Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dilluns, 29 de juny del 2015

Integrisme/fonamentalisme occidental --- Integrismo/fundamentalismo occidental

[Entrada 99]

Integrisme/fonamentalisme occidental


La dècada dels vint a EUA, és un període en què l’integrisme o fonamentalisme religiós cristià, vinculat a les esglésies protestants, tingué un dels seus períodes àlgids. El 1919, constituïren l’Associació mundial de fonamentalistes cristians, fundada pel ministre baptista William Bell Riley (1861-1947) de Minnesota, conegut com el Grand Old Man of Fundamentalism, editava la publicació The Christian Fundamentalist. Els integristes/fonamentalistes cristians sostenien i encara defensen una interpretació literal dels textos de la Bíblia. Riley afirmava que the first and most important reason for its elimination is in the unquestioned fact that evolution is not a science; it is a hypothesis only, a speculation {«La primera i més important raó per a la eliminació [de les teories de Darwin de l’ensenyament nord-americà] es troba en la inqüestionable fet que l’evolució no és una ciència; és únicament una hipòtesi, una especulació.»}. En canvi, l’explicació de la creació de l’home i la dona de l’Antic Testament era una veritat revelada pel creador que no es podia qüestionar. El 1924, els fonamentalistes cristians impulsaren l’Anti-Evolution League of America encapçalada pel predicador J. W. Porter de Kentucky, mentre que el secretari era T. T. Martin de Mississippi que editava la publicació The Conflict. El 1925, Gerald Burton Winrod (1900-1957) un antisemita confés va fundar The Defenders of the Christian Faith, per a oposar-se a l’ensenyament de les teories de Darwin, alhora que defensaven la segregació racial i la prohibició de la venda i el consum de begudes alcohòliques.

A partir de la lectura del gènesi els integristes/fonamentalistes cristians van impulsar la prohibició de l’ensenyament de la teoria de l’evolució de Darwin. Cinc Estats del sud van aprovar legislacions antievolucionistes, un d’aquests estats era Tennessee, on el legislador John Washington Butler manifestà that it shall be unlawful for any teacher in any of the Universities, Normals and all other public schools of the State which are supported in whole or in part by the public school funds of the State, to teach any theory that denies the story of the Divine Creation of man as taught in the Bible, and to teach instead that man has descended from a lower order of animals {«que serà il·legal per a qualsevol professor universitari, de magisteri o de les escoles públiques de l’Estat o de les escoles públiques finançades totalment o parcialment per l’Estat, ensenyar qualsevol teoria que negui la història de la Divina Creació de l’home ensenyada per la Bíblia, i ensenyar, en canvi, que l’home prové d’un ordre inferior d’animals»}. Per tant, la normativa antievolucionista de Tennessee era coneguda com Butler Act. L’American Civil Liberties Union s’oferí a defensar qualsevol professor que fos denunciat per vulnerar la Butler Act, que havia estat aprovada el 13 de març de 1925.

Durant molts anys, les teories de Darwin no es van ensenyar a alguns Estats nord-americans, fins que aquesta normativa va ser abolida pel Tribunal Suprem, el 1968; la Butler Act va ser revocada a Tennessee el 1967.

Els fonamentalistes cristians protestants van perdre rellevància a la dècada dels seixanta del segle XX. El Tribunal Suprem, finalment, garantí la llibertat de càtedra. No obstant, els antics antievolucionistes en l’actualitat defensen les teories creacionistes. Els més intel·ligents no qüestionen l’evolució i parlen d’una direcció divina de l’evolució. Tanmateix, a l’actualitat el fonamentalisme cristià protestant està en un dels seus períodes àlgids. És un dels lobbies de pressió més forts vinculats al Partit Republicà nord-americà.

