Bondat --- Bondad

[Entrada 271]

Bondat

L'home neix lliure, però en tots costats està encadenat.
Jean-Jacques Rousseau (1712–1778), filòsof.

No fa gaire algú em va dir que "Si tothom ens comportéssim d'una forma raonable, ens estalviaríem moltes coses, començant per la policia o els tribunals." En un primer moment em va fer gràcia la ingenuïtat d'aquesta proposta. Després m'ha vingut al cap diverses vegades i ha estat motiu de reflexió. Per què no ho fem? Que fa que no ens comportem com caldria?

El primer que em ve al cap és la complexitat del comportament humà. Hi ha una branca de la ciència dedicada en aquest tema: la psicologia. He sentit definir-la com la ciència que estudia la personalitat, les relacions humanes i la seva conducta. Als diccionaris de la llengua hi afegeixen a això l'estudi del comportament animal. Es tracta d'una ciència relativament jove, ja que les arrels de la psicologia actual no van més enllà dels finals del segle XIX. Potser per això encara hi ha un debat important entre les diferents escoles i encara no s'ha assolit un consens prou ampli en les seves conclusions. I també podria ser la causa de què encara no sapiguem si realment l'ésser humà és bo o dolent per naturalesa, si és possible una societat basada amb un capteniment benintencionat o si és possible acabar amb tant desequilibri mental com el que patim, sense una manipulació o anul·lació de la nostra llibertat individual i col·lectiva, sense acabar amb la diversitat que ens fa humans. Com deia un professor de psicologia, tota psicologia és psicologia social, de fet, en la definició que he escrit es deixà ben palès, ja que hi diu que estudia les relacions humanes.

Segurament els que coneixeu bé la psicologia i els psicòlegs podeu aportar més llum en aquest tema. Jo el deixo aquí. Només l'he introduït per fer evident que el comportament de l'home és complex, i, en conseqüència, hi ha alguns comportaments que obliguen al sistema a protegir-se'n, a tenir cossos policials i sistemes judicials estructurats i regulats força cars de mantenir.

D'altra banda cal considerar l'estructura de la societat, i el que en diem el sistema, és a dir, la forma de funcionament d'aquesta societat. Simplificant una mica: la societat humana que neix amb propi ésser humà ara farà uns 300.000 anys (segons les darreres descobertes). L'home modern (mal anomenat sapiens) va començar organitzant-se en tribus nòmades de caçadors (o pescadors) / recol·lectors, formades per algunes desenes de persones, que excepcionalment (i difícilment) podien passar d'un centenar. Es creu que eren societats matriarcals i igualitàries, poc donades a la violència entre tribus (tot i que s'ha trobat restes que demostren que hi va haver algun enfrontament violent, sembla que aquesta no era la tònica general). Aquestes tribus es relacionaven entre elles per intercanviar tecnologia i mascles.

El primer canvi ve del fet que en algun moment es va prendre consciència de la importància del mascle en la reproducció, cosa que va marcar l'origen de la crisi dels matriarcats. El segon gran canvi es produeix força més tard i s'associa a l'origen del Neolític, és el sedentarisme. El final de la darrera glaciació du a una forta fertilització d'algunes regions a Euràsia, i Amèrica, això va permetre als humans abandonar el constant desplaçament a la recerca de cacera (o pesca) i vegetals a recol·lectar. El sedentarisme permet el desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia i amb aquestes tecnologies apareixen els excedents. Vol dir que l'humà produeix més aliments i peces de vestir que no consumeix, i que, per tant, en sobren.

En un principi aquests excedents s'emmagatzemen en previsió de moments d'escassesa, però de seguida es veu que els excedents es poden intercanviar per altres béns i es comença a comerciar. A més, els excedents permeten alliberar recursos, permeten que hi hagi persones que no treballin directament en la producció d'aliments o de peces de vestir o d'abrigar. Persones que es poden dedicar a administrar els excedents, a comerciar-hi o a les diferents arts decoratives i d'entreteniment.

El sedentarisme, també és l'origen de les poblacions estables i aquestes de les ciutats, on no tothom forma part de la família, sinó que hi ha gent estranya i desconeguda. On la gent no s'autoabasteix, sinó que s'especialitza en tasques concretes i depèn dels altres per abastir-se.

