Digen: 21. El trencament

[Entrada 386]

No existeixen els carrerons sense sortida; pots sortir per on has entrat.
Jesús M. Tibau, escriptor (1964)

No podia parlar clar. No volia que en Marçal pogués arribar a sospitar quina era la relació d’en Dani amb en Joan. Per això volia allunyar en Marçal de la seva vida, però tampoc volia dir-li mentides i sense fer-ho no podia donar una explicació en aquell noi, per això va optar per un refredament de relacions com el que produeix quan aquestes deixen de tenir sentit, quan s’ha perdut l’interès. Sabia que li costaria, perquè sentia pel noi una amistat era sincera. Les mentides són massa traïdores, pensava, i no volia trair al seu amic.

Va començar per posar dificultats per quedar, quan en Marçal li ho proposava. També va evitar que en Marçal s'acostés a casa seva. Si el noi s’hagués queixat, cosa que no va fer, ell li hauria dit que el seu amant era gelós i que volia evitar-se problemes… Però no li va caldre.

En certa manera li va doldre que el noi s’allunyés d’ell sense protestar, acceptant aquell refredament aparent. I en algun moment la tristor que li produïa aquell trencament va fer-lo plorar, però no podia evitar-ho. Més d’una vegada va tenir la temptació de blanquejar el que estava passant, però no podia muntar un drama dins de la família d’en Joan, i li feia por que en Marçal el muntés si arribava a saber la veritat.

Quan va començar a treballar d’advocat, va estalviar tot el que va poder per comprar-se un habitatge digne i deixar l’apartamentet on vivia. On en Joan i ell compartien d’amagat del món la seva relació i en l’apartamentet era el seu niuet d’amor. Sempre havia desitjat poder reunir a tots els seus amics i en aquell petit apartament no hi cabien ni a peu dret.

El nou apartament tenia un saló de cinquanta metres quadrats i dues cambres, una amb un gran llit, per a ell i en Joan, l’altra va ser el seu despatx. On tenia un sofà llit d’una plaça, per si algun dia tenia algun convidat, o convidada, amb qui no volgués compartir el llit. Perquè en Dani també tenia amigues i la seva «mariliendre» amb qui compartir confidències i emocions inconfessables. Necessitava una finestra al món amb gent de la seva edat i també amb nois més joves, com en Marçal.

En Joan va estar molt content del canvi, li va semblar molt bé l'apartament i la seva ubicació prop del Gaixample. A més, també creia que en Dani havia de tenir la seva vida i un espai que li permetés fer amb comoditat, allò que li agradava fer. Va evitar de dir-li a en Marçal que canviava de domicili quan ja la relació era distant. Llavors a penes es veien i difícilment intercanviaven algun Whatsapp. La seva confident, la «mariliendre», el va felicitar per la seva habilitat en aquest afer, perquè de fet havia aconseguit fer el que li calia sense més problemes que els seus sentiments i emocions, ja que en Marçal no havia oposat pràcticament resistència.

Va saber per en Joan el que feia en Marçal, especialment quan va tenir fills i com en Joan va esdevenir un avi orgullós. El va mantenir informat amb tota mena de comentaris i fotografies sobre les seves gràcies, habilitats i progressos. En Dani tenia de primera mà més informació sobre el seu amic que la que hauria volgut, perquè encara l’apreciava i li dolia haver-se’n distanciat per necessitat i sense ganes.

Òbviament, dissimulava el seu interès per aquell noi davant d’en Joan. Fins i tot de vegades s’interessava per saber més coses de la Marta, la germana d’en Marçal, que sobre el noi per evitar que en Joan pogués tenir alguna sospita de la relació que hi havia hagut entre en Dani i el seu fill. Per sort en Joan estava tan orgullós dels seus fills que no calia gran cosa per fer-lo parlar d’ells, del que feien i de com els anava la vida. En Dani de vegades, sobretot quan tenia un dia baix, evitava que sortís el tema dels fills i els nets, perquè temia que li saltés alguna llàgrima recordant el que havia hagut de fer quan havia hagut de triar entre pare i fill.

No se’n penedia, era feliç amb en Joan, però això no evitava que de tant en tant enyorés el seu amic. De fet, sabia que havia fet el que calia. Sabia que si tot plegat sortia a la llum, podia perdre el seu amant i això no ho hauria suportat. Però com que una cosa no treu l'altra ell encara sentia tristor i dolor per allò que havia hagut de fer. Potser per això alguna vegada havia lligat, d’amagat d’en Joan, amb algun jovenet, i fins i tot se l'havia endut al llit, però no va trobar en cap d’ells algú que pogués tapar el forat que havia quedat en el seu cor després d’allunyar-se d’en Marçal. Després d’haver trencat la relació.