Digen: 19. L'amic

[Entrada 384]

Ara que ho he perdut tot per tu,
dius que vols començar una cosa nova.
I m'està trencant el cor
que te'n vagis.
Estimada, estic de dol.
Però si vols marxar, cuida't bé.

Cat Stevens, cantant, músic i compositor (1948)
Wild World [món salvatge], fragment

―Tenemos que dejar de ser follamigos y quedarnos en simplemente amigos ―li va dir en Dani a en Marçal.
―¿Qué pasa? ¿He hecho algo mal? ―va preguntar el noi sorprès per aquelles paraules.
―Tú no has hecho nada mal, soy el que ha hecho: Tengo pareja y no quiero que nada perturbe mi relación con él.
―Qué bien! Felicidades! ―La cara d’en Marçal reflectia una sincera alegria― ¿Quién es? ¿Le conozco? ―va voler saber, tot pensant que seria algun dels nois de Gigoló Boys amb qui havia vist ximplejar alguna vegada a en Pedro.
―No lo creo, aunque ¿quién sabe?
―¿Es de Gigoló?
―Era uno de mis clientes, seguramente no lo has visto nunca porque siempre me ha reservado.
―¡Ostras! ¡Qué mal! ¿Como consigo un nuevo follamigo tan guapo, apasionado y cariñoso como el que tenía? ―va dir enriolat.
―Eso es cosa tuya ―i van riure.
―Podrías ayudarme ¿no?
―¿Cómo quieres que te ayude?
―Presentándome a uno de tus amigos que esté desparejado ―van tornar a riure amb ganes.
―Pase lo que pase quiero que sigamos siendo amigos ―va dir en Dani en to d'exigència.― ¿Me lo prometes?
―Prometido ―va dir en Marçal.

Van estar parlant de la parella d'en Dani una llarga estona, sense que en Marçal sospités que estaven parlant d'en Joan ni en Dani imagines que era el pare d’en Marçal.

En Dani va intentar ajudar a en Marçal a trobar un nou follamic entre els seus amics i coneguts. De fet, en Marçal en coneixia alguns de la festa d'inauguració de l'apartament, però no en sabia gran cosa d'ells. Va costar, però finalment l'ase va bufar la flauta i li sonà.

En Dani ja ho donava per perdut. En Marçal era molt selectiu i volia un amic de veritat amb qui follar apassionadament. N'havia tastat uns quants, però cap d'ells li quadrava. Fins que un dia en Dani el va dur a una festa a casa d'un dels seus amics. També hi va anar un noi que acabava de partir peres amb el seu xicot i això li havia trencat el cor. Es deia Guillem. En Guillem i en Marçal es van avenir de seguida. En poc temps es van fer amics. Aviat van arribar on en Marçal pretenia i va substituir a en Dani en el paper de follamic.

Quan en Guillem va trobar de nou parella, en Marçal va trobar en Ramon, després en Lluís, en substitució d'ell va tornar en Guillem, més tard hi va haver en Johnny, i en Dídac i de nou en Guillem, i…

En Marçal sempre va tenir una xicota o altra, però quan va acabar els estudis universitaris va anar a viure amb la Mar. Ella havia estat la seva xicota a l'institut, però van trencar quan van començar els estudis universitaris. El va anar canviant de xicota a mesura que anava avançant en els seus estudis. Quan ja estava punt d’acabar els seus estudis va coincidir amb la Mar a una festa i es van tornar a enrotllar, aquesta vegada d'una manera més definitiva. La Mar estava destinada a ser la Mare dels seus fills. Ella sabia de la seva amistat amb en Dani, i d'en Guillem, d'en Ramon, en Lluís, en Johnny, en Didac, etc. Mai va voler saber-ne detalls ni conèixer-los, però tampoc li van fer nosa ni va témer que en Marçal la deixés per un d'ells. De fet, no creia que allò fos infidelitat ni traïció. Tot no va ser un camí de roses, hi va haver moments difícils, complicats, però mai van tenir a veure amb aquests follamics d’en Marçal.La relació d’en Marçal amb en Dani encara era molt cordial, malgrat que s'haguera acabat la relació sexual. Havien començat a parlar-se en català. En Dani es va mostrar interessat a aprendre’l. Li semblava que com a advocat havia de saber-ne. A en Marçal li va agradar la idea i es va oferir a ajudar-lo a fer pràctiques. Però de cop, i sense una explicació hi va haver un canvi radical en el comportament d'en Dani qui va iniciar unilateralment un allunyament progressiu. No el deixava acostar a aquell apartament on havien follat tantes vegades. Més endavant, quan en Dani va tenir un bon sou com a advocat, va canviar de casa i no el va convidar a la inauguració ni li va dir mai on era. En Marçal no entenia molt bé que passava, però com que tenia fills petits, no va poder ocupar-se d'esbrinar-ne la raó i va deixar que en Dani fes el seu camí sense ell.