[Entrada 274]
Maldat
La maldat és el més seriós dels nostres problemes morals. Tota la crueltat del món, la cobdícia, els prejudicis i el fanatisme arruïnen la vida d'incomptables víctimes. L'atrocitat provoca atrocitat. S'alimenta un odi furiós cap a l'enemic real o imaginari, que rebel·la unes tendències salvatges i destructives a la naturalesa humana.Personalment em costa acceptar que la maldat formi part de la naturalesa humana. Tinc tendència a creure que la maldat és una malaltia. John Kekes afirma que es tracta d'un «mal endèmic, un mal extensible al gruix d'una població».
John Kekes (1936), escriptor, professor de filosofia i filòsof polític. The Roots of Evil [Les arrels del mal] (2007)
Alfonso Durán Pich afirma en el seu article Las raices del mal que «des de l'ampli camp de les ciències socials hi ha un etern debat entre la psicopatia i la sociopatia, fins a l'extrem que alguns (psicòlegs, psiquiatres, criminòlegs) les confonen. On sí que hi ha un acord respecte al model de comportament és que en el psicòpata el pes més gran de la desviació es troba en el mateix subjecte (per raons genètiques, hormonals o químiques) i en el sociòpata el protagonisme el té l'entorn.».

A més, des del meu punt de vista relativista tampoc tinc clar que existeixin el bé i el mal com a concepte objectiu i absolut. Fa poc, quan vaig parlar del relativisme, vaig comentar que les coses poden ser positives o negatives depenent del punt de vista. Amb el bé i el mal els passa el mateix. Tot depèn del punt de vista, de les conviccions de cadascú. Possiblement podríem arribar a certs consensos, però el que defenso en realitat és que considerem que el bé és tot allò que ens és favorable i el mal allò que ens és desfavorable, i això acaba sent subjectiu i relatiu.
Tinc clar que la maldat existeix, no estic tan segur que Kekes encerti en les arrels del mal, però el meu major dubte està a trobar malvats, males persones, que ho siguin volgudament, per decisió personal des d'una salut mental personal i en l'entorn d'una societat lliure, justa (vull dir, equitativa), i igualitària. I no ho puc saber perquè no hi ha enlloc, que jo conegui, una societat així.
Una abraçada.
Maldad
La maldad es el más serio de nuestros problemas morales. Toda la crueldad del mundo, la codicia, los prejuicios y el fanatismo arruinan la vida de incontables víctimas. La atrocidad provoca atrocidad. Se alimenta un odio furioso hacia el enemigo real o imaginario, que rebela unas tendencias salvajes y destructivas en la naturaleza humana.Personalmente me cuesta aceptar que la maldad forme parte de la naturaleza humana. Tengo tendencia a creer que la maldad es una enfermedad. John Keke afirma que se trata de un «mal endémico, un mal extensible al grueso de una población».
John Keke (1936), escritor, profesor de filosofía y filósofo político. The Roots of Evil [Las raíces del mal] (2007)
Alfonso Durán Pich afirma en su artículo Las raices del mal que «Desde el amplio campo de las ciencias sociales hay un eterno debate entre la psicopatía y la sociopatía, hasta el extremo de que algunos (psicólogos, psiquiatras, criminólogos) las confunden. Donde sí existe un acuerdo respecto al modelo de comportamiento es que en el psicópata el mayor peso de la desviación se halla en el propio sujeto (por razones genéticas, hormonales o químicas) y en el sociópata el protagonismo lo tiene el entorno.».

Además, desde mi punto de vista relativista tampoco tengo claro que existan el bien y el mal como concepto objetivo y absoluto. Hace poco, cuando hablé del relativismo, comenté que las cosas pueden ser positivas o negativas dependiendo del punto de vista. Con el bien y el mal les pasa lo mismo. Todo depende del punto de vista, de las convicciones de cada uno. Posiblemente podríamos llegar a ciertos consensos, pero lo que defiendo en realidad es que consideramos que el bien es todo aquello que nos es favorable y el mal lo que nos es desfavorable, y eso acaba siendo subjetivo y relativo.
Tengo claro que la maldad existe, no estoy tan seguro de que Keke acierte en las raíces del mal, pero mi mayor duda está en encontrar malvados, malas personas, que lo sean voluntariamente, por decisión personal desde una salud mental personal y en el entorno de una sociedad libre, justa (quiero decir, equitativa), e igualitaria. Y no lo puedo saber porque no hay ningún sitio, que yo conozca, una sociedad así.
Un abrazo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada