Digen: 18. L'amant

[Entrada 383]

Esto no puede ser no más que una canción, Quisiera [que] fuera una declaración de amor.
Romántica. Sin reparar en formas tales
Que pongan un freno a lo que siento ahora a raudales
Pablo Milanés, cantautor i músic (1943-2022)
Yolanda, fragment.

―La verdad es que no estoy enamorado de ti, pero creo que me costaría poco estarlo ―va dir en Joan un cop acabada aquella sessió d'amor. Després de l’èxtasi final s’havien estat besant dolçament com dos adolescents enamorats. ―Pero creo que no debo enamorarme de ti. A ti te corresponde liarte con alguien más joven que yo, alguien libre de cargas familiares, que pueda ser completamente tuyo. Uno de esos cuarentones que tanto te gustan ―en Dani es va girar lentament, com si anés a posar-se a dormir d'esquena a ell. L'home va abraçar al noi per la cintura fent la cullereta. Es van quedar en silenci. Un silenci especialment incòmode per a en Joan. Llavors es va adonar que hauria estat millor no tocar aquest tema en un moment així. Va intentar arreglar-ho dient-li suaument a cau d'orella ― ¿Qué te pasa? ¿Te he molestado?
―¡No! Para nada ―va fer una pausa i va continuar parlant amb veu més baixa, tímidament. Potser amb cert temor.― Es que yo sí que me he enamorado de ti, no sé si mucho o poco, pero sé que me interesas mucho.
―¡No jodas! ―com que era l'última cosa que esperava sentir en Joan, no va poder evitar deixar anar aquella expressió que no quadrava gens amb el que acabava de sentir. Segurament, cap dels dos sabria dir quanta estona va durar el silenci que va seguir al ¡No jodas! I que va acabar trencant en Joan ―¿Y qué hacemos? Ya te he dicho que me costaría poco enamorarme de ti.
―Pues no te cortes ―va dir el noi encara d'esquena a en Joan que llavors es va adonar que acabava de fer la pregunta més estúpida de la seva vida. Va fer que en Dani es donés la volta per quedar de cara a ell i es van fondre en un petó llarg i apassionat.

Van fer l'amor per segona vegada sense dir-se res més. Aquell dia en Dani li va prohibir tornar a deixar diners. Feia dies que li volia demanar que deixés de fer-ho, però fins aquell dia no s’havia atrevit. En Joan li va plantejar si volia fer vida de parella, en Dani li va dir que volia estimar-lo sense estridències, sense trencar res, volia que fos seu, però sense fer mal ningú. Que no volia que la família d'en Joan l'odiés.

Feien coses junts, com anar al cine o a veure exposicions, quan podien dinaven o sopaven junts i feien l'amor abans de sopar o després de dinar a casa d'en Dani, si més no, dos cops per setmana. En Joan no s'havia imaginat mai que a la seva edat adulta, prop ja de la cinquantena, es pogués enamorar amb aquella intensitat, era una bogeria. No feia altra cosa que pensar en aquell noi.

En Dani va mantenir amagada la seva relació, malgrat que els seus amics més propers van acabar sabent que tenia un amant, un madur casat i que no els el podia presentar per no comprometre'l perquè la seva família no en sabia res. Els deia que era un home molt elegant, molt culte i molt intel·ligent i que ell l'idolatrava.

En Joan va convèncer-lo perquè reprengués els estudis que havia abandonat a Cuba i va finançar-li la universitat a distància. Fins i tot l'ajudava a preparar els treballs i els exàmens. Això va canviar la vida d’aquest noi perquè amb els estudis de dret a la butxaca va poder deixar la feina de Gigoló Boys i va entrar a treballar a un dels bufets d'advocats de més prestigi de la ciutat on va tenir una altra vida professional.

En Joan insistia a deixar la seva família per viure amb ell tota el que li quedava de vida. Quiero morir en tus brazos, li va dir una d’aquelles vegades. En Dani no va cedir mai ni un sol mil·límetre. No volia trencar la família d'en Joan. Això de què volgués morir als seus braços li va arribar al cor. En Joan temia que en Dani el deixés. Ell es feia vell i creia qualsevol dia, el noi el substituiria per un de més jove i més guapo.

De tant en tant en Joan inventava una història per poder anar-se’n de viatge i se n'anava una setmana o deu dies amb en Dani. El noi explicava que vivien una nova lluna de mel cada vegada. Gaudien com si fossin casats, acabats de casar, tot i que en Dani sempre li deia que no era el seu marit, que només era el seu amant. De fet, li deia per fer-lo rabiar, perquè alguna vegada se li havia escapat que el considerava el seu marit. El Joan li havia dit que, malgrat tot, ell tenia llibertat per follar amb qui li vingués de gust que ell no li ho impediria. I alguna vegada ho va fer, tot i que mai li ho va dir. Ell també havia donat a llibertat a en Joan perquè ho fes.