Digen: 7. El pàdel

[Entrada 372]

7. El pàdel

Mentre parlem, l’herba alta verdeja,
madura i es marceix, s’esblaimen les violetes,
els lliris s’enfosqueixen i cauen.
Hrabanus Maurus, teòleg i escriptor (780-856)

Van anar amb cotxe fins al club on el pare havia reservat una pista. En Joan va comportar-se com sempre, com si no hagués passat res. Parlava alegrement sobre temes intranscendents, com si fos un fet habitual això d’anar a jugar a pàdel amb el seu fill gran. En Marçal estava tens i incòmode i va anar responent amb monosíl·labs a tot el que va comentar el seu pare. Estava esperant la reacció del pare. Més ben dit, la temia.

Van jugar durant prop de tres quarts. Es van dutxar i el pare li va proposar anar a fer una birreta. Ell va fer un signe d'acceptació. Ja començava a témer que el pare no tragués el tema aquell vespre, però aquella proposta el va tornar a posar alerta.

Un cop al bar el Joan va buscar la taula més aïllada, i en va triar una que estava situada en un racó, sense cap taula a prop. Estava clar que el pare volia intimitat. Van fer la comanda al cambrer. El pare va demanar una canya, olives i patates. En Marçal va demanar un refresc de cola perquè volia mantenir el cap clar, tot i que s'adonava que amb tant de prolegomen li estava posant els nervis de punta i el cervell se li començava a emboirar. Quan el cambrer va haver-ho dut tot en Joan va fitar al seu fill i va esperar que aquest el mirés.

―Estàs bé? ―va preguntar en Joan. El noi, ben nerviós, va fer un signe afirmatiu amb el cap. I en Joan va seguir― Diuen que tothom té coses que vol amagar. Jo crec que si ho fem, si volem amagar coses, és per por. Por a no ser acceptats, por a ser castigats, por a ser perjudicats, por que ens compliquin la vida... I la por fa que vulguem guardar-ho en secret. Tant tu com jo duem una doble vida, una que expliquem a tothom i una altra que manteníem en secret. Dic «manteníem» perquè ara aquest secret s'ha trencat. Tu saps una cosa de mi que jo no volia que sabessis i jo sé una cosa de tu que volies que ignorés. Fins aquí d'acord?
―Sí ―va dir en Marçal amb un fil de veu. No era capaç d'imaginar on volia anar a parar el seu pare amb aquella introducció i això encara el va posar més frenètic.
―No sé fins a quin punt t'ha afectat tot això, encara que m'ho imagino perquè a mi m’ha afectat molt. Ara, jo soc el teu pare i com a pare tinc una responsabilitat important sobre allò que fas. ―Va fer una pausa donant opció al seu fill a intervenir, però aquest no va dir res. Va seguir.― Ja sé que ets major d'edat. Malgrat això encara depens de nosaltres, de la teva mare i de mi, si més no, econòmicament. Ho vulguis o no, tinc una responsabilitat sobre el que fas. ―En Marçal seguia callat i expectant. En Joan va continuar amb el seu discurs.― I en aquest afer hi ha aspectes que em preocupen, i força. No jutjo les teves preferències sexuals, cadascú se sap les seves, el que no puc explicar-me és què t’ha mogut a prostituir-te. Per què ho fas? Són raons econòmiques? Raons emocionals? És una necessitat sexual la que et mou? ―mentre el pare parlava el noi mirava el seu got encara ple i rumiava.― Voldria entendre-ho. M'ho pots aclarir? ―En Joan es va quedar en silenci i va esperar que el noi tornés a aixecar el cap. En Marçal es va quedar glaçat veient com plantejava les coses son pare. Es va encendre la fúria al seu interior. De què va aquest home? Es va dir.
―Puc parlar? ―va dir, tot frenant la seva fúria.
―Clar, per això estem aquí, per parlar.
―Vull disculpar-me d'entrada si no em sé expressar de forma tan serena ni tan ordenada com tu, però intentaré explicar allò que penso. En primer lloc, voldria entendre per què em fas aquesta pregunta. Darrere d'ella hi veig implícit una condemna de la prostitució, quan tu també n'ets part. Sense clients no hi hauria xapers. Em preguntes les raons que m'han dut a prostituir-me, com si el que faig fos el més denigrant del món, quan amb els teus fets estàs fomentant que hi hagi nois com jo que ens hi dediquem. Em sembla que jo et podria preguntar el mateix: per què ho fas? Ja sé que no m'ho diràs, i tampoc tinc molt clar que m'interessi. Entenc que la mare no ho sap i això sí que ho considero una infidelitat teva amb tota la família... En fi, no era això el que més m'ha indignat, el que més em dol és que sigui això el que més et preocupi d'aquest afer.