Digen: II - 14. Follamic

[Entrada 379]

Un amic és un que ho sap tot de tu i a pesar d'això et vol.
Fedre, poeta iàmbic escriptor de faules (15 ac - 50 dc)

Hi ha qui creu que els qui treballen a una casa de barrets, com en Dani, ja en tenen prou de sexe, però no sempre és així. El treballador del bordell no tria el seu partenaire. Aquest pot ser lleig, malgirbat, brut, deixat, maleducat, torracollons... A més a més, li agradi o no, se l’ha de satisfer. Hi ha client que, si pot, els maltracta, els menysprea o els falta al respecte, quan no els insulta o pretén que facin coses que no estan disposats a fer. Clar que a Gigolo Boys el noi podia no acceptar determinats clients o abandonar-lo a mitja sessió si era maltractat o no volia fer allò que aquell pretenia. Es pot entendre que són poques les vegades que aquest treballador n'obté plaer. I fins i tot n’hi ha que se sorprenen quan algun client, com en Joan, es preocupa de fer-los gaudir de la seva feina, quan els fa ejacular amb ganes. Per això molt d’aquests treballadors abans d’avorrir el sexe o transformar-lo en una cosa completament mecànica, busquen algú que els resulti atractiu amb qui viure’l d’una forma que els deixi fruir-ne amb un mínim de passió, si més no. N'hi ha que tenen una parella fixa amb qui aconseguir passar-s’ho bé, però aquest no era cas d'en Dani. No tenia parella. Per això de tant en tant buscava algú amb qui fer-ho. Unes vegades se’n sortia i assolia un mínim de sexe plaent, d'altres no tant, o no gens. Ell deia que ho feia perquè necessitava tornar a sentir-se jove de tant en tant lligant amb nois o homes del seu gust.

En Dani va arribar a Barcelona amb pocs recursos per això va buscar una cambra en una pensió. Quan va poder, va anar a viure en un d'aquests pisos on lloguen habitacions, que convivia amb alguns dels seus amics.

La necessitat de sexe esporàdic amb xicots que normalment només veia una vegada, requeria un espai privat, millor que aquella habitació llogada en un pis compartit, i la va canviar per un petit apartament de lloguer en un edifici de l'Eixample tan aviat com la seva economia li ho va permetre.

Per fer una festa d'inauguració, va convidar els seus amics, entre els quals hi havia en Marçal, a un berenar que es va allargar Força. Quan ja era l'hora de sopar la gent va començar a marxar. L’últim va ser en Marçal qui va ajudar-lo a recollir. Després de deixar tot net i polit, van seure al sofà. El noi no tenia pressa per tornar a casa seva perquè havia dit als seus pares que no hi aniria a sopar.

―Gracias por ayudarme a recoger y a limpiar la casa.
―De nada. Me han educado así, tengo que ayudar. No puedo evitarlo.
―Me alegra que estés tan bien educado ―i van riure. En Dani va seguir.― Hoy a penas hemos podido hablar ¿Cómo te va?
―Muy bien, no me puedo quejar. Ahora tengo más tiempo para mi chica y para estudiar.
―¿Y lo de fumeta?
―Desde que dejé el trabajo en Gigolo que no he tocado ni un porro ni una polla que no sea la mía.
―Te felicito por lo de los porros. En cuanto a lo de las pollas si te apetece te puedo ofrecer una ―i van tornar a riure. Es va produir un silenci que en Dani va trencar,― No va de broma, me tienes a tu disposición.
―¿Y si lo acepto qué pasará? No me gustaría estropear nuestra amistad.
―Tu y yo ya sabemos lo que es el sexo, Creo que podemos follar sin ir más allá. Sin confundir el sexo con el amor y todos esos líos ¿no crees? Yo no estoy para malos rollos.
―¿Como follamigos?
―Exacto.
―Pues no te voy a decir que no ―va dir en Marçal a mitja veu, desitjant gaudir amb aquell noi com no ho havia pogut fer amb la majoria dels homes amb qui havia estat.

Aquella va ser la primera vegada que en Marçal va follar amb un home sense cobrar. Va gaudir amb plenitud del sexe amb un noi que havia triat ell, que li resultava atractiu i amb qui s'avenia prou bé. Van acabar els dos extenuats, però en Marçal va haver de vestir-se i marxar. Havia de tornar a casa seva, i no li convenia arribar-hi gaire tard si no volia haver de donar explicacions. No volia haver de mentir.

Les sessions de llit es van anar repetint de tant en tant. Moltes de les vegades que quedaven per veure's i xerrar acabaven al llit de casa el Dani sense haver-ho previst. Altres, en Marçal deia als seus pares que aniria a dormir a casa d'en Jordi i passava la nit sencera amb en Dani. Follaven de forma relaxada i lliure, però amb tanta fogositat i tantes ganes que solien acabar exhaust, sense forces per fer res més. Amb ganes de dormir una bona estona. No hi havia regles, ningú tenia un paper ni un rol assignat prèviament. Les coses fluïen soles sense límits ni prejudicis. Només tenien un objectiu: el plaer. De vegades, en Marçal feia broma, tot imitant a en Pepe Rubianes es posava a repetir: «Dame plaser, mi vida, dame plaser» i reien mentre s'esforçaven tant com podien en aconseguir-ho.