Adolescents LGBTIQ... --- Adolescentes LGBTIQ...

[Entrada 363]

Adolescents LGBTIQ...

Per què han de posar etiquetes a tot? Per què no s'adonen que simplement ens enamorem d'algú? Mai no s'han enamorat de ningú?
«Las batallas en el desierto» (1981) de José Emilio Pacheco (1939-2014).

Fa pocs dies vaig sentir en un noticiari que un estudi fet recentment sobre la sexualitat dels adolescents actuals s'afirmava que hi ha una tendència a fugir de les etiquetes pel que fa a les seves preferències sexuals, que simplement es relacionen amb les persones per qui se senten atrets, tant si són del seu mateix sexe o del sexe contrari. Ja era hora! M'encantaria que aquesta tendència es consolidés, fos majoritària i s'imposés en el futur de la humanitat. Així desapareixeria un dels aspectes més desagradables de l'exploració i descobriment de la sexualitat de cada persona.

Casualment, fa pocs dies he vist dues sèries a Netflix sobre aquest tema. Les dues sèries tenen en comú que són europees, una britànica i l'altra sueca, que els protagonistes són adolescents d'uns setze anys, on un d'ells ja ha sortit de l'armari i tothom del seu entorn sap que és gai. Tot i que els problemes que plantegen són matisadament diferents.

A la sèrie del Regne Unit, Heartstopper (2022), és un noi guapo i atlètic, en Nick, que és la figura de l'equip de rugbi de l'institut i un dels ídols del centre, qui s'enamora d'un altre noi, en Charlie, que no destaca per ser gaire atlètic i que és obertament gai. El problema que té en Nick és acceptar la seva sexualitat i assumir que per mantenir les seves relacions amb en Charlie haurà de sortir de l'armari, si més no, en el seu entorn més proper. A la sèrie es plantegen tant el problema de la pressió social, els prejudicis i l'homofòbia que segueixen essent dominants en el món escolar i que duen al inevitable bullying, i el de l'acceptació personal. [Filmaffinity 7,8; 1535 vots]

A la sèrie Sueca, Young Royals (Jóvenes altezas) (2021), és el fill petit de la reina, en Wilhelm, que viu una vida dissipada fora dels paràmetres de la reialesa qui s'enamora d'un noi gai declarat, en Simon, que pertany a una família plebea i desestructurada, i que canta en el cor de l'institut elitista on el príncep ha estat reclòs per la família reial per acabar amb el seu comportament escandalós. El problema es complica quan un accident de trànsit el transforma al príncep en l'hereu de la corona. Llavors s'ha de debatre entre l'amor i el deure. En aquest cas el príncep no dubte gaire abans d'acceptar aquest amor homosexual, el problema és un entorn social molt concret i rigorós que no pot acceptar a un gai com a hereu de corona. [Filmaffimity 6,7; 645 vots]

Les dues sèries estan interpretades nois encara adolescents cosa que les fa més convincents. Un exemple d'aquesta versemblança és l'acne que llu el príncep Wilhelm en tot moment. Són dues sèries amables, on abunden els petons entre els nois i on el sexe explícit només apareix tímidament en una d'elles, la sueca, on és imprescindible per acabar de donar coherència a la ficció.

Les dues posen de manifest, que fins i tot en aquestes societats on els col·lectius LGBTIQ (i totes les lletres que us calguin) disposen de tots els avals i suports de la llei, i on, en teoria, l'homofòbia està perseguida; la població heterosexual i les seves religions segueixen rebutjant-los.

Una abraçada.

Adolescentes LGBTIQ...

¿Por qué tienen que pegarle etiquetas a todo? ¿Por qué no se dan cuenta de que uno simplemente se enamora de alguien? ¿Ustedes nunca se han enamorado de nadie?
"Las batallas en el desierto" (1981) de José Emilio Pacheco (1939-2014).

Hace pocos días oí en un noticiario que un estudio realizado recientemente sobre la sexualidad de los adolescentes actuales se afirmaba que existe una tendencia a huir de las etiquetas en cuanto a sus preferencias sexuales, que simplemente se relacionan con las personas por las que se sienten atraídos, ya sean de su mismo sexo o del sexo contrario. ¡Ya era hora! Me encantaría que esa tendencia se consolidara, fuera mayoritaria y se impusiera en el futuro de la humanidad. Así desaparecería uno de los aspectos más desagradables de la exploración y descubrimiento de la sexualidad de cada persona.

Casualmente, hace pocos días he visto dos series en Netflix al respecto. Ambas series tienen en común que son europeas, una británica i la otra sueca, que los protagonistas son adolescentes de unos dieciséis años, donde uno de ellos ya ha salido del armario y todo el mundo de su entorno sabe que es gay. Aunque los problemas que plantean son matizadamente distintos.

En la serie del Reino Unido, Heartstopper (2022), es un chico guapo y atlético, Nick, que es la figura del equipo de rugby del instituto y uno de los ídolos del centro, quien se enamora de otro chico, Charlie, que no destaca por ser muy atlético y que es abiertamente gay. El problema que tiene Nick es aceptar su sexualidad y asumir que para mantener sus relaciones con Charlie tendrá que salir del armario, al menos, en su entorno más cercano. En la serie se plantean tanto el problema de la aceptación personal como el de la presión social, los prejuicios y la homofobia que siguen siendo dominantes en el mundo escolar y que conducen al inevitable bullying. [Filmaffinity 7,8; 1535 votos]

En la serie Sueca (2021) Young Royals (Jóvenes altezas), es el hijo menor de la reina, Wilhelm, que vive una vida disipada fuera de los parámetros de la realeza quien se enamora de un chico gay declarado, Simon, que pertenece a una familia plebeya y desestructurada, y que canta en el coro del instituto elitista donde el príncipe ha sido recluido por la familia real para acabar con su comportamiento escandaloso. El problema se complica cuando un accidente de tráfico le transforma al príncipe en el heredero de la corona. Entonces debe debatirse entre el amor y el deber. En este caso el príncipe no duda mucho antes de aceptar ese amor homosexual, el problema es un entorno social muy concreto y riguroso que no puede aceptar a un gay como heredero de corona. [Filmaffimity 6,7; 645 votos]

Ambas series están interpretadas chicos todavía adolescentes, lo que las hace más convincentes. Un ejemplo de esa verosimilitud es el acné que luce el príncipe Wilhelm en todo momento. Son dos series amables, en las que abundan los besos entre los chicos y donde el sexo explícito solo aparece tímidamente en una de ellas, la sueca, donde es imprescindible para acabar de dar coherencia a la ficción.

Ambas ponen de manifiesto, que incluso en estas sociedades donde los colectivos LGBTIQ (y todas las siglas que os parezcan necesarias) disponen de todos los avales y apoyos de la ley, y donde, en teoría, la homofobia está perseguida; la población heterosexual y sus religiones siguen rechazándolos.

Un abrazo.