Actualment els fonamentalistes/integristes són coneguts com a cristians renascuts. Aquests han passat a controlar alguns consells escolars que han suprimit les teories evolucionistes dels programes escolars, on no han pogut fer-ho pretenen que els professors de biologia expliquen les teories de Darwin i les creacionistes. Els més radicals es neguen fins i tot a a escolaritzar els seus fills perquè no els expliquin res que vagi contra l’ensenyament de la Biblia. Els creacionistes més obtusos segueixen en la línia de l’Anti-Evolution League of America i acaben d’obrir el Museu del creacionisme, a Petersburg, Kentucky, on expliquen "científicamente" que Dios "creà el món en sis dies i té únicament entre 6.000 i 10.000 anys d’antiguitat". A l’actualitat el fonamentalisme cristià té més influència que durant el període d’entre guerres, donat que a l’actualitat l’expresident G. W. Bush és un cristià renascut.

Josep Pich Mitjana, Les dues guerres mundials i el període d’entreguerres (1914-1945)

Una abraçada








Integrismo/fundamentalismo occidental


La década de los veinte en EE.UU., es un período en que el integrismo o fundamentalismo religioso cristiano, vinculado a las iglesias protestantes, tuvo uno de sus periodos álgidos. En 1919, constituyeron la Asociación mundial de fundamentalistas cristianos, fundada por el ministro bautista William Bell Riley (1861-1947) de Minnesota, conocido como el Grand Old Man of Fundamentalism, editaba la publicación Christian Fundamentalist. Los integristas/fundamentalistas cristianos sostenían y todavía defienden una interpretación literal de los textos de la Biblia. Riley afirmaba que the first and most important reason for its elimination is in the unquestioned fact that evolution is not a science; it is a hypothesis only, a speculation {«La primera y más importante razón para la eliminación [de las teorías de Darwin de la enseñanza estadounidense] se halla en el incuestionable hecho que la evolución no es una ciencia; es únicamente una hipótesis, una especulación.»}. En cambio, la explicación de la creación del hombre y la mujer del Antiguo Testamento era una verdad revelada por el creador que no se podía cuestionar. En 1924, los fundamentalistas cristianos impulsaron la Anti-Evolution League of America encabezada por el predicador J. W. Porter de Kentucky, mientras que el secretario era T. T. Martin de Mississippi que editaba la publicación The Conflict. En 1925, Gerald Burton Winrod (1900 a 1957) un antisemita confeso fundó The Defenders of the Christian Faith, para oponerse a la enseñanza de las teorías de Darwin, al tiempo que defendían la segregación racial y la prohibición de la venta y el consumo de bebidas alcohólicas.

A partir de la lectura del génesis los integristas/fundamentalistas cristianos impulsaron la prohibición de la enseñanza de la teoría de la evolución de Darwin. Cinco Estados del sur aprobaron legislaciones antievolucionistas, uno de esos estados era Tennessee, donde el legislador John Washington Butler manifestó that it shall be unlawful for any teacher in any of the Universities, Normals and all other public schools of the State which are supported in whole or in part by the public school funds of the State, to teach any theory that denies the story of the Divine Creation of man as taught in the Bible, and to teach instead that man has descended from a lower order of animals {«que será ilegal para cualquier profesor universitario, de magisterio o de las escuelas públicas del Estado o de las escuelas públicas financiadas total o parcialmente por el Estado, enseñar cualquier teoría que niegue la historia la Divina Creación del hombre enseñada por la Biblia, y enseñar, en cambio, que el hombre proviene de un orden inferior de animales»}. Por tanto, la normativa antievolucionista de Tennessee era conocida como Butler Act. L’American Civil Liberties Union se ofreció a defender cualquier profesor que fuera denunciado por vulnerar la Butler Act, que había sido aprobada el 13 de marzo de 1925.

Durante muchos años, las teorías de Darwin no se enseñaron en algunos Estados norteamericanos, hasta que esta normativa fue abolida por el Tribunal Supremo, en 1968; la Butler Act fue revocada en Tennessee en 1967.

