Pensaments: 12 – Igualtat

[Entrada 413]

Tots els homes neixen iguals, però és el darrer cop que ho són.
Abraham Lincoln (1808-1865), polític.

Avui sabem que tots els humans som diferents fins i tot en el moment de néixer. També sabem que en psicologia diferencien el caràcter (els trets que hem heretat a través del genoma) de la personalitat (allò que hem adquirit a través de l’educació i l’experiència). Com que la personalitat és fruit de l’educació rebuda, de les descobertes personals, de les vivències, de les experiències viscudes, de l'entorn social, dels coneixements adquirits, etc. acabem essent responsables de la nostra personalitat, almenys en bona part, perquè podem treballar-la i fer-la canviar. En canvi, els elements del nostre caràcter formen part de la nostra biologia i com a màxim podem aprendre a controlar-los, i, per tant, són prou difícils de canviar, per no dir que és impossible. Podem afirmar que el caràcter d’una persona es determina en el moment de la fecundació. A més, la singularitat de cada persona és el que la caracteritza i ens agrada que ens reconeguin i valorin per això, perquè som diferents, i nosaltres reconeixem i valorem els altres perquè són singulars. Sabem, també, que el que viu la mare i el que passa al seu voltant quan està embarassada també arriba al fetus i influeix sobre ell i la seva personalitat. Tot plegat ens fa singulars i aquesta singularitat individual és el que ens fa persones.

A més, naixem diferents perquè en el moment de nàixer ja pertanyem a una família i això ens situa en un lloc i en un nivell social diferent. Evidentment, no és el mateix néixer en el si d’una família pobra, que en el d’una família rica o de l’alta societat. Les possibilitats no són les mateixes, ni les oportunitats, ni les perspectives d’herència. De fet, això, heretar possessions, càrrecs, situacions socials, ens situa en posicions d’avantatge respecte a una part de la societat i de desavantatge enfront de l’altra. Tenim tots les mateixes oportunitats? Es podria eliminar aquesta mena de condicionants? És bo que es pugui heretar els avantatges que han aconseguit els nostres avantpassats? És bo que es puguin acumular béns?

Existeix, doncs, la igualtat d’oportunitats? Per començar saben que l’entorn familiar dels nostres primers anys de vida condiciona el nostre desenvolupament personal, la nostra personalitat, i, com que tendim a imitat als nostres ídols, que a la infància solen ser els nostres majors, pares, avis, oncles, germans, etc. En conseqüència, imitem allò que passa a casa i el si familiar ens limita o obre oportunitats en funció del nivell cultural, de com ens arribi o se’ns transmeti, de com se’ns motivi o desmotivi, etc.

«Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei.» Hi diu a l’article 7 de la Declaració Universal de Drets Humans adoptada i proclamada per l’Assemblea General de l'ONU. Voleu dir? No creieu que més aviat depèn de les possibilitats que es tinguin per contractar bon assessorament jurídic o un bon equip d’advocats? A part que l’atzar t’adjudiqui un tribunal o un jutge més o menys favorable a les teves tesis. Si la igualtat davant la llei només és teòrica, ho és també la igualtat d’oportunitats?

La civilització va aportar a la societat una jerarquització i, com tota estructuració que funciona a base de primacies i subordinacions, va establir unes desigualtats inevitables. La formes que s’han anat adoptant de com elegir aquests jerarques i com retenir els avantatges aconseguits (en molts casos, la majoria, basats en fórmules hereditàries) han forçat al primat humà a la monogàmia i la poligàmia. Per què? Em sembla més que evident que és perquè un home mascle vol saber quins són els seus fills i només en pot estar segur quan la mare té exclusivament tracte sexual amb ell.

En les societats matriarcals això no té importància perquè la mare és segura (bé ara amb la fecundació «in vitro» això tampoc és tan segur). Per això les societats primitives eren matriarcals (encara en queden algunes, però avui més aviat són l'anècdota. Tot i que al Brasil el cognom significatiu de les persones és el de la mare i a Israel només s’admet que una persona és jueva quan ho és la mare).

Un dia els humans van adonar-se que sense la intervenció del mascle no hi havia prole, per tant, que a més de mare els infants tenien pare. Però en una organització social on no hi ha restriccions per mantenir relacions sexuals, com es pot saber qui és el pare? Només la mare no promíscua podia saber qui era el pare del nadó. A més, la natura ha dotat el mascle humà de més força muscular i de més interès per determinades activitats físiques. L’afany de poder, la cobdícia i la violència han fet la resta i ens han dut on estem.

Creieu que podem parlar d'igualtat en aquesta societat? Com hauria de ser una societat igualitària? Com podríem aconseguir una igualtat d'oportunitats real?