Digen: 16. De client a amant

[Entrada @@@]

No és el sexe qui dona plaer, sinó l'amant.
Marge Piercy, escriptora i activista (1936)

En Joan va quedar impressionat del petit apartament d'en Dani i de la seva habilitat en l'art de decorar. Havia aconseguit donar-li un ambient molt càlid amb una decoració senzilla i de bon gust.

El sopar va anar molt bé. Després sopar anaven tots dos una mica alegres perquè havien begut una mica més del que és prudent. Van acabar la festa amb una rebolcada al llit d'en Dani. Després d'una estona de conversa com les que mantenien a Gigolo Boys en Joan es va vestir, li va deixar discretament l'import del servei a la tauleta de nit, i se'n va anar a dormir a casa seva.

A partir d'aquell dia van anar quedant de tan en tan fora de l'àmbit d'aquella casa de cites. Anaven al cine o a sopar i després casa d'en Dani a fotre un clau abans que en Joan tornés a casa seva. En Joan va seguir pagant els serveis sexuals d'en Pedro cada cop que fotien un clau.

Amb el temps en Pedro va deixar de prestar serveis sexuals a Gigolo, va passar a fer d'encarregat. Normalment en horari de matí. S'ocupava de rebre els clients, d'acomodar-los, d'ajudar-los a triar el noi adequat i d'organitzar i vigilar els nois que no estaven de servei. L’encarregat també s’havia d’ocupar d’estar alerta per evitar qualsevol cosa que pogués tenir relació amb drogues i altres tripijocs relacionats amb el món del proxenetisme i dels delictes.

A poc a poc, en Dani va començar a sentir alguna cosa per aquell home culte, assenyat, afectuós i elegant que li resultava atractiu i per qui sentia certa atracció. Potser per això li va dir a en Joan que si hi anava a mitja tarda, quan ell plegava podien follar allà mateix i que si volia fer-ho amb altre noi, que a ell no li importavam que triés al noi que volgués. Les setmanes que no quedaven per sortir i follar a casa d'en Dani en Joan va seguir anant a Gigolo Boys com sempre l’hora que li havia dit en Dani. Una de les vegades que havien quedat, el noi no es trobava bé i volia marxar a casa seva. Quan va arribar en Joan li ho va dir.

―Lo siento, me encuentro mal, no sé si he pilado la gripe o un resfriado. Creo que lo mejor es que me vaya a mi casa a acostarme y dormir.
―Te acompaño.
―No, por favor, prefiero ir solo. Estoy de un humor de perros.
―De acuerdo ―va dir en Joan amb cert despit.― Déjame aquí tirado.
―Me sabe mal, pero no creo que te gustara estar conmigo tal como estoy ¿quieres quedarte? Te busco un chico que te complazca. Ya sabes que a mí no me importa. ―En Joan es va quedar pensatiu.
―Ya sé que no va a ser lo mismo, però vengo bastante a punto y prefiero no irme como he venido.

En Dani va fer passar un parell de nois. En Joan va dir-li quin li havia agradat més. Buena elección li va dir en Dani. Es va acomiadar enviant-li un petó amb la mà i va fer passar el noi. En sortir en Joan va ser conscient que preferia fer-s’ho amb en Pedro.

Un dia en Dani li va trucar. Necessitava un cop de mà i no sabia a qui recórrer.

―Necesito alquilar un coche y siempre que lo intento me ponen muchas dificultades. ¿Me lo podrias alquilar tu? Si no puedes, no pasa nada. Normalmente lo hace un amigo mío que és español, pero está fuera. Si tú no puedes se lo puedo pedir a otro amigo, aunque prefiero perdírtelo a ti.
―¿Es para muchos días?
―Un solo día, mañana. Lo retiraría por la mañana y lo devolvería por la noche.
―Si quieres te dejo mi coche.
―No, ni hablar. Si me pasara algo, cualquier cosa, la más mínima rayadita, no me lo perdonaría. Prefiero alquilarlo.
―Ya veo que no somos tan amigos como pensaba. Yo te lo perdonaría todo, aunque lo destrozaras entero ―va lamentar-se en Joan.
―Perdóname, no es eso. Claro que somos amigos. Lo que quiero evitar es que tengas que dar explicaciones a tu familia de lo que fortuitamente pueda pasarme. De verdad que te considero mi amigo y por eso me atrevo a pedirte ayuda. Créeme, por favor. ―va insistir en Dani.
―De acuerdo, aunque me seria más fácil dejarte el mío, que lo tengo asegurado a todo riesgo y no lo voy a usar ni hoy, ni mañana. ―va fer una petita pausa i va afegir:― ¿Cómo quedamos?

Van quedar. En Joan va llogar el cotxe i hi van posar en Dani com a segon conductor i van agafar assegurança a tot risc. En Dani li va donar els diners a en Joan que va fer el pagament i es van endur el cotxe. Al vespre en Dani va tornar el cotxe sense cap problema. El noi no va donar cap explicació de l'ús que havia fet d'aquell automòbil, i en Joan tampoc li ho va demanar. No és que no li interessés, però li va semblar més prudent no fer-ho. Malgrat que com amic ho podia haver fet sense problemes, li va semblar que si en Dani no ho havia fet espontàniament, era millor deixar-ho estar.