Digen: 8. Joan

Digen: 8. Joan

[Entrada 373]

Les frases dites en veu baixa espanten més que no pas els crits.
Marta Marín-Dòmine (1959)

Ara era ell qui s'havia quedat desconcertat. Li semblava que duia un discurs molt ben preparat per convèncer a en Marçal que abandonés la prostitució i el noi li acaba de desmuntar amb una sola tirada. Va fer un glop a la cervesa. Va deixar la ment en blanc uns segons. Va intentar contraatacar.

―El meu pare em deia que els amics es trien, els pares no. Un pare és una cosa diferent d'un amic. Els nostres pares tenen uns drets sobre nosaltres que no tenen els amics, i els fills deuen un respecte als pares encara que se'ls faci difícil d'entendre'ls. Em penso que encara ets massa jove per entendre els meus perquès, en canvi, jo crec estar preparat per entendre els teus. A més, els fills es deuen als pares i han de donar les explicacions que els són... ―es va aturar en sec, va abaixar la mirada, es va adonar que no anava bé si volia que el seu fill deixés de defensar-se i va canviar del tot, va passar del to agressiu amb què havia començat aquest discurs a un to suau― Perdona, em sembla que m'estic passant. Si us plau, oblida això que acabo de dir. Qui em preocupes ets tu.
―Què et preocupa de mi?
―El que estàs fent. Ets molt jove i el que estàs fent et pot condicionar la vida, et pot marcar el futur. Ja saps que no vull ni he volgut mai decidir qui ets ni qui has de ser, el teu futur és teu, però m'agradaria que poguessis ser tu qui decidís que vols fer a la vida, qui vols ser, que poguessis ser tu mateix, però no li veig un futur clar a la teva activitat. No veig a un home madur fent això que fas tu.
―I creus que si et dic el perquè ho faig em sabràs ajudar a ser jo mateix?
―De fet, no m'he trobat mai en una situació com aquesta i estic molt desorientat ―va confessar en Joan― Vaig pensar que no era normal que un noi com tu es dediqués a això. Em vaig plantejar diferents escenaris: que et calien diners, que et calia més sexe, o que necessitaves alguna altra cosa que jo no em podia imaginar. Ja saps de les meves activitats en aquest assumpte i amb els nois que n'he parlat m'han dit que allà el sexe rarament és satisfactori i que allò només es pot fer per diners. Només un d'ells em va dir que s'ho passava bé amb tothom, i no tinc clar que fos sincer. Però potser és el noi amb qui més he gaudit del sexe de tots els que he conegut ―això darrer ho va dir com si parlés només per a ell, mirant-se la copa de cervesa. Va fer-ne un glop i va seguir― Per mi no té molt sentit que et calguin més diners, llevat que tinguis algun problema amb el joc o les drogues, o que algú t'estigui extorsionant i creguis que no ens ho pots dir. Ignoro les teves possibles activitats sexuals, fins i tot ignorava les teves aficions LGTBI o el que siguin. També ignoro si tens conflictes amb tot plegat o no. No sé si hi ha alguna opció diferent, com pot ser el fet que t'ho passis bé amb qualsevol com em va dir aquell noi. No sé per què he descartat el fet que et plantegis aquesta tasca com el teu futur professional.
―Potser perquè menystens o menysprees als qui es dediquen a la prostitució ―va dir en Marçal.
―Amb això vols dir que t'hi vols dedicar?
―No, no ho he dit ni vull dir que sigui això ―va dir el noi molest.
―Doncs, què?
―Mira, Pare, No vull dir-te el perquè. No insisteixis.
―Llavors, què fem? Et deixo estar i ens trobem de tant en tant a Gigoló Boys?
―Tampoc volia dir això.
―Llavors què? Què fem?

El noi va callar i son pare també. El Joan va aixecar-se dient: perdona’m un moment, i se'n va anar al lavabo a orinar. Veia al seu fill molt a la defensiva i va creure que potser així li donaria temps per calmar-se i pensar. Mentre orinava intentava imaginar-se com s'hauria sentit ell en una situació com aquella i es va preguntar que hauria passat si quan tenia divuit anys son pare l'hagués enganxat al llit amb un noi, i es va compadir d'en Marçal. Quan va sortir del lavabo amb les mans netes i la bufeta buida, va anar a la barra i va pagar la consumició. Finalment va tornar a la taula. El noi se'l va mirar una mica desencaixat. Ell es va tornar a asseure, aquest cop al costat del seu fill i el va abraçar. El noi va començar a plorar.

―T'hauria d'explicar massa coses ―va dir entre sanglots.
―No et preocupis, tenim temps ―va dir suaument.

Bon Nadal!