Los fundamentalistas cristianos protestantes perdieron relevancia en la década de los sesenta del siglo XX. El Tribunal Supremo, por último, garantizó la libertad de cátedra. No obstante, los antiguos antievolucionistas en la actualidad defienden las teorías creacionistas. Los más inteligentes no cuestionan la evolución y hablan de una dirección divina de la evolución. Sin embargo, en la actualidad el fundamentalismo cristiano protestante está en uno de sus periodos álgidos. Es uno de los lobbies de presión más fuertes vinculados al Partido Republicano estadounidense.

Actualmente los fundamentalistas/integristas son conocidos como cristianos renacidos. Estos han pasado a controlar algunos consejos escolares que han suprimido las teorías evolucionistas de los programas escolares, donde no han podido hacerlo pretenden que los profesores de biología expliquen las teorías de Darwin y las creacionistas. Los más radicales se niegan incluso a en escolarizar a sus hijos para que no les cuenten nada que vaya contra la enseñanza de la Biblia. Los creacionistas más obtusos siguen en la línea de la Anti-Evolution League of America y acaban de abrir el Museo del creacionismo, en Petersburgo, Kentucky, donde explican "científicamente" que Dios "creó el mundo en seis días y tiene únicamente entre 6.000 y 10.000 años de antigüedad". En la actualidad el fundamentalismo cristiano tiene más influencia que durante el periodo de entre guerras, dado que en la actualidad el expresidente G. W. Bush es un cristiano renacido.

Josep Pich Media, Les dues guerres mundials i el període d’entreguerres (1914-1945) {Las dos guerras mundiales y el período de entreguerras (1914-1945)}

Un abrazo


dijous, 25 de juny del 2015

Transcendència --- Trascendencia

[Entrada 98]

Transcendència


– Això de la transcendència em toca força els collons. Em sembla un mal invent per fer que la gent obeeixi.
– Sí, ja t'entenc. No determinaria el concepte de realitat. Pels putes filòsofs alemanys la realitat es un fet en si mateix. No hi ha realitats diferents, la realitat integra totes les visions de les ideologies humanes. En tot cas hauria de dir que es una qüestió fàctica.
– Sens dubte.
– Però atès que es una qüestió subjectiva esdevé una fal·làcia lògica.
– Indiscutiblement. Per això a la ciència es parla de les "evidències".
– No pots dir: Los que carecen de sentido trascendental no pueden aguantar la idea de la muerte. Es una generalització. No te coherència la tesi amb la premissa. No pots saber la totalitat. Per tant es un argument invalid propi d'un sofista
– Li falta un "mi": Los que carecen de "mi" sentido trascendental no pueden aguantar "mi" idea de la muerte.

Una abraçada.








Trascendencia


– Lo de la trascendencia me toca bastante los cojones. Me parece un mal invento para conseguir que la gente obedezca.
– Sí, ya te entiendo. No determinaría el concepto de realidad. Para los putas filósofos alemanes la realidad es un hecho en sí mismo. No hay realidades diferentes, la realidad integra todas las visiones de las ideologías humanas. En todo caso tendría que decir que es una cuestion fáctica.
– Sin duda.
– Pero dado que es una cuestión subjetiva se convierte en una falacia lógica.
– Indiscutiblemente. Por eso en la ciencia se habla de las "evidencias".
– No puedes decir: Los que carecen de sentido trascendental no pueden aguantar la idea de la muerte. Es una generalización. No tiene coherencia la tesis con la premisa. No puedes saber la totalidad. Por lo tanto es un argumento inválido propio de un sofista
– Le falta un "mí": Los que carecen de "mi" sentido trascendental no pueden aguantar "mi" idea de la muerte.

