Digen: 15. El client fix

[Entrada 380]

L'única manera de tenir un amic és ser-ho.
Ralph W. Emerson, assagista, filòsof i poeta (1803–1882)

En Dani preferia homes més grans que en Marçal. Amb ell follava molt a gust, però quan anava pel carrer una mica calent es mirava homes més madurs, més fets que el noi. Normalment més grans de quaranta.

Com a Pedro tenia un seguit de clients fixos, però n'hi havia un parell amb qui realment s'ho passava més que bé. Un d'ells era en Joan. Amb ell després de follar mantenien llargues converses. Alguna vegada s’havien passat del temps estipulat i l’encarregat els havia cridat l’atenció. Per això va esforçar-se a controlar aquestes estones de conversa per evitar que es tornessin a passar. En Joan l'havia orientat més d'una vegada, en coses tan importants com el fet d'aconseguir la nacionalitat del país i deixar de dependre del permís de treball. De fet, a poc a poc, va anar sorgint una veritable amistat.

La seva relació encara estava limitada a l’espai de les cambres de Gigolo Boys quan en Pedro tot aprofitant un comentari d’en Joan sobre la seva creixent amistat, va proposar:

―¿Te parece bien si intercambiamos teléfonos?
―Creo que ya vamos tarde ―va respondre enroliat i van posar-se a riure. En Pedro li va dictar el número i va afegir,
―Ahora me haces una perdida y ya me quedará grabado el tuyo. ―En Dani va observar com en Joan escrivia «Pedro GB» a la seva agenda telefònica i el va interrompre:― Ya sé que no te lo he dicho antes, pero mi nombre es Dani y creo que ya es hora que me llames así, aunque aquí me siga llamando Pedro ―després li va dictar els cognoms perquè l'apuntés correctament a l’agenda.

En Joan i en Dani van començar a intercanviar missatges SMS primer amb pensaments després van començar a ser una mica més compromesos.

En Dani, com a bon professional del sexe, sabia controlar la seva ejaculació, en tenia força pràctica, i normalment solia evitar escórrer-se mentre treballava. Però havia de fer autèntics esforços per evitar-ho quan follava amb en Joan. Aquest sabia com posar-lo a cent, i per això, de tant en tant, es deixava anar i ejaculava sobre la panxa o la cara d'ell. Un dia en Joan li va dir,

―Me gusta mucho ver como te corres. Las pocas veces que lo consigo me siento bien conmigo mismo. Ya sé que en vuestro trabajo no os conviene hacerlo. Cuando se lo he pedido a alguno de los chicos me ha dicho que no, porque si lo hacía conmigo luego estaba más de una hora inutilizado, otros me han pedido una propina que a veces me ha parecido exagerada.
―Normalmente solo me corro si se trata del último cliente y si consigue que me apetezca o si me lo pide y yo quiero complacerle. En alguna ocasión también he pedido una propina, que ha sido una cifra alta, para que me digan que no, cuando he preferido no hacerlo. A ti no tengo que pedírtela, siempre me das. ―va acabar dient en Dani.
―Pues entonces tendré que ser tu último cliente de día ¿Te parecería bien?.
―Hombre, si puedes, no lo dudes, me encantaría. Si eres el último del día me corro contigo ―va dir en Dani amb un somriure ben sincer.
―Perfecto, ¿cual es tu horario? ―Va preguntar en Joan per començar a posar fil a l'agulla.
―Cuando vengo por la mañana estoy hasta las nueve, si vengo después de comer me quedo hasta que cerramos, cerca de la media noche.
―Ya sabes que yo siempre vengo el mismo día, el jueves ¿a qué hora tengo que venir?
―Tienes suerte, los jueves vengo por la mañana. Si vienes pasadas las siete y media serás mi último cliente del día ―va dir i li va fer un petó a la boca.

A partir d'aquell dia en Joan va canviar d'hàbits i reservava en Pedro el dijous a dos quarts de vuit del vespre i ejaculaven tan junts com podien, si no ho feien simultàniament. En Dani havia après a notar quan en Joan estava a punt i intentava afegir-se a la festa escorrent-se al mateix temps.

Un dia en Dani li va proposar d'anar a prendre alguna cosa després de la sessió de sexe. En Joan va trucar a casa seva dient que tenia una feina per acabar i que potser faria tard a sopar. Va sortir de Gigolo Boys i es va esperar un parell de cantonades enllà a què el noi sortís de la feina. Van fer el toc i després de xerrar una estona cadascú va anar a sopar a casa seva.

Poques setmanes després, en sortir, van anar a sopar junts. Aquesta vegada va convidar en Joan. Unes setmanes més tard en Dani el va convidar a sopar a casa seva.