Això els va dur a unes societats complexes, masclistes, on alguns espavilats es van adonar que podien abusar dels altres i viure a expenses d'ells. On s'instauren les herències, el traspàs de privilegis de pares a fills, la importància de saber qui és fill de qui, i altres normes que justifiquen les desigualtats socials. En força casos es tracta de sistemes teocràtics sostinguts per sistemes teocràtics sostinguts per unes religions adequades a cada cas, com la de l'Egipte dels faraons.

Aquestes societats es jerarquitzen i han de justificar i mantenir unes desigualtats socials que fins llavors no havien existit. Comencen a necessitar eines que fins llavors no havien calgut, com l'escriptura, primer per controlar els excedents i després per escriure lleis i codis, com el codi d'Hammurabi, ja que per controlar les desigualtats i mantenir-les van caler lleis, un control de la violència per defensar-les i uns tribunals per aplicar-les. I ja tenim l'estructura bàsica de l'estat modern el control de la riquesa (fiscalitat), de la violència (exercits i policies) i de les normes (legislació i tribunals).

Crec que he defensat més d'un cop que probablement les coses es podien haver fet millor des del principi del Neolític, que vivim en una societat força injusta i que aquesta injustícia que hem heretat dels nostres avantpassats justifica moltes de les coses que no haurien de passar i que passen. I amb això tant faig referència a la salut mental, com a la delinqüència conscient i premeditada, etc. Sens dubte ho podríem haver fet millor. A l'estat espanyol, en tenim una petita mostra del que vull dir. Només cal recordar que actualment hi ha al voltant d'un terç de la població en una situació que va de la pobresa a la més profunda misèria i als nostres polítics sembla que només els preocupi l'Ibex-35 i la sacrosanta unitat del territori... (Per si algú no ho sap o no ho recorda l'Ibex-35 és l'índex borsari de referència d'àmbit espanyol que inclou les 35 principal empreses de l'estat.)

No m'estendré més, però la qüestió segueix viva: on ha quedat la bondat?

Una abraçada.

Bondad

El hombre nace libre, pero en todos lados está encadenado.
Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), filósofo.

No hace mucho alguien me dijo que "Si todos nos comportásemos de una forma razonable, nos ahorraríamos muchas cosas, empezando por la policía o los tribunales." En un primer momento me hizo gracia la ingenuidad de esta propuesta. Después me ha venido a la cabeza varias veces y ha sido motivo de reflexión. ¿Por qué no lo hacemos? ¿Qué motiva que no nos comportemos como deberíamos?

Lo primero que me viene a la mente es la complejidad del comportamiento humano. Hay una rama de la ciencia dedicada a este tema: la psicología. He oído definirla como la ciencia que estudia la personalidad, las relaciones humanas y su conducta. En los diccionarios de la lengua añaden a eso el estudio del comportamiento animal. Se trata de una ciencia relativamente joven, ya que las raíces de la psicología actual no van más allá de los finales del siglo XIX. Quizá por eso todavía hay un debate importante entre las diferentes escuelas y todavía no se ha alcanzado un consenso suficientemente amplio en sus conclusiones. Y también podría ser la causa de que aún no sepamos si realmente el ser humano es bueno o malo por naturaleza, si es posible una sociedad basada en un comportamiento bienintencionado o si es posible acabar con tanto desequilibrio mental como el que padecemos, sin una manipulación o anulación de nuestra libertad individual y colectiva, sin acabar con la diversidad que nos hace humanos. Como decía un profesor de psicología, toda psicología es psicología social, de hecho, en la definición que he escrito queda muy claro, ya que dice que estudia las relaciones humanas.

Seguramente los que conocéis bien la psicología y los psicólogos podéis aportar más luz a este tema. Yo lo dejo aquí. Sólo la he introducido para dejar claro que el comportamiento del hombre es complejo, y, en consecuencia, hay algunos comportamientos que obligan al sistema a protegerse de ellos, a tener cuerpos policiales y sistemas judiciales estructurados y regulados bastante caros de mantener.

