Embolica que fa fort --- Complicando las cosas

[Entrada 287]

Embolica que fa fort

We call on the international community to take a clear position in favour of the resolution the conflict between Catalonia and Spain based on dialogue and respect. There is only one path: sitting down and talking, sitting down and talking.
Tsunami Democràtic, octubre de 2019

Estant atent en això què passa al meu voltant i l'argumentari d'uns i altres no tinc gaire temps per pensar en una altra cosa. En aquest moment, en mig d'un procés electoral (hi ha previstes unes eleccions generals al parlament estatal el proper 10 de novembre) resulta complicat separar el gra de la palla. No se sap què és política i què, campanya electoral. John Carlin afirmava el diumenge 20 d'octubre, en el seu article de «La Vanguardia», que «es guanyen més vots a Espanya donant hòsties als independentistes catalans, i als catalans en general, que dialogant amb ells.»

Molt em temo que estem en un atzucac. Almenys jo no hi veig sortida. I cada dia un bàndol i l'altre estan més radicalitzats. Cada dia són més fonamentalistes. Els uns del dret a l'autodeterminació i els altres de la unitat de l'estat espanyol.

Fa pocs dies em preguntava si l'home de neolític, l'home civilitzat, és més feliç que els seus avantpassats, que l'home del paleolític o home primitiu que vivia de la caça, o de la pesca, i de la recol·lecció. La meva argumentació es decanta per creure que probablement aquell home primitiu que alguns ignorants consideren salvatge, era més feliç que nosaltres, però ja us ho explicaré un altre dia perquè ara no estic en condicions d'escriure un text com aquest.

Imagino que esteu al dia d'això que s'ha desfermat aquí després que s'hagi condemnat a un total de cent anys de presó als nou polítics i líders socials acusats de liderar els fets de la tardor del 2017.

Segons sembla, els més joves, els que no han conegut res més que el conflicte desfermat l'any 2010, han decidit enfrontar-se a la policia sense por. Munten barricades, cremen contenidors d'escombraries, i llancen objectes i pedres a les forces policials. De totes maneres es parla d'unes 500 persones que majoritàriament són joves i adolescents, enfront dels 525.000 ciutadans que, per exemple, es van manifestar pacíficament al passeig de Gràcia el divendres 18 d'octubre.

Tant de bo algú pogués obligar a uns i altres a seure i parlar, «sitting down and talking».

Una abraçada.

Complicando las cosas

We call on the international community to take a clear position in favour of the resolution the conflict between Catalonia and Spain based on dialogue and respect. There is only one path: sitting down and talking, sitting down and talking.
Tsunami Democràtic, octubre de 2019

Estando atento a lo que pasa a mi alrededor y al argumentario de unos y otros no tengo mucho tiempo para pensar en otra cosa. En este momento, en medio de un proceso electoral (hay previstas unas elecciones generales al parlamento estatal el próximo 10 de noviembre) resulta complicado separar el grano de la paja. No se sabe qué es política y que, campaña electoral. John Carlin afirmaba el domingo 20 de octubre, en su artículo de «La Vanguardia», que «se ganan más votos en España dando hostias a los independentistas catalanes, y a los catalanes en general, que dialogando con ellos.»

Mucho me temo que estamos en un callejón sin salida. Al menos yo no le veo salida. Y cada día un bando y otro están más radicalizados. Cada día son más fundamentalistas. Unos del derecho a la autodeterminación y los otros de la unidad de España.

Hace pocos días me preguntaba si el hombre de neolítico, el hombre civilizado, es más feliz que sus antepasados, que el hombre del paleolítico o hombre primitivo que vivía de la caza, o de la pesca, y de la recolección. Mi argumentación se decanta por creer que probablemente aquel hombre primitivo que algunos ignorantes consideran salvaje, era más feliz que nosotros, pero ya os lo contaré otro día porque ahora no estoy en condiciones de escribir un texto como ese.

Imagino que está al día de lo que se ha desatado aquí después de que se haya condenado a un total de cien años de prisión a los nueve políticos y líderes sociales acusados de liderar los hechos del otoño de 2017.

Según parece, los más jóvenes, los que no han conocido más que el conflicto desatado en 2010, han decidido enfrentarse a la policía sin miedo. Montan barricadas, queman contenedores de basura, y lanzan objetos y piedras a las fuerzas policiales. De todas formas se habla de unas 500 personas que en su mayoría son jóvenes y adolescentes, frente a los 525.000 ciudadanos que, por ejemplo, se manifestaron pacíficamente en el paseo de Gracia el viernes 18 de octubre.

Ojalá alguien pudiera obligar a unos y otros a sentarse y hablar, «sitting down and talking».

Un abrazo.