Un abrazo.

diumenge, 21 de juny del 2015

El darrer comiat --- La última despedida

[Entrada 97]

El darrer comiat


No, encara no vull tancar el blog ni penso en abandonar-lo, em vull referir a un altre mena de comiat, al definitiu, el que ens du a la tomba. Tampoc tinc pressa per morir, però ahir vaig veure una pel·lícula que acaba amb una festa de comiat d'aquesta mena on ballen i riuen. Es tracta de What We Did on Our Holiday, títol que han mal-traduït per Nuestro último verano en Escocia. Una amable comèdia anglesa molt recomanable per als fans d'aquesta mena d'humor, l'anglès, que tant ens agrada als catalans.

M'agradaria... M'agradaria molt que a la meva mort fóssiu capaços de fer una festa plena d'alegria per celebrar la felicitat que hem compartit, el molt que m'heu donat i els moments en què us hagi pogut ser útil.

Li vaig dir a la meva parella: m'agradaria un comiat com aquest.

Esperem que encara falti molt, que trigui molt en arribar el moment... Però quan arribi: ALEGRIA I FESTA! He estat molt feliç de compartir aquesta vida amb vosaltres i aquell serà el moment de celebrar-ho encara que sigui sense mi.

Una abraçada.








La última despedida


No, todavía no quiero cerrar el blog ni pienso en abandonarlo, me quiero referir a otro tipo de despedida, la definitiva, la que nos lleva a la tumba. Tampoco tengo prisa por morir, pero ayer vi una película que acaba con una fiesta de despedida de ese tipo donde bailan y ríen. Se trata de What We Did on Our Holiday, título que han mal-traducido por Nuestro último verano en Escocia. Una amable comedia inglesa muy recomendable para los fans de esta clase de humor, el inglés, que tanto nos gusta a los catalanes.

Me gustaría... Me gustaría mucho que a mi muerte fuerais capaces de montar una fiesta llena de alegría para celebrar la felicidad que hemos compartido, lo mucho que me habéis dado y los momentos en que os haya podido ser útil.

Li dije a mi pareja: Me gustaría una despedida como esta.

Esperemos que aún falte mucho, que tarde mucho en llegar el momento... Pero cuando llegue: ¡ALEGRÍA Y FIESTA! He sido muy feliz de compartir esta vida con vosotros y ese será el momento de celebrarlo, aunque sea sin mí.

Un abrazo.

dimarts, 16 de juny del 2015

Acabar amb l'atur --- Acabar con el paro

[Entrada 96]

Acabar amb l'atur


– Acabar amb l'atur és ben fàcil, jo mateix amb un no res podria donar treball a 200 persones.
– I per què no ho fas?
– Els salaris encara no ha baixat prou.
– No t'entenc.
– Sí home, és molt fàcil. Si jo pago cinc cèntims al mes, amb 10 euros dono feina a 200 persones.
– Apa, ves! Estàs de conya.
– No home. Mira al teu voltant i ho veuràs. Per exemple , el salari dels enginyers a Navarra i el País Basc ha baixat quasi un 20% en diners constants els darrers 10 anys, i la baixada és encara més gran si es considera només els que s'han incorporat al mercat de treball durant aquests 10 anys... És qüestió d'esperar. La política dels liberals ho aconseguirà, l'objectiu està ben clar: pobresa i precarietat, és a dir, PP.

Una abraçada.








Acabar con el paro


– Acabar con el paro es muy fácil, yo mismo con un nada podría dar trabajo a 200 personas.
– ¿Y por qué no lo haces?
– Los salarios todavía no ha bajado lo suficiente.
– No te entiendo.
– Sí hombre, es muy fácil. Si yo pago cinco céntimos al mes, con 10 euros doy empleo a 200 personas.
– ¡Venga ya! Estás de broma.
– No hombre. Mira a tu alrededor y verás. Por ejemplo, el salario de los ingenieros en Navarra y el País Vasco ha bajado casi un 20% en dinero constante los últimos 10 años, y la bajada es aún mayor si se considera sólo los que se han incorporado al mercado de trabajo durante esos 10 años... Es cuestión de esperar. La política de los liberales lo conseguirá, el objetivo está bien claro: pobreza y precariedad, es decir, PP.