Por otro lado hay que considerar la estructura de la sociedad, y lo que llamamos el sistema, es decir, la forma de funcionamiento de esa sociedad. Simplificando un poco: la sociedad humana que nace con propio ser humano hace unos 300.000 años (según los últimos descubrimientos). El hombre moderno (mal llamado sapiens) comenzó organizándose en tribus nómadas cazadores (o pescadores) / recolectores, formadas por algunas decenas de personas, que excepcionalmente (y difícilmente) podían pasar de un centenar. Se cree que eran sociedades matriarcales e igualitarias, poco dadas a la violencia entre tribus (aunque se han encontrado restos que demuestran que hubo algún enfrentamiento violento, parece que esa no era la tónica general). Estas tribus se relacionaban entre ellas para intercambiar tecnología y machos.

El primer cambio viene de que en algún momento se tomó conciencia de la importancia del macho en la reproducción, lo cual marcó el origen de la crisis de los matriarcados. El segundo gran cambio se produce bastante más tarde y se asocia al origen del Neolítico, es el sedentarismo. El final de la última glaciación produce una gran fertilización de algunas regiones en Eurasia y América, esto permitió a los humanos abandonar el constante desplazamiento en busca de caza (o pesca) y vegetales a recolectar. El sedentarismo permite el desarrollo de la agricultura y la ganadería y con esas tecnologías aparecen los excedentes. Significa que el humano produce más alimentos y prendas de vestir de las que consume, y que, por tanto, hay de sobras.

Al principio esos excedentes se almacenan en previsión de momentos de escasez, pero enseguida se ve que los excedentes se pueden intercambiar por otros bienes y se empieza a comerciar. Además, los excedentes permiten liberar recursos, permiten que haya personas que no trabajen directamente en la producción de alimentos o prendas de vestir o de abrigo. Personas que pueden dedicarse a administrar los excedentes, a comerciar con ellos o a las diferentes artes decorativas y de entretenimiento.

El sedentarismo, también es el origen de las poblaciones estables y éstas de las ciudades, donde no todo el mundo forma parte de la familia, sino que hay gente extraña y desconocida. Donde la gente no se autoabastece, sino que se especializa en tareas concretas y depende de los demás para abastecerse.

Eso les llevó a unas sociedades complejas, machistas, donde algunos avispados dieron cuenta que podían abusar de los demás viviendo a expensas de ellos. Donde se instauran las herencias, el traspaso de privilegios de padres a hijos, la importancia de saber quien es hijo de quien, y otras desigualdades sociales. En bastantes casos son sistemas teocráticos sostenidos por unas religiones adecuadas a cada caso, como la del Egipto de los faraones.

Esas sociedades se jerarquizan y deben justificar y mantener unas desigualdades sociales que hasta entonces no habían existido. Empiezan a necesitar herramientas que hasta entonces no habían sido necesarias, como la escritura, primero para controlar los excedentes y luego para escribir leyes y códigos, como el código de Hammurabi, ya que para controlar las desigualdades y mantenerlas fueron necesarias leyes, un control de la violencia para defenderlas y unos tribunales para aplicarlas. Y ya tenemos la estructura básica del estado moderno: El control de la riqueza (fiscalidad), de la violencia (ejercidos y policías) y de las normas (legislación y tribunales).

Creo que he defendido más de una vez que probablemente las cosas se podían haber hecho mejor desde el principio del Neolítico, que vivimos en una sociedad bastante injusta y que esa injusticia que hemos heredado de nuestros antepasados justifica muchas de las cosas que no deberían pasar y que pasan. Y con ello tanto hago referencia a la salud mental, como la delincuencia consciente y premeditada, etc. Sin duda lo podríamos haber hecho mejor. En España, tenemos una pequeña muestra de lo que quiero decir. Sólo hay que recordar que actualmente hay alrededor de un tercio de la población en una situación que va de la pobreza a la más profunda miseria y a nuestros políticos parece que sólo les preocupe el Ibex-35 y la sacrosanta unidad del territorio. .. (Por si alguien no lo sabe o no lo recuerda el Ibex-35 es el índice bursátil de referencia de ámbito español que incluye las 35 principal empresas del estado.)

No me extenderé más, pero la cuestión sigue viva: ¿Donde ha quedado la bondad?

Un abrazo.