy claro es que la acción humana está desestabilizando gravemente el ecosistema y que el calentamiento global nos ha llevado a una situación de emergencia ecológica. Los científicos están advirtiendo que pasar el punto de no retorno (que significa un calentamiento superior a los 2°C) puede tener consecuencias imprevisibles. Eso significa que puede haber una reducción drástica de recursos de todo tipo. ¿Nos quedaremos sin alimentos y acabaremos como los grandes dinosaurios? ¿Nos quedaremos sin fármacos y vacunas, y, por tanto, sin defensas externas, para acabar como los neandertales?

Sin duda Fede Ballinas tiene razón en que la naturaleza no tiene ninguna necesidad de la humanidad, que puede prescindir de ella. Y puede que también acierte en que la humanidad está destinada a extinguirse o a autoextinguirse, cosa que cada día estoy veían más probable y que, en tal caso, no tendremos que esperar muchas generaciones para que pase. Podría ser este mismo siglo XXI. I el planeta se puede recuperar igual como se recuperó hace 160 millones de años después de la extinción del Cretácico-Paleógeno.

¡Felices fiestas!

Un abrazo.