Digen: 29. Tornem-hi

[Entrada 394]

La vida és el que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans
John Lennon, cantant, compositor i activista per la pau (1940-1980).

Havia passat uns mesos fugint del casament d’en Dani quan vaig rebre un missatge d’en Dani: «Fa temps que no sé res de tu, què et passa? Estàs bé?»

Vaig considerar que no podia respondre qualsevol cosa. Que m’hagués escrit era un bon símptoma, però encara estava sota l’impacte de la notícia del seu casament. Vaig estar rumiant i vaig optar per la prudència: «Estic molt bé. I tu que tal?». Ell va contestar immediatament: «Et va bé que quedem?»

Ostres! Què havia de dir? Vaig pensar que havia de donar-li una oportunitat: «D’acord, quan?» Va proposar una data i hora que m’anaven bé i vaig acceptar-les. «D’acord, en dia i hora» vaig respondre, i vaig afegir: «Vinc a casa teva?». Si m’hagués dit que no potser m’ho hauria rumiat si quedar o no, però em va dir: «Bona idea, em pots passar a buscar per Gigoló i anem junts a casa meva, et faré un bon sopar».

El vaig recollir a l’hora acordada prop de la seva feina i vam anar a casa seva. Pel camí no vam parlar de res seriós. Em va dir que tenia ganes de dutxar-se abans de posar-se cuinar. Jo li vaig dir que cap problema, que per mi estava bé. Jo estava tens i no sabia com plantejar els meus dubtes però no volia encetar el tema mentre anàvem en cotxe. Un cop a casa seva. Em va donar una cervesa i una bossa de patates fregides i se’n va anar a la cambra de bany. Va sortir amb una tovallola embolicada a la cintura i en va dir: «vine». Vam anar al seu dormitori i em va començar a treure la roba. La tovallola feia un bony que feia evident l’erecció del seu penis. No cal dir el que va passar a continuació.

Després de follar, encara al llit, va ser ell qui va encetar la conversa preguntant-me obertament què em passava.

―Perquè m’ha de passar alguna cosa? ―vaig replicar.
―Perquè se’t veu a la cara, perquè no és normal que passis tant de temps sense dir-me res i perquè m'estranya molt no veure’t cada dijous a Gigoló. ―Em va agafar per sorpresa. No havia previst que fos tan directe, no era habitual que ho fos, i jo no veia prou clar que havia de dir-li. Em vaig quedar en silenci. No sé si va ser gaire estona. A mi se'm feia llarg, així que vaig optar per no ser tan directe com havia estat ell.
―Tens raó. Podria inventar-me una excusa, però no ho vull fer. M'hauràs de perdonar, però és que no sé com explicar-t’ho ―vaig fer una pausa. Ell seguia expectant. Vaig seguir― Et puc fer una pregunta?
―Clar! Totes les que vulguis?
―Tens un xicot ―la cara de sorpresa que va posar ja era tota una resposta.
―No, ja saps que no.
―Així no t’has casat ni tens previst fer-ho aviat.
―Qui t’ha dit això ―Va dir amb cara d’indignació.

Em vaig quedar en silenci. Em pensava que era més que evident qui m’ho havia dit. Com que va insistir vaig acabar dient-li que havia estat en Luis. Va cagar-se amb tot, i després em va explicar que era una persona que no li agradava gens, que una vegada que havia vingut a una festa aquí, a casa seva. El noi es va oferir a ajudar-lo a preparar-la i per això hi va anar una estona abans que la resta de convidats. En una pausa, abans que arribés la gent, se’l va trobar tafanejant el contingut dels calaixos del seu dormitori. A partir d’aquell dia va deixar de confiar en ell. «A més, és força mentider» Va acabar dient.

―No m’agraden les mentides ni els mentiders. Si torno a Gigoló preferiria no veure’l més ―vaig dir.
―No et preocupis que no el veuràs més a Gigoló. D’això me n’ocupo jo. Tu ets més important que ell per a Gigoló i per a mi. Especialment per a mi. ―Aquesta última frase la va dir en veu una mica més baixa, com si se n0avegonyís. Llavors va fer una petita pausa. Se'l veia emprenyat.― Ara està fora, se n’ha anat al Brasil a veure la seva família, però així que torni sabrà qui soc jo.
―Home, tampoc no et passis. Tu i jo ja ho hem aclarit.
―És cosa meva, tu tranquil.

Vam deixar-ho estar i ens vam posar a preparar el sopar. Mentre ho feia es va relaxar i va tornar a ser el Dani de sempre. Vam sopar tranquils gaudint de la companyia i en acomiadar-nos va insistir que oblidés a en Luis i les seves mentides.

Un temps després em va explicar que havien acomiadat a aquell noiet de Gigoló a instàncies d’aquest fet. L’amo va estar d’acord amb en Dani que es podia permetre que els nois es dediquessin a escampar boles com aquesta que afectaven el personal de la casa.

Em va preocupar que jo no hagués estat capaç d’adonar-me del meu error. Havia fet més cas en aquell noiet que només el coneixia com a xaper que al meu amic Dani. M'havia d'haver adonat que eren paranoies i que tenir-les significava que n'estava més d'aquell noi del que volia admetre, però aquestes coses ens costen d’acceptar.


(El text d’en Joan continua explicant el que ja s’ha explicat en els capítols 16, 17 i 18 de la segona part)