Digen: 25. El futbol

[Entrada @@@]

Tres paraules que es van fer difícils de dir
Jo i l'amor i tu
El que eres aleshores ho soc jo avui
Mira les coses que faig.
Scott Avett (1976) i Bob Crawford (1970) (The Avett Brothers), «I and Love and You», fragment.

Llavors jo jugava a futbol amb uns companys i amics, un dia a la setmana. Era força corrent rebre pilotades a la cara i també als pebrots. Una vegada em vaig enrotllar a un noi en un xat i vam quedar a casa seva per follar. Jo en aquell temps començava a estar tip d’anar cada setmana a veure a en Pedro i pagar pels seus serveis. Buscava una relació més natural, sense diners pel mig i vaig començar a freqüentar els xats gais. Aquell dia em vaig escórrer sobre la panxa d’aquell noi i el meu semen era ple de gotetes de sang. Dos o tres dies després el meu testicle dret era gran com una pilota de tenis. L’uròleg em va diagnosticar una infecció al testicle i em va tractar amb d’antibiòtics. Em va assegurar que aquesta mena d’infeccions solen ser causades per un mal gest o per un cop. Vaig recordar que un o dos dies abans d’estar amb aquell noi amb qui vaig ejacular amb gotes de sang, m’havien donat una pilotada als ous.

Vaig estar tres mesos d’abstinència sexual. Tres mesos sense veure a en Pedro. Quan feia uns dos mesos vaig rebre una trucada d’ell. Llavors ja li deia Dani. Em va alegrar molt rebre-la. Vam estar parlant una bona estona. El primer que vaig fer va ser proposar-li que fos el meu amant, però ell va evitar donar-me una resposta. Em va estar explicant que la seva mare tenia un problema mèdic i que li calien diners per poder ajudar-la, però que no cobraria fins al final de mes. Li vaig oferir avançar-li els diners i em va dir que s’ho volia rumiar. Finalment, va acceptar i me’ls va tornar aquell final de mes sense que li hagués de dir o insinuar res. Sempre ha estat molt seriós i responsable en aquests temes.

El dia que el metge em va dir que ja podia fer vida normal em va faltar temps trucar a en Dani. Vam quedar per veure’ns aquell vespre a Gigoló. Vaig trucar-hi per fer la reserva així que vam acabar de parlar. Va ser una festa. Em penso que mai havia gaudit tant de mamar-li-la ni de què ell m’ho fes a mi. Tampoc recordava haver-me escorregut tan intensament follant amb ell. No puc dir que fos la millor sessió de sexe de la meva vida perquè mentiria. Hem tingut moment més potents entre ell i jo, però crec que aquell va ser la primera vegada que les nostres relacions sexuals van resultar especialment intenses. Vaig acabar exhaust i amb la por que aquell testicle tornés a donar-me pel sac de tant que l’havia fet treballar, però no va ser així. No he tingut mai més problemes amb d’aquell tipus. Això sí, a partir d’aquell dia vaig jugar a futbol amb una conquilla per evitar que les pilotades em tornessin a lesionar d’aquella manera el carnet de pare.

Van anar passant setmanes i mesos. Jo li havia preguntat més d’una vegada com veia el seu futur. En Dani em va explicar que havia començat a estudiar filosofia a la Universitat de l’Havana, però que ho havia deixat per venir a Barcelona. Que havia mirat que li costaria traslladar el seu expedient acadèmic cap aquí, però que li semblava car i complicat. Estava pensant esperar a tenir els vint-i-cinc anys per fer la prova d’ingrés a la universitat. Li vaig dir que si volia estudiar i li calia ajuda, fos de la mena que fos, que comptes amb tot el meu suport. El dia que va aconseguir la nacionalitat espanyola estava tan content que no se’n va poder estar de mostrar-me el seu DNI nou de trinca a l’habitació de Gigoló on acabàvem de fotre un clau.

La nacionalitat li va donar llibertat per anar i tornar de Cuba sense problemes d’immigració i li va facilitar poder anar de tant en tant a veure la seva família. Quan ho feia deixava desatesa la clientela de Gigoló, entre altres a mi. Normalment, m’avisava, però quan la seva àvia es va posar greument malalta va marxar urgentment perquè temia que es morís d’un moment a l’altre i es va oblidar de dir-m’ho. Quan l’encarregat de Gigoló em va dir que en Pedro no hi seria durant uns dies em va sobtar no saber-ho, però no li vaig dir res a l’encarregat i vam quedar que hi aniria igualment i que triaria un dels nois disponibles. Després vaig enviar un missatge a en Pedro interessant-me per la seva salut, pensant que potser estava indisposat o malalt. Vaig rebre la resposta un parell de dies després o es va disculpar per no haver-me dit res del seu viatge urgent per intentar poder veure la seva àvia viva. Val a dir que l’àvia d’en Dani es va recuperar i va viure uns quants anys més.