Un abrazo.

dijous, 11 de juny del 2015

La meva explicació --- Mi explicación

[Entrada 95]

Mi explicación


Perdoneu-me si simplifico una mica, però és que no em vull allargar excessivament. A veure si me'n surto de fer una explicació simple del que esta passant a la meva vida.

Sempre he dit que jo no crec allò que diuen de que hem vingut al món a patir, em sembla un argument que afavoreix als que ens volen sotmetre. Hi va haver un moment en que vaig decidir fer un canvi a la meva vida i passar definitivament a viure la meva vida. Això vol dir bàsicament fer només allò que volia fer i no estressar-me per res. Això coincideix, més o menys amb el meu pas pel quiròfan i amb el final de la meva última relació amorosa. Els que m'heu seguit sabeu de qui parlo. Ell se'n va anar lluny, i s'ha allunyat de la meva vida.

Una de les coses que he fet ha estat apuntar-me a estudiar alguns temes dels que ara en diuen humanitats d'una forma reglada, estructurada i organitzada, que vol dir assistir a classes, fer exàmens, treballs, etc. en resum, dedicar-hi hores. Cosa que segur que haureu notat els que em llegiu habitualment. També m'he apuntat a col·laborar activament amb una de les ONG que lluiten per la equitat, la justícia social, la llibertat, i en resum per una humanitat millor. Sens dubte també s'haurà notat.

Tot plegat són hores de la meva vida... I hi va haver un moment en que el blog, aquest blog, va esdevenir la víctima de la meva pluriocupació, va començar a pesar-me més del que em satisfeia, vaig començar a patir-lo més que a gaudir-lo i ja està, sense cap mena de premeditació ni de planificació vaig aparcar-lo... Però la veritat és que tinc un buit al meu cor perquè alguns de vosaltres us heu guanyat la meva estimació més sincera i fins i tot en algun cas, una sincera amistat. Vull dir que us trobo a faltar.

I crec que això és tot el que us volia dir.

Una abraçada.








Mi explicación


Perdonadme si simplifico un poco, pero es que no me quiero alargar excesivamente. A ver si consigo hacer una explicación simple de lo que está pasando en mi vida.

Siempre he dicho que yo no creo eso que dicen de que hemos venido al mundo a sufrir, me parece un argumento que favorece a los que nos quieren someter. Hubo un momento en que decidí hacer un cambio en la vida y pasar definitivamente a vivir mi vida. Esto significa básicamente hacer tan sólo lo que quería hacer y no estresarme por nada. Esto coincide, más o menos con mi paso por el quirófano y con el final de mi última relación amorosa. Los que me habéis seguido sabéis de quien hablo. Él se fue lejos, y se ha alejado de mi vida.

Una de las cosas que he hecho ha sido apuntarme a estudiar algunos temas de los que ahora llaman humanidades de una forma reglada, estructurada y organizada, que quiere decir asistir a clases, hacer exámenes, trabajos, etc. en resumen, dedicarle horas. Lo que seguro habréis notado los que me leéis habitualmente. También me he apuntado a colaborar activamente con una de las ONG que luchan por la equidad, la justicia social, la libertad, y en resumen por una humanidad mejor. Sin duda también se habrà notado.

Todo ello son horas de mi vida... Y hubo un momento en que el blog, este blog, se convirtió en la víctima de mi pluriempleo, empezó a pesarme más de lo que me satisfacía, empecé a sufrirlo más que a disfrutarlo y ya está, sin ningún tipo de premeditación ni de planificación lo aparqué... Pero la verdad es que tengo un hueco en mi corazón porque algunos de vosotros os habéis ganado mi estimación más sincera e incluso en algún caso, una sincera amistad. Quiero decir que os echo de menos.

Y creo que esto es todo lo que te quería decir.

Un abrazo.