Submissió --- Sumisión

[Entrada 123]

Submissió

Quanta més història estudio més veig que és ben cert que la història es va repetint sistemàticament, amb el mateix pautat. Des de què l'home es capaç de produir els seus propis aliments, és a dir, des dels orígens de la civilització la pauta és més o menys aquesta:

– En èpoques de declivi econòmic les diferències socials són petites i els historiadors ens parlen d'èpoques fosques. La gent comparteix el que hi ha sense gaires problemes, cosa que no vol dir en cap cas misèria, però tampoc abundància d'excedents, grans obres d'art ni grans construccions.
– Quan les coses milloren (sigui quina sigui la raó, tecnològica, climatològica, comercial, militar...) sempre sorgeix una minoria, una elit, un grup d'oligarques que es fan amb el poder i sotmeten a la resta de la població per mantenir, i si pot ser augmentar, les seves riqueses i els seus privilegis. Els historiadors ens parlen en aquest cas d'una època d'esplendor que en realitat només gaudeix una petita fracció de la societat. Per exemple a la Roma republicana (del 509 al 31 a.n.e.) els patricis, que acaparaven el poder, només eren un 4% de la població i els esclaus arribaren a ser al voltant 40%. Aquest fenomen també es va produir a la URSS, les elits del partit van gaudir d'un benestar que no va gaudir la resta de la població, mentre als Gulags es treballava en condicions infrahumanes, semblants a les de l'esclavitud. Per no parlar del desastre del sistema actual a Occident que no he parat de denunciar darrerament.

Aquí no només hi juga la cobdícia d'aquestes elits, que òbviament hi és, sinó també la submissió de la resta de població. Per mi tan greu és la cobdícia com la submissió que permet als cobdiciosos fer-se'n els amos. Ells, els cobdiciosos han après a sotmetre'ns a base de fer-nos por i a dividir-nos perquè no siguem capaços de fer un front comú contra ells. Però tinc clar que si el seu pecat social és la cobdícia, el nostre, el dels que estem fora d'aquesta oligarquia, és deixar-nos sotmetre per ells. Sens dubte juguen amb nosaltres, però nosaltres ens deixem, no volem veure el que ens estan fent.

Avui en dia fins i tot el sistema educatiu occidental està orientat a fer-nos submisos, anul·lant-nos fins i tot la creativitat. Qui no ho accepta és considerat un rebel, un mustang.

Una abraçada.

Sumisión

Cuanta más historia estudio más veo que es cierto que la historia se repite sistemáticamente, con el mismo pautado. Desde que el hombre es capaz de producir sus propios alimentos, es decir, desde los orígenes de la civilización la pauta es más o menos ésta:

- En épocas de declive económico las diferencias sociales son pequeñas y los historiadores nos hablan de épocas oscuras. La gente comparte lo que hay sin demasiados problemas, que no significa en ningún caso miseria, pero tampoco abundancia de excedentes, grandes obras de arte ni grandes construcciones.
- Cuando las cosas mejoran (sea cual sea la razón, tecnológica, climatológica, comercial, militar...) siempre surge una minoría, una élite, un grupo de oligarcas que se hacen con el poder y someten al resto de la población para mantener, y si puede ser aumentar, sus riquezas y sus privilegios. Los historiadores nos hablan en ese caso de una época de esplendor que en realidad sólo disfruta una pequeña fracción de la sociedad. Por ejemplo en la Roma republicana (del 509 al 31 a.n.e.) los patricios, que acaparaban el poder, sólo eran un 4% de la población y los esclavos llegaron a ser alrededor 40%. Este fenómeno también se produjo en la URSS, las élites del partido disfrutaron de un bienestar que no disfrutó el resto de la población, mientras en los Gulags se trabajaba en condiciones infrahumanas, similares a las de la esclavitud. Por no hablar del desastre del sistema actual en Occidente que no he parado de denunciar últimamente.

Aquí no sólo juega la codicia de esas élites, que obviamente la hay, sino también la sumisión del resto de población. Para mí tan grave es la codicia como la sumisión que permite a los codiciosos hacerse los dueños. Ellos, los codiciosos han aprendido a someternos a base de darnos miedo y dividirnos para que no seamos capaces de hacer un frente común contra ellos. Pero tengo claro que si su pecado social es la codicia, el nuestro, el de los que estamos fuera de esa oligarquía, es dejarnos someter por ellos. Sin duda juegan con nosotros, pero nosotros nos dejamos, no queremos ver lo que nos están haciendo.

Hoy en día incluso el sistema educativo occidental está orientado a hacernos sumisos, anulándonos incluso la creatividad. Quien no lo acepta es considerado un rebelde, un mustang.

Un abrazo.