Desobediència civil --- Desobediencia civil



[Entrada 273]

Desobediència civil

Law never made men a whit more just; and, by means of their respect for it, even the well-disposed are daily made the agents of injustice. [La llei mai no va fer que els homes fossin una mica més justos; i, per mitjà del seu respecte cap a ella, fins i tot els més ben disposats es fan diàriament agents de la injustícia.]
Henry David Thoreau, escriptor, anarquista i filòsof estatunidenc (1817-1862)

L'1 de desembre del 1955, a la localitat de Montgomery (Alabama), Rosa Parks es va negar a obeir l'ordre d'un conductor d'autobús d'asseure's a la part del darrere del vehicle. Rosa Parks era de raça negra i la part de davant estava reservada a la població blanca. Òbviament va ser arrestada, jutjada i sentenciada per la seva conducta. Amb aquesta acció de desobediència civil aquesta activista negra va iniciar un procés que va dur al fet que només un any més tard la Cort Suprema dels Estats Units dictaminés que la segregació racial en el sistema d'autobusos era inconstitucional.

Gandhi va ser arrestat el 10 de març de 1922, processat per sedició i condemnat a sis anys de presó. Mandela va ser arrestat a 1962, acusat de conspiració per enderrocar el govern i condemnat a perpetuïtat de presó i a treballs forçats. Martin Luther King també va ser empresonat diverses vegades. Tots ells són considerats líders que lluitaven per una societat més justa i contra unes lleis que els ho impedien amb resistència no violenta.

La versió catalana de la Wikipedia ens diu que la desobediència civil és el rebuig actiu d'una persona o grup de persones a obeir certes lleis, demandes i ordres d'un govern, o d'un poder internacional d'ocupació. La desobediència civil es defineix sovint com a no violenta i és, de vegades, equiparada a la resistència no violenta.

El nom de «desobediència civil» el devem a Henry David Thoreau que a 1849 va publicar un assaig amb aquest títol, tot i que a 1549 Étienne de La Boétie ja havia posat en qüestió l'obediència de les normes en el seu «Discurs de la servitud voluntària». I es tracta de posar la justícia per sobre les lleis i les altres normes legals. Ja hem vist que el fet que això acostumi a dur als líders d'aquests moviments a la presó no vol dir que no tinguin raó, ni que se'ls ha vençut, ni ha resolt el conflicte. Tant Rosa Parks, com Gandhi, Mandela i Luther King van aconseguir els seus objectius, tot i que Luther King i Gandhi ho van pagar amb la seva vida.

El cas de la meva terra està en aquesta fase de sotmetre al pes de la llei als líders del moviment social de desobediència civil conegut com a «el procés». Ara són 27 les persones que estan sent jutjades, i que, sens dubte, aviat seran condemnades. En aquestes xifres caldria sumar-hi aquells líders que s'han exiliat per evitar ser injustament empresonats. L'experiència demostra que el conflicte segueix i seguirà viu perquè no s'ha resolt res i que aquest encara pot durar anys, molts anys.

Una abraçada.

Desobediencia civil

Law never made men a whit more just; and, by means of their respect for it, even the well-disposed are daily made the agents of injustice. [La ley jamás hizo a los hombres un ápice más justos; y, en razón de su respeto por ella, incluso los mejor dispuestos se convierten a diario en agentes de la injusticia.]
Henry David Thoreau, escritor, anarquista y filósofo estadounidense (1817-1862)

El 1 de diciembre de 1955, en la localidad de Montgomery (Alabama), Rosa Parks se negó a obedecer la orden de un conductor de autobús de sentarse en la parte trasera del vehículo. Rosa Parks era de raza negra y la parte delantera estaba reservada a la población blanca. Obviamente fue arrestada, juzgada y sentenciada por su conducta. Con esta acción de desobediencia civil esta activista negra inició un proceso que llevó a que sólo un año más tarde la Corte Suprema de Estados Unidos dictaminara que la segregación racial en el sistema de autobuses era inconstitucional.

Gandhi fue arrestado el 10 de marzo de 1922, procesado por sedición y condenado a seis años de prisión. Mandela fue arrestado en 1962, acusado de conspiración para derribar el gobierno y condenado a perpetuidad de prisión y trabajos forzados. Martin Luther King también fue encarcelado varias veces. Todos ellos son considerados líderes que luchaban por una sociedad más justa y contra unas leyes que se lo impedían con resistencia no violenta.

La versión catalana de la Wikipedia nos dice que la desobediencia civil es el rechazo activo de una persona o grupo de personas a obedecer ciertas leyes, demandas y órdenes de un gobierno, o de un poder internacional de ocupación. La desobediencia civil se define a menudo como no violenta y es, a veces, equiparada a la resistencia no violenta.

El nombre de «desobediencia civil» se lo debemos a Henry David Thoreau que en 1849 publicó un ensayo con este título, aunque 1549 Étienne de La Boétie ya había puesto en cuestión la obediencia de las normas en su «Discurso de la servidumbre voluntaria». Y se trata de poner la justicia por encima las leyes y otras normas legales. Ya hemos visto que el hecho de que eso suela llevar a los líderes de esos movimientos a la prisión no significa que no tengan razón, ni que se les ha vencido, ni ha resuelto el conflicto. Tanto Rosa Parks, como Gandhi, Mandela y Luther King lograron sus objetivos, aunque Luther King y Gandhi lo pagaron con su vida.

El caso de mi tierra está en esa fase de someter al peso de la ley a los líderes del movimiento social de desobediencia civil conocido como «el procés». Ahora son 27 las personas que están siendo juzgadas, y que, sin duda, pronto serán condenadas. A esas cifras habría que sumar aquellos líderes que se han exiliado para evitar ser injustamente encarcelados. La experiencia demuestra que el conflicto sigue y seguirá vivo porque no se ha resuelto nada y que este aún puede durar años, muchos años.

Un abrazo.