Digen: 26. El meu fill

[Entrada 391]

Bé, tothom fa mal,
De vegades.
Tothom plora.
De vegades tothom fa mal.
De vegades tothom fa mal.
Així doncs, aguanta, aguanta.
R.E.M. (1980-2011) «Everybody Hurts», fragment.

Vaig arribar Gigoló quan encara faltaven uns pocs minuts per a les set. L’encarregat em va dir que en Pedro estaria uns dies sense ser-hi, no va concretar quants, i no em va dir per què. No em va semblar prudent insistir ni demanar més informació per no comprometre al noi. Em va fer esperar una mica mentre acabaven de posar la cambra en condicions. Després de dur-me una ampolla d’aigua, i va fer passar els nois. No recordo gens com eren els nois que van passar, potser van ser dos o tres. El que em va deixar de pedra va ser veure entrar al meu fill en calçotets. Em va semblar que veia visions. Només vaig ser capaç de fer un crit, més de dolor que d’una altra cosa: QUÈ COLLONS HI FAS TU AQUÍ?

El noi es va esfumar com un esperit que s'esvaeix en un somni. Era cert el que havia vist? El meu fill de divuit anys es prostituïa a Gigolo Boys? Van continuar passant nois que a penes vaig veure. No volia creure’m el que havia vist. Ho havia somiat?

Vaig evitar que l’encarregat s’adonés de la relació que hi havia entre en Marçal i jo. Li vaig demanar consell i em va encolomar un noiet morenet, marcadet i acriaturat que era més aviat tímit. Jo no tenia el cap per dedicar-me a les labors sexuals que requeria la situació, però el noi va esforçar-s’hi tant com va poder fins a dur-me a l’ejaculació cavalcant sobre el meu penis erecte que ell mateix havia introduït dins seu. Li vaig donar una bona propina. L’havia fet treballar de valent. Les setmanes següents, mentre en Pedro va ser fora de Barcelona, vaig compensar a aquell noiet pel seu esforç intentant fer-lo gaudir de la meva visita com no ho havia pogut fer aquest dia. Tant és així que la segona vegada, després d’escórrer-nos tots dos, em va dir: sembles un altre, l’altra vegada semblava que no hi fossis i avui no has parat, quasi que no he hagut de fer res i no he pogut evitar la descàrrega d'una bona lleterada. És la primera vegada que em passa treballant aquí, no m’havia passat mai abans.

Quan vaig arribar a casa en Marçal no hi era. No va venir a sopar ni a dormir. Va trucar a sa mare dient que dormiria a casa d’en Jordi. I no el vaig veure fins a l’endemà al vespre, quan vaig arribar a casa ell ja hi era. Jo vaig arribar junt amb la nena, i vaig actuar com ho solia fer sempre. Jo tenia clar que no li podia dir res en l’entorn familiar. A més, volia veure com reaccionava amb mi. Volia veure si ell ja m’havia condemnat o encara em donava alguna oportunitat de continuar sent el seu pare.

No el vaig veure fins a l’hora de sopar, feia una cara horrible. Havia explicat que havia passat la nit del lloro per culpa d’un virus que li havia provocat un tall de digestió. Jo sabia l’autèntica raó per la qual havia passat una mala nit. Jo també l’havia passada, però com que sóc insomne la cosa va quedar més dissimulada perquè de tant en tant em passa que no dormo bé i les meves males nits ja no sorprenen a ningú.

El noi va intentar aparentar normalitat absoluta, però em vigilava constantment, em clavava la mirada a l’espera de la meva reacció. Vaig intentar estar el més natural possible i crec que me’n vaig sortir força bé, tot i que encara tenia la imatge del noi en calçotets a la porta de la cambra de Gigoló Boys mirant-me amb els ulls esbatanats clavats al fons de la meva retina. Ell devia témer la meva reacció, però a cap dels dos ens interessava que allò se sabés a casa. Vaig pensar que tenia un fill prou intel·ligent per adonar-se’n i, malgrat que encara era un adolescent, havia sabut controlar les seves emocions i evitar un drama innecessari que no hauria dut res de bo per a ningú.

Volia parlar-ne amb ell. Volia saber per què es prostituïa i si podia fer res per evitar-ho. Em va costar, però vam quedar per anar a jugar a pàdel el dissabte al vespre ell i jo sols. Vaig jugar una mica amb ell no traient el tema fins al final. Van jugar a pàdel, ens vam dutxar i el vaig convidar a una cervesa, mentre li anava comentant coses sense gaire importància. Vaig veure com s’anava posant tens. Un cop el cambrer ens va haver servit vaig encetar la conversa que ens interessava als dos. D’entrada me’l vaig posar en contra, no hi havia manera que m'expliqués el perquè de la seva prostitució. Vaig estar a punt de caure al seu parany i posar-me a cridar, però me’n vaig adonar temps i vaig canviar d’estratègia. Vaig posar-se a enraonar amb ell com si fos a mi a qui li calia ajuda. Perquè en Marçal entengués que havia de fer de pare. I quan ja tenia el tenia entre l’espasa i la paret vaig anar-me’n al lavabo tot i que no en tenia ganes, vaig pensar que l’havia de deixar rumiar, i per això em calia desaparèixer una estoneta. Va funcionar. Quan vaig tornar em vaig posar al seu costat i li vaig fer una abraçada i ell em va confessar en mig d’un mar de llàgrimes que havia estat la seva afició a la maria el que l’havia dut a Gigoló Boys, assegurant-me que volia deixar les drogues. Vàrem fer un pacte, jo li donava tot el meu suport, que el deixava que ho intentés sense ajuda, però que si li calia que féssim alguna cosa més, m'ho diria. Li vaig afegir que no es preocupés pels diners, que teníem de sobra i podríem fer el que calgués. Ell em va assegurar que se’n sortiria sol, que no em preocupés. Vaig estar atent a veure què feia, intentant que no notés res, però no en vam tornar a parlar mai més. Vaig confiar en ell i crec que vaig fer bé.

No vaig poder estalviar-me d’explicar-li que hi feia jo a Gigoló. Tot i que ho vam deixar per un altre dia, en Marçal no va deixar-ho estar i va recordar-me que encara ho teníem pendent, així que vam quedar una segona vegada. Aquesta vam anar directament al bar i vaig esplaiar-me explicant-li el perquè de la meva afició a follar amb jovenets.

(El que segueix en els textos d'en Joan és més o menys el que s’ha explicat als capítols 11, 12 i 13)