Digen: 10. Dani (Pedro)

[Entrada 375]

Amb el temps, és millor una veritat dolorosa que una mentida útil.
Thomas Mann, novel·lista (1875-1955)

―Hola, Pedro ¿Cómo estás? ―Va dir en Marçal, tot abraçant al seu excompany de feina.
―Yo muy bien ¿Y tú, Marcos, cómo estás? Debiste pasarla muy dura. ―Va contestar el cubà amb aquella música tan característica de la seva terra. Feia pocs dies que havia tornat de les seves llargues vacances. Una de les primeres coses que va fer en arribar va ser trucar a en Marçal, a qui encara tenia al cap com a Marcos, el seu nom de batalla. Per telèfon el noi li va explicar a en Pedro, molt per sobre, com estaven les coses i van quedar en trobar-se per parlar-ne amb calma. Van citar-se en un bar de l'Eixample barceloní. En Pedro hi va arribar abans que en Marcos i es va asseure en un lloc tranquil a la terrassa. Quan va arribar en Marçal, en Dani es va aixecar i es van fondre en una forta abraçada. Un cop asseguts el cubà li va dir:
―Cuéntamelo todo.
―Perdona, primero quiero pedirte que dejes de llamarame Marcos, quiero dejar atrás ese nombre y todo lo que representa. Ya sabes que mi nombre es Marçal y me gustaría... Preferiría que lo usaras a partir de ahora. ―Va dir en lloc de fer cas a la petició del seu amic.
―Claro que sí. Me parece fantástico, pero en justa correspondencia tú también dejarás de llamarme Pedro, mi amor.

Llavors en Marçal va començar a explicar-li, amb pèls i senyals, com havien anat les coses, però va obviar el tema de les drogues, perquè era una cosa que havia amagat a Gigoló Boys, tant als companys com al cap i als encarregats, perquè la tenien absolutament prohibida i li va semblar que no calia destapar-ho en aquell moment.

―Acerté en mi pronóstico. Soy bueno ¿eh? ―Va concloure en Dani satisfet tot i que s'havia adonat que la història tenia una llacuna i va fer-li la pregunta― ¿Y no te preguntó para qué necesitabas ese dinero extra si ellos te lo pagaban todo?

En Marçal li havia dit que quan son pare li havia demanat el perquè ho feia, ell li havia dit que ho feia perquè li calien diners extres i que en aquella feina es feien diners abundants i de forma ràpida, però ho havia deixat així, sense detallar l'abraçada i el plor que van precedir a la confessió. Llavors va veure que no havia colat el seu intent d’amagar-ho, però no es va donar per vençut i va proposar-li un canvi de tema.

―La verdad es que todo fue muy bien, llegué a casa tan relajado que incluso defendí a mi padre cuando mi madre nos reprochó que llegaramos tarde. La verdad es que no creo que mi padre me aclare nunca el porqué de su doble vida, aunque me lo haya prometido.
―Probablemente tengas razón. Los que llevamos tiempo en esto sabemos de lo solos e incomprendidos que se sienten esos adultos que prefieren follar con jovencitos. ―Va fer una pausa a l'espera de la rèplica d'en Marçal, però aquest se sentia segur amb el seu canvi de tema i no va dir res. Llavors en Dani va afegir ―Aunque eso no responde a mi pregunta ¿Qué quieres esconder-me con ese cambio de tema?

En Marçal va envermellir. No tenia escapatòria, li ho havia d'explicar i ho va fer. Aquest cop no va plorar. La conversa sobre les drogues i el difícil que era deixar-les es va allargar una bona estona. Quan ja la cosa va començar a perdre interès en Marçal va reprendre el tema dels homes que prefereixen les relacions sexuals amb nois joves o adolescents. Llavors el tema derivar en els homes que busquen en el prostíbul alguna cosa més que el sexe pelat.

―¡Ostras! Es verdad. Son muchos los maduros que se enrollan y te cuentan su vida en la cama ―Va afegir en Marçal.
―Es que el sexo se acompaña de un ambiente de intimidad que da pie a las confesiones. Tengo un cliente que es psicólogo y una vez me contó que el sexo que es satisfactorio siempre lleva asociado algo que se parece a un enamoramiento, aunque muchas veces no dura más que lo que dura el simple polvo. Y eso da pie a buscar una relación más intima que va más allá del simple acto sexual. ―Va dir en Dani.
―¡Anda ya!
―No te miento. Además me dijo que eso es lo que da sentido a lo de los follamigos.

La conversa va seguir una estona sobre aquests temes dels homes que desitgen noiets, i la necessitat de parlar amb ells. El tema va derivar cap a la pedofília i en Marçal ho va voler deixar estar. No volia pensar en son pare com a un pedòfil. Va aprofitar que ja s'acostava l'hora que ell havia de marxar per començar a acomiadar-se. Tot i que van quedar en seguir-se veient, en Dani li va demanar que li ho prometés. En Marçal li va dir que no li jurava perquè no creia en déu, però que ho tingués clar que ho farien. De fet, l'amistat d'en Dani i en Marçal va durar més. Força més del que ells imaginaven en aquell moment.