Digen: 17. Nuvolots

[Entrada 382]

Veritablement, estimar un altre és deixar anar totes les expectatives. Significa l'acceptació total, fins i tot la celebració de la personalitat d'un altre.
Karan Casey, pianista i cantant folk (1969)

Un dia va anar a Gigolo i esperant trobar-hi a en Dani, havien quedat, però en arribar-hi el noi no hi era. Es va sentir enganyat i va tenir una enganxada amb en Dani per aquest motiu. El noi havia hagut de sortir a fer unes gestions imprevistes per a l'empresa i no havia recordat que havia quedat amb en Joan.

No tenia una raó objectiva per sentir-se enganyat. Havia estat un imprevist i en Dani es va disculpar per no haver-lo avisat. No me acordé de que ibas a venir. Cuando me mandaste ese mensajito caí en la cuenta de que no te había dicho nada y que me estabas esperando. Lo siento. Li havia dit per telèfon. En Joan abans li havia enviat en un SMS dient: ¿Dónde estás? estoy en Gigolo y tu compañero me ha dicho que no estabas, pero no me ha dado más explicación. Llavors en Dani li va trucar. En Joan es va molestar molt quan va saber que s'havia oblidat d'ell. Menudos amigos tengo que pasan de mí. Li va dir amb un to poc amistós, abans de penjar el telèfon. El Joan va marxar de Gigolo emprenyat. Un cop li va haver passat el cabreig, es va adonar que s’havia equivocat i va intentar disculpar-se amb el noi, però aquest no responia a cap dels seus SMS ni a les seves trucades. Tot el que va aconseguir va ser un missatget que deia: Si piensas que te voy a perdonar para que te quedes tranquilo, te equivocas. En Joan no es va donar per vençut i li va escriure una carta.

En Joan es va passar unes quantes setmanes fent i desfent el text de la carta. La va reescriure tres o quatre vegades. La va retocar mil vegades. La va rellegir unes altres deu mil. Finalment, quan la va tenir a punt, la va escriure a mà amb una cal·ligrafia impecable i la va dur a casa del Dani en un moment que ell sabia que el noi no hi seria perquè estava a la feina. De totes maneres va trucar al seu timbre des del portal per estar-ne segur. No hi va haver resposta. Va esperar un parell de minuts i va trucar a un veí. En va encertar a la primera un que hi era. Li va demanar que li obrís la porta perquè duia una carta per al seu veí, però no hi era. Aquest li va obrir la porta i ell va pujar fins a casa del Dani i li va posar la carta per sota de la porta, així estava segur que li havia arribat. La carta va fer el seu efecte. En Dani va respondre pocs dies després de rebre la seva carta amb un SMS convidant-lo a l'apartamentet on vivia. Li proposava un dia i una hora. L’home va acceptar-ho de seguida tot i que no esperava que fos tan fàcil.

El dia i a l’hora fixada en Joan es va presentar com un clau a casa d’en Dani. Va haver d’esperar uns minuts a què li obrís el portal amb el porter electrònic. Ell va pujar corrent per l’escala. Un cop a la porta de l’apartament, esbufegant, va haver de tornar a esperar que en Dani l’obrís. L’espera se li va fer eterna. El noi va obrir-li la porta mig nu, només duia uns texans. Aquell cos li resultava molt atractiu. Duia el cabell humit cosa que el va fer pensar que sortia de la dutxa i que per això li havia costat tant obrir la porta. Fins i tot anava descalç. L’home no va poder evitar abraçar-lo i fer-li un gran petó ple de passió.

―Mucha pasión pones en tus besos para ser alguien que me llamó mal amigo ―va dir en Dani en acabar de besar-se. En Joan no esperava aquell retret i sense que ho pogués evitar van començar a caure-li les llàgrimes mentre mantenia el cap cot. ―No te preocupes, ya te perdoné, pero quería que supieras que me dolió mucho que me lo dijeras ―el va abraçar.― Vamos no llores. ―i agafant-lo de la mà va endur-se'l.― Vamos, ven ―i van anar agafats de la mà cap al dormitori on va començar a treure-li la roba tota acariciant-lo. En Joan es va adonar que el noi no duia res sota dels texans i li va costar ben poc deixar-lo totalment nu. Van fer l'amor com l'havien fet mai. Aquell dia van fer l'amor de veritat, allò no era només follar.

Després la reconciliació el noi li va dir: Ya sabía que te iba a perdonar. En Joan va voler saber quin efecte havia tingut la seva carta.

―Recibiste mi carta, ¿verdad? ―Va preguntar
―Sí, claro.
―¿Y qué te pareció?
―Me encantó. ―Aquesta va ser la resposta d’en Dani, no hi va haver cap més comentari. En Joan no va insistir. No en van parlar mai més. Li va semblar que aquelles dues paraules no feien justícia a la feinada que li havia donat fer aquell escrit, però va haver de conformar-se amb aquell «Me encantó» que li havia dit el noi amb un ampli somriure que potser volia compensar la pobresa del comentari.