Digen: 28. Bruno

[Entrada 393]

[...] anant a buscar el dinar, un noiet bellíssim, tot ulls i dents a la seva cara de contorns suaus, fosca, vivaç. Perdre’l de vista em va dur molt prop d’un avís de depressió, [...]
Joan Ferraté, professor universitari, lingüista, crític i traductor (1924-2003) «Del Desig», fragment.

Vaig estar un parell o tres de vegades en un altre bordell masculí que antigament havia estat en mans del mateix amo de Gigoló Boys, però cap dels nois amb qui vaig estar em va fer el pes. Vaig tornar al Johnny’s, el primer dels bordells masculins on havia estat. Allà vaig conèixer un noiet català d’uns divuit anys amb qui em vaig avenir força. Recordo que li vaig gravar un casset amb The Wall dels Pink Floid, i que en vaig saber el seu nom real. Només ell i en Dani me l’han dit. Però tenia problemes amb l’encarregat, que va ser qui un dia em van dir que ja no treballava allà. Em va saber greu. També en vaig provar un parell de llocs més, però cap d’ells em va agradar.

Vaig començar a freqüentar xats de gais i en un d’ells vaig conèixer un noi de disset anys de Santa Coloma de Gramenet, en Bruno. Era un noi molt guapo, d’una cara lleugerament agitanada, però molt ben proporcionada, i un cos adolescent, ben format i treballat i ben prim, que és com m’agraden a mi, però ell volia tenir més musculatura i s’inflava de proteïnes. Era força «quillo» sempre intentava treure’m pasta i obsequis. Pretenia ser la meva princeseta, però no em vaig deixar, el vaig tractar com a qualsevol xaper, i vam acabar els tractes amb una tarifa fixa, a tant per «polvo».

Era un «NiNi». Havia abandonat l'ESO per fugir d’un assetjament escolar cruel i insuportable dels companys de l’institut per la seva declarada homosexualitat. No l’amagava, més aviat en presumia. I tampoc treballava, tot i que sabia coses de perruqueria perquè tenia un amic perruquer que n’hi ensenyava a estonetes. Deia que s’hi volia dedicar. Era un golfo que passava el dia a casa on xatejava hores i hores, i la nit a les discoteques gai. Em deia que se solia escórrer entre dues i tres vegades cada nit, «sempre amb condó» assegurava. No follava mai sense preservatiu. Durant el dia ejaculava dues o tres vegades més, entre les palles que es feia als xats i els nois que convidava a follar a casa seva quan estava sol. Vam follar moltes vegades al meu cotxe. Anàvem a un lloc discret de la serralada litoral que va acabar essent com casa nostra. També vam follar a casa seva algunes vegades, i excepcionalment, només una vegada, vam anar a un dels «meublés» que hi ha a Barcelona, però no li agradaven gens aquesta mena de llocs i no hi vàrem tornar.

Encara recordo la quantitat de semen que va deixar anar en Bruno la primera vegada que me’l vaig follar, una cosa exagerada. Ell deia ser actiu, tanmateix amb mi no ho va ser mai, sempre va voler que el penetrés jo. Amb el temps em va confessar que quan jo el penetrava se li posava la pell de gallina, i m'ho va voler mostrar tant sí com no. En aquell moment no estic per fixar-me en la pell del noi, sinó per gaudir de sensació fantàstica que produeix el sentir com el penis es abraçat per la pell humida i càlida del recte del meu company. Assegurava que no li passava amb ningú més. Curiosament, ja m’ho havia dit un dels nois de qui havia estat client fix a Gigolo. El noi m'havia confessat que li passava això mateix i només amb mi, però això és una altra història.

Sempre m’han dit que els conills són molt ràpids follant, les seves unions no arriben al mig minut. Jo tenia la sensació que en Bruno era com un conill, un cop el penetraves no trigava gaire descarregar el seu semen i demanar-me que m’escorregués. Però em resultava atractiu perquè, a més de guapo i de tenir un cos dels que m’agraden, de seguida em va tenir confiança i va acabar explicant-me la seva vida i les seves cuites. Ell vivia en un món molt diferent del meu, era d’una família humil d’immigrants, no feia res productiu i vivia la seva homosexualitat intensament, follant i fent-se palles contínuament. Va ser ell qui em va instruir sobre la mesquinesa del món gai nocturn. Aquell món es ple de drogues i sexe. S’acusaven l’un a l’altre de promiscuïtat i d’estar infectats pel VIH (que en deien simplement «el virus») perquè l’entorn se sobreïx d’enveges i rancúnies. De fet, encara que anés de «reinona» no era més que un adolescent carregat d’inseguretats. Recordo especialment una vegada que en una nit boja, va follar-se un noi sense el corresponent preservatiu, va estar vorejant la neurosi fins que no va tenir el resultat negatiu de la prova.

Una de les vegades que vam quedar, em va demanar que el recollís en un lloc determinat de Barcelona per anar a casa seva a follar. Havia estat de compres i anava carregar amb dues o tres bosses. Va pujar al cotxe renegant dels botiguers. Quan es va calmar vam quedar una estoneta en silenci. En un dels semàfors em vaig fixar que estava trempant. Vaig allargar la mà i li vaig tocar.

―Vens a punt avui ―Vaig dir-li.
―Fa massa estona que t’espero ―va respondre enriolat.

Duia uns pantalons de xandall on es feia evident el seu penis amb una erecció total. Va posar-se la mà per dins de la roba i me la va mostrar. El semàfor es va posar verd i el vehicle de darrere va fer sonar la botzina impacient. Ens vam començar a fotre mà quan érem a l’ascensor i ens vam quedar en pilota picada al rebedor de casa seva. Ens va costar d’arribar al llit. Va ser una follada memorable, feia dies que jo no follava i ell en tenia força ganes. Potser feia massa hores des de la seva darrera escorreguda.

El seu interès pels diners i els obsequis va quedar ben palès el dia que en pujar al cotxe em va dir que aquell dia no estava en condicions de follar, s’havia passat la nit fent-ho a casa d’un noi que havia conegut en un xat. «Com a mínim m’he escorregut quatre vegades i no he dormit gens. No crec que se m'aixequi». Efectivament, no vaig aconseguir res de res, ni tan sols que se li inflés una miqueta. Em va confessar que tenia la cigala tan encetada que fins i tot la meva boca li feia coïssor. Evidentment no em va treure ni un duro.

Amb en Bruno hem mantingut una relació intermitent, almenys ho hem deixat estat dues vegades, o potser tres, i encara avui, que el seu físic ja no té gaire a veure amb el d’aquell noiet de disset anys que vaig conèixer fa una colla d’anys, mantenim el contacte, tot i que fa molt de temps que no ens hem vist. Les poques vegades que ens hem vist, hem acabat follant.