Digen: 34. Amics per sempre

[Entrada 399]

Els veritables amics són difícils de trobar, difícils d'entendre i impossibles d'oblidar.
Autor anònim, o desconegut,
si més no, per a l’autor d’aquest relat.

A partir d'aquell dia en Dani i en Marçal van reprendre l'amistat on l'havien deixat. Bé, mai les coses tornen a ser com eren, mai tornen a com havien estat. En Dani havia perdut el seu amant i en Marçal havia perdut a son pare. Van compartir el dol sense que això volgués dir que en parlessin explícitament.

El dia de la retrobada en Marçal no es va atrevir a parlar de son pare ni li va donar el pendrive que havia preparat. Va passar molt de temps abans que s'atrevís a treure el tema.

―Recordes el text que vaig llegir el dia del comiat del meu pare?
―Com vols que l'oblidi? Encara em dol que llegissis allò en veu alta.
―Quan la família em va demanar que digués alguna cosa sobre mon pare, em vaig posar a remenar el seu ordinador a la recerca d'alguna cosa que m'inspirés.
―I vas entrar en la seva intimitat.
―Doncs sí. Allà vaig trobar allò que no buscava, però em va semblar interessant que tant ell com jo donéssim tanta importància al sexe, que els dos ens ho féssim tant amb homes com amb dones, els dos tinguéssim una única dona, tot i que ell s'havia enamorat d'un noi, tu ―va dir tot fent una pausa―. I es va quedar amb tu fins al final. Jo vaig anar canviant d'amant sense gaires problemes. Diria que el que més em va sorprendre és que fos ell el motiu que deixessis de follar amb mi.
―I vas llegir allò per despit...
―Crec que no. Més aviat vaig voler compartir amb tots el que ell i jo compartíem. Aquesta necessitat imperiosa de sexe, de follar.
―Però tu folles amb la teva dona.
―Saps que havia escrit molt sobre la vostra relació? ―en Marçal va forçar el canvi de tema, per no explicar com anava la seva relació amb la seva estimada Mar.
―No ho sabia.
―Crec que vau fer un intent d'escriure sobre la vostra relació, però no va funcionar.
―Això també ho explica?
―Vols llegir-los?
―No.
―Fa temps, la primera vegada que vam quedar després de la mort de mon pare, vaig preparar-te un pendrive amb tots els seus escrits que tenen a veure, de forma directa o indirecta amb tu, la vostra relació, i les seves inquietuds i necessitats sobre l'amor i el sexe. El duc a la butxaca. Li he dut totes les vegades que ens hem vist des de llavors. Penso que és teu.
―Queda-te'l. ―Va fer en Dani tancant el tema.

Van passar una llarga temprada abans que en Dani no canviés d'idea. En Marçal continuava duent el famós pendrive a la butxaca cada vegada que es veia amb en Dani. No n'havien parlat més, tot i que en Marçal de tant en tant comentava coses que havia llegit en aquells textos. Alguna vegada en Dani s'havia queixat. Fins que un dia li va dir:

―Tu saps massa coses de mi.
―Et molesta?
―Si i no. La veritat és que el que em fot, és que no sé què és el que saps i el que ignores.
―Ja saps que tinc un pendrive a punt per a tu, apunt per si un dia el vols.
―Em fa por llegir textos d'en Joan, no sé si ho resistiria sense reviure la seva pèrdua. Sense posar-me a plorar de nou.
―Intenta-ho. Igual et sorprens.
―De què m'he de sorprendre ―va dir en Dani alarmat.
―Doncs, de què ja ho has paït.
―No ho crec. Encara no he follat amb ningú des que ell no hi és.
―En això podem posar-hi remei.
―Deixa-ho estar, si us plau.

Va callar una estona. En Marçal es va treure el pendrive de la butxaca i el va deixar sobre la taula. En Dani va clavar la mirada als ulls d'en Marçal amb els ulls plens les llàgrimes, però no va arribar a plorar. Quan va abaixar la mirada, va agafar el pendrive, se'l va mirar atemorit, i el va retenir uns instants a la palma de la mà abans de posar-se'l a la butxaca.