Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

dijous, 25 d’abril del 2019

L'ocàs (23) --- El ocaso (23)

[Entrada 266]

L'ocàs (23)

No ser estimats és una simple desventura, la veritable desgràcia és no estimar.
Albert Camus, escriptor i filòsof francès (1913-1960)
Vaig intentar defensar que eren rucades d'un embriac i que no les havia de tenir en compte. ―In vino veritas― em va respondre. Sé que volia dir-me que una persona sota la influència de l'alcohol és més probable que expressi els seus pensaments i desitjos més profunds. Jo sé que el que sentia tenia més relació amb la gelosia que amb una altra cosa, el més probable és que el volgués fer patir tant com estava patint jo en aquell moment.

La ressaca no em deixava pensar ni expressar-me amb gaire claredat, però em vaig esforçar a defensar que tot allò era fruit del meu estat d'ànim, de la son acumulada, de la meva gelosia i de la meva borratxera. Ell deia que només podia veure'm com l'animal que l'havia maltractat aquell vespre durant el sopar. Em va doldre molt que em digués que aquella tarda, a Sant Rafèu, havia estat pensant que era feliç, que era feliç amb mi. Però allò no era el que m'havia tramès la nit anterior a Niça.

El vaig convèncer perquè, abans de tornar a Barcelona, intentéssim arribar-nos a Sant Tropetz (Saint-Tropez) i vam fer-ho, però la cua a la carretera era brutal i vaig acabar desistint. Vam dormir a Narbona a un hotel on els llençols semblaven de plàstic i l'endemà al migdia vam arribar a Barcelona.

Va passar com a mínim un mes abans de tornar-nos a veure. Em va dir que marxava a Cuba a veure a la família i que m'ocupés de cancel·lar el contracte de l'apartament. Que quan tornés ja es buscaria la vida, que no volia la meva ajuda per a res. En fi que em plantejava el final de la nostra relació. Però no ho va ser. No vaig desllogar l'apartament i quan va tornar s'hi va tornar a allotjar i vam seguir amb el règim de dues visites setmanals una per follar i sopar, i l'altre per dinar i fer-li una mamada. Malgrat que no vaig tornar a ser mai més el seu maridet.

Des de la tornada del nostre viatge a la reconciliació a la seva tornada de Cuba van passar uns quants mesos en els quals vaig iniciar la meva amistat amb en Dani i vaig refer la relació amb en Kevin qui acabava de trencar amb un nou xicot que l'havia deixat i a qui guardava una forta rancúnia. Fins al punt d'arribar a demanar-me ajuda en el seu intent de venjar-s'hi. M'hi vaig negar en rodó.

En Lore seguia buscant feina, només tenia una feina de cambrer en una guingueta («xiringuito») de la platja barcelonina on li donaven feina al vespre-nit dels divendres, dissabtes i diumenges entre abril i octubre. Des que havia acabat els estudis buscava una feina de veritat a jornada completa i amb un salari digne que li donés autonomia, però no se n'havia sortit. Fins i tot havia deixat de banda aquell projecte de treballar de psicòleg a algun departament de recursos humans. Ara buscava qualsevol cosa.

Quan ja havíem refet la nostra relació per enèsima vegada i ens havíem recuperat dels efectes de la meva borratxera va arribar l'inici del final. Em va anunciar que havia decidit marxar a Londres a viure. Aquí no trobava feina i no podia seguir així. Tenia uns amics a Londres i li havien assegurat que allà en trobaria. I en va trobar. El més probable és que encara sigui allà.

Ell pretenia mantenir la nostra relació a la distància, però no va funcionar. El vaig veure tres vegades des de la seva marxa. Les tres vam estar follant. La primera vaig anar jo a passar un cap de setmana a Londres amb ell. La segona i la tercera va ser ell qui va venir a Barcelona.

En algun moment m'havia plantejat de tornar a prostituir-se per guanyar-se la vida i crec que ho va fer, encara que mai m'ho va dir clarament. Es tractava de fer de «xapero» a Barcelona mentre vivia a Londres i venir quan algun client el reclamés. El primer cop que va venir no em va dir res i em va agafar per sorpresa, però crec que algú li havia rebentat el cul perquè quan me l'estava follant vaig haver de deixar-ho perquè li feia mal el cul. Em va sorprendre perquè sempre m'havia dit que la meva polla era de la seva talla exacta, ni massa gran, ni massa petita...

La segona vegada que va venir, vam anar una habitació d'hotel per fer l'amor, però no em va deixar que fes el check-out en marxar, em va dir que segurament hi aniria a dormir aquella nit. Jo em vaig témer que no hi aniria sol.

Ell mantenia dos telèfons, un anglès i un altre espanyol. El Whatsapp em permetia saber quan estava aquí i quan estava allà. Vaig detectar que anava i venia, i no em deia res, al contrari, m'ho amagava. Així que jo vaig saber que venia a Barcelona intentant que jo no ho sabés i vaig tenir clar que no valia la pena seguir, que havia de refer la meva vida. Vaig deixar d'enviar-li missatges i d'interessar-me pel que feia. No n'he sabut mai més res.

.../...

Una abraçada.








El ocaso (23)

No ser amados es una simple desventura; la verdadera desgracia es no amar.
Albert Camus, escritor y filósofo francés (1913-1960)
Intenté defender que eran tonterías de un borracho y que no las debía tener en cuenta. ―In vino veritas― me respondió. Sé que quería decirme que una persona bajo la influencia del alcohol es más probable que exprese sus pensamientos y deseos más profundos. Yo sé que lo que sentía tenía más relación con los celos que con otra cosa, lo más probable es que quisiera hacerle sufrir tanto como estaba sufriendo yo en ese momento.

La resaca no me dejaba pensar ni expresarme con mucha claridad, pero me esforcé en defender que todo aquello era fruto de mi estado de ánimo, del sueño acumulado, de mis celos y de mi borrachera. Él decía que sólo podía verme como el animal que lo había maltratado aquella noche durante la cena. Me dolió mucho que me dijera que aquella tarde, en Saint-Raphaël, había estado pensando que era feliz, que era feliz conmigo. Pero aquello no era lo que me había transmitido la noche anterior a Niza.

Lo convencí para que antes de volver a Barcelona intentáramos llegar a Sant-Tropetz (Saint-Tropez) y lo inetntamos, pero la cola en la carretera era brutal y acabé desistiendo. Dormimos a Narbona en un hotel en qeu las sábanas parecían de plástico y al día siguiente a mediodía llegabamos a Barcelona.

Pasó como mínimo un mes antes de volvernos a ver. Me dijo que se iba a Cuba a ver a su familia y que me ocupara de cancelar el contrato del apartamento. Que cuando volviera ya se buscaría la vida, que no quería mi ayuda para nada. En fin que me planteaba el final de nuestra relación. Pero no lo fue. Mantuve el apartamento alquilado y cuando volvió se volvió a alojar en él y seguimos con el régimen de dos visitas semanales una para follar y cenar, y el otro para almuerzar y hacerle una mamada. A pesar de que no volví a ser nunca más su maridito.

Desde la vuelta de nuestro viaje a la reconciliación a su vuelta de Cuba pasaron varios meses en los que inicié mi amistad con Dani y recompuse mi relación con Kevin quien acababa de romper con un nuevo novio que la había dejado y a quien guardaba un profundo rencor. Hasta el punto de llegar a pedirme ayuda en su intento de venganza. A lo cual me negué en redondo.

Lore seguía buscando trabajo, sólo tenía un trabajo de camarero en un chiringuito de la playa barcelonesa donde le daban trabajo al atardecer-noche de los viernes, sábados y domingos entre abril y octubre. Desde que había acabado sus estudios buscaba un trabajo de verdad a jornada completa y con un salario digno que le diera autonomía, pero no lo había conseguido. Incluso había dejado de lado ese proyecto de trabajar de psicólogo en algún departamento de recursos humanos. Ahora buscaba cualquier cosa.

Cuando ya habíamos recompuesto nuestra relación por enésima vez y nos habíamos recuperado de los efectos de mi borrachera llegó el inicio del fin. Me anunció que había decidido irse a Londres a vivir. Aquí no encontraba trabajo y no podía seguir así. Tenía unos amigos en Londres y le habían asegurado que allí encontraría un empleo. Y lo encontró. Lo más probable es que todavía esté allí.

Él pretendía mantener nuestra relación en la distancia, pero no funcionó. Lo vi tres veces desde su marcha. Las tres estuvimos follando. La primera fui yo a pasar un fin de semana en Londres con él. La segunda y la tercera fue él quien vino a Barcelona.

En algún momento me había planteado volver a prostituirse para ganarse la vida y creo que lo hizo, aunque nunca me lo dijo claramente. Se trataba de hacer de «chapero» en Barcelona mientras vivía en Londres y venir cuando algún cliente lo reclamase. La primera vez que vino no me dijo nada y me cogió por sorpresa, pero creo que alguien le había reventado el culo porque cuando me lo estaba follando tuve que dejarlo porque le dolía el culo. Me sorprendió porque siempre me había dicho que mi polla era de su talla exacta, ni demasiado grande, ni demasiado pequeña...

La segunda vez que vino, fuimos una habitación de hotel para hacer el amor, pero no me dejó que hiciera el check-out al irnos, me dijo que seguramente iría a dormir allí aquella noche. Yo me temí que no iría solo.

Él mantenía dos teléfonos, uno inglés y otro español. El Whatsapp me permitia saber saber cuando estaba aquí y cuando estaba allí. Detecté que iba y venía, y no me decía nada, al contrario, me lo ocultaba. Así que yo supe que venía a Barcelona intentando que yo no lo supiera y tuve claro que no valía la pena seguir, que tenía que rehacer mi vida. Dejé de enviarle mensajes y de interesarme por lo que hacía. No he sabido nada más.

.../...

Un abrazo.


dijous, 18 d’abril del 2019

L'ocàs (22) --- El ocaso (22)


[Entrada 265]

L'ocàs (22)

No crec en el pessimisme. Si alguna cosa no surt com vols, segueix endavant. Si penses que plourà, ho farà.
Clint Eastwood, actor, director i productor de cinema (1930)
L'endemà vam fer una segona volta pel poble vell i hi vam dinar. A la tarda en Lore va voler anar a la platja i jo el vaig acompanyar. Jo no vaig mai a la platja, la meva pell no suporta estar gaire al sol, a més no va amb el meu tarannà estar tanta estona sense fer res, però aquell dia vaig pensar que m'havia d'aproximar a ell. No va funcionar. En primer lloc perquè em va semblar que ell no se sentia còmode. Quan vaig proposar-li de banyar-nos vaig saber que no sabia nadar. Anys abans m'havia dit que de jove havia practicat natació de competició. M'havia mentit llavors o em mentia ara?

Vaig tornar a l'hotel a mitja tarda deixant-lo sol a la platja. Vam tornar al poble vell per sopar i després de fer una volteta per la platja i de veure uns focs artificials des de la terrassa de l'hotel vam posar-nos al llit a dormir. Aquest dia no hi va haver sexe.

Des de la nit d'Ais a Provença em prenia pastilles per dormir cada dia, malgrat això no aconseguia dormir bé. I tot el que passava m'anava obsedint, carregant-me de pors i deixant-me insatisfet. Tot apuntava que en Lore estava utilitzant-me.

L'endemà ell se'n va anar a córrer per la «Promenade des Anglais» i jo vaig seguir-lo caminant. Ell va arribar fins al final del passeig, fins a l'aeroport. Després vam fer una volteta per la ciutat nova i, després de dinar, ell se'n va anar a la platja i jo em vaig quedar a l'hotel intentant llegir, però estava massa alterat i no em podia concentrar en la lectura. Vaig sortir a la terrassa de l'hotel i vaig veure a en Lore a la platja. Vaig intentar calmar-me. Semblava que aquell dia les coses anaven millor. Quan em va semblar que era l'hora vaig optar per anar-lo a buscar a la platja. Em va semblar una manera d'aproximar-m'hi però no va ser així. Em va fer fora dient-me que volia quedar-s'hi una estona més i que marxés a esperar-lo a l'hotel.

Una hora més tard em va trucar preguntant-me on era. Jo era a l'hotel i així li ho vaig dir. Em va dir que ara venia, que volia follar. Quan va arribar es va dutxar i en vam començar la nostra cerimònia d'aparellament. Se'l notava que estava més calent del que era habitual. Em va dir que la platja el posava molt calent. Fins i tot em va deixar que li practiqués el bes negre, cosa que quasi mai volia. Recordo que m'anava dient de tant en tant ―No te corras. Aguanta Jordi.― Quan va arribar el moment de la penetració no vaig poder evitar l'ejaculació. Va ser una ejaculació estranya, diferent de les habituals, poc plaent. Ell es va posar com una moto, mai l'havia vist així, fins i tot va plorar, es lamentava de la seva mala sort.

Si fins llavors m'havia sentit incòmode al seu costat. En aquell moment em vaig sentir fatal, em volia morir. Va estar estirat al llit lamentant-se i desesperat quasi una hora. Feia una llarga temporada que deia que jo era «su maridito», aquell dia em va dir que ja no em volia com a marit. Després d'això vam sortir per sopar i després a prendre una copa. Llavors, mentre fèiem la copa, a més de repetir-me que tornava a ser un simple amant i no el seu marit, vaig saber que aquell vespre, després de fer-me marxar de la platja quan l'havia anat a buscar, havia anat a veure el cambrer de la primera nit a Niça, aquell que se li havia insinuat tan descaradament, s'havia pres un cafè al bar amb ell i havien estat parlant, però que no li havia agradat. Penseu el que vulgueu, jo vaig pensar el pitjor. Vaig pensar, que hi havia anat per intentar follar amb ell i com que no li va sortir bé, va venir, calent com una mona, a follar amb mi. No el puc culpar perquè intentés follar-se aquell cambrer, entrava dins de les regles del joc que havíem fixat, podia follar amb qui volgués. El que molestava era el moment. Érem a un viatge ell i jo sols, per estar l'un exclusivament per l'altre. Encara que en aquell viatge que no destaqués per una gran activitat sexual entre nosaltres.

Temps després vaig descobrir que aquelles pastilles per dormir que estava prenent durant aquell viatge em produïen ejaculació precoç amb aquella sensació rara i poc plaent del dia de Niça.

Com podeu imaginar. Vaig passar la nit del lloro, sense dormir ni un segon. Donant voltes pel llit. Ja no era jo. Era un sac de nervis i desesperació, a més estava fet una merda en fer massa dies que no dormia bé.

De Niça vam anar a Sant Rafèu (Saint-Raphaël), vam passar per Antíbol (Antibes) i Cannes on vam dinar. Cannes no ens va agradar gens i per això vam seguir viatge fins a Sant Rafèu. Vam buscar un hotel, aquest era força maco, i ell va marxar a la platja. Jo no podia més, el meu estat emocional era deplorable, i vaig agafar el cotxe i me'n vaig anar a fer el bèstia per la carretera de la costa en direcció a Le Trayas en un intent de relaxar-me. No recordo quants quilòmetres vaig fer ni quanta estona hi vaig estar. De nou a Sant Rafèu vaig aparcar el cotxe. Jo seguia igualment desesperat i me'n vaig anar a caminar, a veure si així aconseguia calmar-me. Llavors vaig veure que en Lore, en vestit de bany, venia per la vorera contrària. Vaig travessar el carrer. Ell es va aturar a uns pocs metres i es va posar a cercar alguna cosa a la bossa de mà que duia. Ell assegura que no em va veure, sempre he cregut que era impossible que no em veiés.

Vaig caminar una estona més i després me'n vaig anar a un bar on em vaig posar beure cervesa, una cervesa belga d'aquelles més fortes. Me'n vaig prendre tres o quatre, una darrera l'altre. Em vaig començar a sentir millor a mesura que l'alcohol s'anava fent amo de mi. Quan jo ja estava força borratxo em va trucar preguntant-me on era. Em va venir a buscar per anar a sopar. Jo vaig pensar que menjant em passaria l'embriaguesa, però no, no ho va fer. El que va passar en aquell sopar m'ho va explicar ell l'endemà al matí, jo només recordo alguns flaixos.

El següent que recordo és que ja era negra nit, jo estava assegut a la sorra de la platja amb l'esquena contra un petit edifici de fusta, vaig intentar aixecar-me, però no m'aguantava dret. Li vaig enviar un missatge al mòbil on només deia «Ajuda'm». No va trigar gaire a aparèixer i em va ajudar a tornar a l'hotel i a posar-me al llit. Aquest cop vaig dormir profundament.

L'endemà em va dir que volia tornar a Barcelona com més aviat millor.―Per què? Tan malament m'he portat?― Li vaig demanar ―No et sembla suficient el que em vas dir ahir?― Li vaig confessar que no recordava res del que havia passat en el sopar ni després. Que només recordava que m'havia vingut a buscar a la platja. Vaig haver d'insistir perquè m'ho expliqués. Llavors em va dir que vaig estar molt agressiu en contra d'ell i vaig arribar a l'extrem de tractar-lo de fracassat perquè no es guanyava la vida i perquè el seu títol de psicologia era com un paper mullat. Després encara vaig voler anar a fer una copa i li vaig demanar una cigarreta... Em va demanar que marxéssim a l'hotel i li vaig dir que no. I em va deixar sol. Va marxar cap a l'hotel. Com que jo no hi anava em va sortir buscar i em va trobar assegut a la platja. No havia vist el meu missatge.

.../...

Una abraçada.








El ocaso (22)

No creo en el pesimismo. Si algo no sale como quieres, sigue adelante. Si piensas que va a llover, lloverá.
Clint Eastwood, actor, director y productor de cine (1930)
Al día siguiente dimos una segunda vuelta por el pueblo viejo donde almorzamos. Por la tarde Lore quiso ir a la playa y yo le acompañé. Yo no voy nunca a la playa, mi piel no soporta estar mucho al sol, además no va con mi talante estar tanto rato sin hacer nada, pero ese día pensé que me tenía que aproximar a él. No funcionó. En primer lugar porque me pareció que él no se sentía cómodo. Cuando le propuse bañarnos supe que no sabía nadar. Años antes me había dicho que de joven había practicado natación de competición ¿Me había mentido entonces o me mentía ahora?

Volví al hotel a media tarde dejándolo solo en la playa. Volvimos al pueblo viejo para cenar y después de dar una vuelta por la playa y de ver unos fuegos artificiales desde la terraza del hotel nos acostamos para dormir. Este día no hubo sexo.

Desde la noche de Aix en Provenza me tomaba pastillas para dormir cada día, sin embargo no conseguía dormir bien. Y todo lo que pasaba me iba obsesionado, cargándome de miedos y dejándome insatisfecho. Todo apuntaba a que Lore estaba utilizándome.

Al día siguiente él se fue a correr por la «Promenade des Anglais» y yo lo seguí andando. Él llegó hasta el final del paseo, hasta el aeropuerto. Después dimos una vuelta por la ciudad nueva y, después de comer, él se fue a la playa y yo me quedé en el hotel intentando leer, pero estaba demasiado alterado y no me podía concentrar en la lectura. Salí a la terraza del hotel y vi a Lore en la playa. Intenté calmarme. Parecía que ese día las cosas íban mejor. Cuando me pareció que era la hora opté por ir-lo a buscar a la playa. Me pareció una manera de aproximarme a él, pero no fue así. Me echó diciéndome que quería quedarse un rato más en la playa y que me fuera a esperarlo en el hotel.

Una hora más tarde me llamó preguntándome donde estaba. Yo estaba en el hotel y así se lo dije. Me dijo que ahora venía, que quería follar. Cuando llegó se duchó y en empezamos nuestra ceremonia de apareamiento. Se le notaba que estaba más caliente de lo habitual. Me dijo que la playa lo ponía muy caliente. Incluso me dejó que le practicara el beso negro, lo que casi nunca quería. Recuerdo que me iba diciendo de vez en cuando ―No te corras. Aguanta Jordi.― Cuando llegó el momento de la penetración no pude evitar la eyaculación. Fue una eyaculación extraña, diferente de las habituales, poco placentera. Él se puso como una moto, nunca la había visto así, incluso lloró, se lamentaba de su mala suerte.

Si hasta entonces me había sentido incómodo a su lado. En ese momento me sentí fatal, me quería morir. Estuvo acostado en la cama lamentándose y desesperado casi una hora. Hacía largo tiempo que decía que yo era «su maridito», ese día me dijo que ya no me quería como marido. Después de eso salimos a cenar y luego a tomar una copa. Entonces, mientras tomábamos la copa, además de repetirme que volvía a ser un simple amante y no su marido, supe que al final de aquella tarde, después de echarme de la playa cuando lo había ido a buscar, él había ido a ver el camarero de la primera noche en Niza, aquel que se le había insinuado tan descaradamente, se había tomado un café en el bar con él y habían estado hablando, pero que no le había gustado. Pensad lo que queráis, yo pensé lo peor. Pensé, que había ido para intentar follar con él y como no le salió bien, vino, caliente como una mona, a follar conmigo. No puedo culparle porque intentara follarse a aquel camarero, entraba dentro de las reglas del juego que habíamos fijado, podía follar con quien quisiera. Lo que molestaba era el momento. Estábamos en un viaje él y yo solos, para estar el uno exclusivamente por el otro. Aunque ese viaje que no destacara por una gran actividad sexual entre nosotros.

Tiempo después descubrí que aquellas pastillas para dormir que estaba tomando durante aquel viaje me producían eyaculación precoz con esa sensación rara y poco placentera del día de Niza.

Como podéis imaginar. Pasé la noche en blanco, sin dormir ni un segundo. Dando vueltas por la cama. Ya no era yo. Era un manojo de nervios y desesperación, además estaba hecho una mierda al llevar demasiados días sin dormir bien.

De Niza fuimos a Sant Rafèu (Saint-Raphaël), pasamos por Antíbol (Antibes) y Cannes donde comimos. Cannes no nos gustó y por eso seguimos viaje hasta Sant Rafèu. Buscamos un hotel, éste era muy bonito, y él se fue a la playa. Yo no podía más, mi estado emocional era deplorable, y monté en el coche y me fui a hacer el bestia por la carretera de la costa en dirección a Le Trayas en un intento de relajarme. No recuerdo cuantos kilómetros recorrí ni cuánto tiempo ocupé en ello. De nuevo en Sant Rafèu aparqué el coche. Yo seguía igualmente desesperado y me fui a caminar a ver si conseguía calmarme. Entonces vi que Lore, en traje de baño, venía por la acera contraria. Crucé la calle. Él se detuvo a unos pocos metros y se puso a buscar algo a la bolsa de mano que llevaba. Él asegura que no me vio, siempre he creído que era imposible que no me viera.

Caminé un rato más y después me fui a un bar donde me puse beber cerveza, una cerveza belga muy fuerte. Me tomé tres o cuatro, una tras otra. Me empecé a sentir mejor a medida que el alcohol se iba adueñando de mí. Cuando ya estaba bastante borracho me llamó preguntándome donde estaba. Me vino a buscar para ir a cenar. Yo pensé que comiendo me pasaría la embriaguez, pero no, no lo hizo. Lo que pasó en aquella cena me lo contó él al día siguiente, yo sólo recuerdo algunos flashes.

Lo siguiente que recuerdo es que ya era noche cerrada, yo estaba sentado en la arena de la playa con la espalda contra un pequeño edificio de madera, intenté levantarme, pero no me aguantaba derecho. Le envié un mensaje al móvil donde sólo decía «Ayúdame». No tardó mucho en aparecer y me ayudó a volver al hotel y en ponerme en la cama. Esta vez dormí profundamente.

Al día siguiente me dijo que quería volver a Barcelona lo antes possible. ―¿Por qué? ¿Tan mal me he portado?― Le pregunté ―¿No te parece suficiente lo que me dijiste ayer?― Le confesé que no recordaba nada de lo que había pasado en la cena ni después. Que sólo recordaba que me había venido a buscar a la playa. Tuve que insistir para que me lo contara. Entonces me dijo que estuve muy agresivo en contra de él y llegué al extremo de tratarlo de fracasado porque no se ganaba la vida y porque su título de psicología era como un papel mojado. Después aún quise ir a tomar una copa y le pedí un cigarrillo ... Me pidió que nos fuéramos al hotel y le dije que no. Y me dejó solo. Se marchó hacia el hotel. Como yo no iba me salió buscar y me encontró sentado en la playa. No había visto mi mensaje.

.../...

Un abrazo.


dijous, 11 d’abril del 2019

L'ocàs (21) --- El ocaso (21)

[Entrada 264]

L'ocàs (21)

Pels seus fruits els coneixereu.
La Bíblia, Mt 7, 20.
Es coneix a les persones pel que fan, pels seus actes. També pot ajudar-nos a comprendre com és una persona coneixent els ambients on es mou, els seus amics, la seva família... Ja sabeu que no he conegut cap dels amics d'en Lore ni cap dels seus familiars. Sé que tenia un germà i una germana més grans que ell, que vivien a la seva terra. Que el seu pare els havia abandonat per una noia força més jove que la seva mare quan ell era encara un adolescent i que ho va viure molt malament. Vaig saber d'aquesta separació perquè va ser un dels seus arguments que em va donar per oposar-se a què jo deixés la meva família per ell. ―No Jordi, no quiero tener la culpa― defensava, no volia que l'odiessin com ell havia odiat a la nova parella de son pare.

Acabàvem de fer l'amor, perquè, si més no jo, follava amb amor, i em vaig posar a fer el sopar, després d'haver passat per la dutxa. Ell seia mirant una revista i fumant prop de la finestra. Va respondre una trucada, no vaig sentir sonar el telèfon, normalment el tenia en mode vibració a la butxaca. Parlava amb un accent tancat com quan el vaig conèixer. Vaig entendre que el trucaven des de Cuba. Contestava molt seriós, i amb frases curtes i monosíl·labs. De seguida vaig inferir que la cosa era greu. Així que va penjar li vaig preguntar ―¿Tu madre?― No, no es tractava de sa mare, sinó de la seva àvia, de la qual jo no en tenia notícia, a qui ell, segons em va dir en aquell moment, s'estimava molt. Li acabaven de fer saber que havia mort. No va plorar, però es va quedar molt trist.

De seguida vam muntar un viatge perquè pogués anar-hi, perquè pogués ser al funeral i l'enterrament de l'àvia. Em va dir que serien uns deu o quinze dies, però no va tornar fins un mes després. Jo no entenia per què no tenia cap mena pressa per tornar. Ell em va dir que havia estat un cop molt fort per a sa mare i que s'havia hagut d'ocupar d'ella. La veritat és que em vaig sentir abandonat i poc apreciat.

Aquell estiu vam fer el segon i darrer viatge de vacances. Aquest cop vam anar a la Costa d'Atzur al sud de França (en francès Côte d'Azur, mal anomenada Costa Blava, tot i que l'atzur sigui el color blau celeste). Aquesta va ser la segona gran crisi de la nostra relació, encara que no en va ser el final, va ser-ne el preludi. Vam anar amb el meu cotxe portant una tenda i estris per fer càmping. A en Lore li feia il·lusió fer càmping perquè no n'havia fet mai.

Vaig haver de mentir-li a la meva esposa i de demanar vacances a la feina. Quan ja ho teníem tot més o menys planificat em va demanar de sortir de Barcelona a la tarda, ja que aquell dia havia quedat a dinar amb un amic i no volia fallar-li. L'argument és que l'amic s'acomiadava perquè se n'anava a viure en un altre lloc. A mi em tocava la pera perdre pràcticament tot un dia pel seu dinar i li ho vaig fer saber. Em va dir que allò era molt important per a ell. Així que les coses ja van començar malament.

I van seguir pitjor. El vaig passar a buscar al voltant de les 5 de la tarda amb certa càrrega de mal humor i vam anar a dormir a un hotel de Perpinyà que vam contractar sobre la marxa. Després de sopar i fer una petita volta vam anar a dormir. Jo anava prou calent i li vaig proposar de follar. Em va enviar al cotxe a buscar el lubricant que se l'havia deixat a una maleta que no havia volgut pujar a la cambra de l'hotel. La veritat és que jo no estava de gaire bon humor, però el que em va fotre és que quan jo em vaig escórrer i m'esforçava en què m'acompanyes, em va dir ―deixa-ho Jordi, avui no m'escorreré―. Jo vaig interessar-me a saber per què i em va dir ―és que aquest matí m'he fet una palla.― Jo, que ja estava molest amb ell pel dinar, em vaig témer que aquella palla, o el que fos, podia estar relacionada amb el dinar que havia provocat el meu malestar inicial. És a dir, que sospitava que a la seva vida hi havia algú altre que no era un passavolant.

El segon dia vam fer càmping. Jo havia anat de campaments des dels meus 14 anys i moltes vegades de càmping amb la família, per tant hi tenia una bona experiència i això va permetre que tot funcionés bé, però vaig cometre l'error de donar coses per suposades. Dúiem uns sacs de dormir de roba, per entendre'ns eren com un llençol cosit, pensant que faria calor. El meu error va ser que no li vaig explicar que s'hi havia de posar dins. Ell va dormir doncs sota el doble llençol en pilota picada i se li va irritar el penis a la zona del gland així que va quedar inutilitzat per al sexe. Vam haver de cercar una crema adequada en una farmàcia i esperar que li anés bé. Jo ja em veia tot el viatge sense sexe. Els dos havíem dormit malament. Aquell dia va acabar a un hotel d'Ais de Provença (Aix-en-Provence) amb una calor horrorosa i jo força decebut de com anaven les coses.

Em vaig passar la nit suant i pràcticament sense dormir. Crec que és l'única vegada a la vida que em vaig llevar a dutxar-me a mitjanit per veure si deixava de suar i podia dormir. Ni les pastilles per dormir que duia em van fer efecte. En Lore va intentar acariciar-me de matinada, però va retirar la mà com si s'hagués cremat en trobar-me xop de suor. La darrera vegada que ens vam veure encara recordava aquest fet.

L'endemà vam fer el viatge fins a Niça d'una tirada. Hi vam arribar a l'hora de dinar. Vam passar les tres nits següents en un hotel força «cutre» on aquella tarda vam follar per segona vegada. Aquest cop ell també es va escórrer. L'hotel era ben a prop del nucli històric de Niça i, un cop vam haver descansat una estona, vam anar a fer-hi una volteta i a sopar. El cambrer del restaurant era clarament gai i ens va anar servint sempre pel costat on hi havia assegut en Lore i sempre que podia s'hi arrambava o feia que el seu braç fregués subtilment el d'en Lore. Va sortir-ne entusiasmat de què el cambrer se li hagués insinuat d'aquella manera tan descarada i fins i tot va voler pagar ell, i així donar-li la propina i les gràcies en persona. Em va sorprendre. Pensava que estava més acostumat al fet que l'intentéssin lligar-se'l.

.../...

Una abraçada.








El ocaso (21)

Por sus frutos los conoceréis.
La Biblia, Mt 7, 20.
Se conoce a las personas por lo que hacen, por sus actos. También puede ayudarnos a comprender cómo es una persona conociendo los ambientes donde se mueve, sus amigos, su familia... Ya sabéis que no he conocido a ninguno de los amigos de Lore ni a ninguno de sus familiares. Sé que tenía un hermano y una hermana mayores que él, que vivían en su país. Que su padre los había abandonado por una chica mucho más joven que su madre cuando él aún era un adolescente y que le sentó muy mal. Supe de esa separación porque fue uno de los argumentos que me dio para oponerse a que yo dejara a mi familia por él. ―No Jordi, no quiero tener la culpa― defendía, no quería que lo odiaran como él había odiado a la nueva pareja de su padre.

Acabábamos de hacer el amor, porque, al menos yo, follaba con amor, y me puse a preparar la cena, después de haber pasado por la ducha. Él estaba sentado mirando una revista y fumando cerca de la ventana. Respondió una llamada, no oí sonar el teléfono, normalmente lo tenía en modo vibración en el bolsillo. Hablaba con un acento cerrado como cuando lo conocí. Entendí que le llamaban desde Cuba. Contestaba muy serio, y con frases cortas y monosílabos. Enseguida inferí que la cosa era grave. Cuando colgó le pregunté ―¿Tu madre?― No, no se trataba de su madre, sino de su abuela, de la que yo no tenía noticia, a quien él, según me dijo en aquel momento, quería mucho. Le acababan de comunicar que había muerto. No lloró, pero se puso muy triste.

Enseguida montamos un viaje para que pudiera ir, para que pudiera estar en el funeral y el entierro de la abuela. Me dijo que serian unos diez o quince días, pero no regresó hasta un mes después. Yo no entendía por qué no tenía ningún tipo prisa por volver. Él me dijo que había sido un golpe muy fuerte para su madre y que se había tenido que ocupar de ella. La verdad es que me sentí abandonado y poco apreciado.

Aquel verano hicimos el segundo y último viaje de vacaciones. Esta vez fuimos a la Costa de Azur al sur de Francia (en francés Côte d'Azur, mal llamada Costa Azul, aunque el azur sea el color azul celeste). Esta fue la segunda gran crisis de nuestra relación, aunque no fue el final, si fue su preludio. Fuimos con mi coche cargando con tienda y utensilios para hacer camping. Lore estaba ilusionado en ir de camping porque nunca lo había hecho.

Tuve que mentirle a mi esposa y de pedir vacaciones en el trabajo. Cuando ya lo teníamos todo más o menos planificado me pidió que salieramos de Barcelona por la tarde, ya que ese día había quedado a comer con un amigo y no quería fallarle. El argumento es que el amigo despedía porque se iba a vivir a otro lugar. A mí me tocaba los huevos perder prácticamente todo un día por su comida y se lo hice saber. Me dijo que aquello era muy importante para él. Así que las cosas ya empezaron mal.

Y siguieron peor. Le pasé a buscar alrededor de las 5 de la tarde con cierta carga de mal humor y fuimos a dormir a un hotel de Perpiñán que contratamos sobre la marcha. Después de cenar y dar una pequeña vuelta fuimos a dormir. Yo iba bastante caliente y le propuse de follar. Me envió al coche a buscar el lubricante que se lo había dejado a una maleta que no había querido subir al cuarto del hotel. La verdad es que yo no estaba de muy buen humor, pero lo que me jodió es que cuando yo me corrí y me esforzaba en que me acompañase, me dijo ―dejémoslo Jordi, hoy no me correré―. Yo me interesé en saber por qué y me dijo ―es que esta mañana me he hecho una paja.― Yo, que ya estaba molesto con él por la comida, me temí que aquella paja, o lo que fuera, podía estar relacionada con la comida que había provocado mi malestar inicial. Es decir, que sospechaba que en su vida había alguien que no era ocasional.

El segundo día fuimos de camping. Yo había ido de campamentos desde mis 14 años y muchas veces de camping con mi familia, por lo tanto tenía una buena experiencia y eso permitió que todo funcionara bien, pero cometí el error de dar cosas por supuestas. Llevábamos unos sacos de dormir de ropa, para entendernos eran como una sábana cosida, pensando que haría calor. Mi error fue que no le conté que tenía que poner dentro. Él durmió, pues, bajo la doble sábana en pelota picada y se le irritó el pene en la zona del glande así que quedó inutilizado para el sexo. Tuvimos que buscar una crema adecuada en una farmacia y esperar que le fuera bien. Yo ya me veía todo el viaje sin sexo. Los dos habíamos dormido mal. Ese día terminó en un hotel de Aix en Provence (Aix-en-Provence) con un calor horrible y yo bastante decepcionado de cómo iban las cosas.

Me pasé la noche sudando y prácticamente sin dormir. Creo que es la única vez en la vida que me levanté a ducharme a medianoche para ver si dejaba de sudar y podía dormir. Ni las pastillas para dormir que llevaba me hicieron efecto. Lore intentó acariciarme de madrugada pero retiró la mano como si se hubiera quemado al encontrarme empapado de sudor. La última vez que nos vimos aún se acordaba de eso.

Al día siguiente hicimos de un tirón el viaje hasta Niza. Llegamos a la hora de comer. Pasamos las tres noches siguientes en un hotel bastante «cutre» en el que aquella tarde follamos por segunda vez. Esta vez él también se corrió. El hotel estaba muy cerca del casco histórico de Niza y, después de descansar un rato, fuimos a dar una vuelta y a cenar. El camarero del restaurante era claramente gay y nos fue sirviendo siempre por el lado donde estaba sentado Lore y siempre que podía se arrimaba a él o rozaba sutilmente con su brazo el de Lore. Él salió entusiasmado de que el camarero se le hubiera insinuado de aquella manera tan descarada e incluso quiso pagar él, y así darle la propina y las gracias en persona. Me sorprendió. Pensaba que estaba más acostumbrado a que el intentaran ligárselo.

.../...

Un abrazo.


dijous, 4 d’abril del 2019

L'ocàs (20) --- El ocaso (20)

[Entrada 263]

L'ocàs (20)

Als bisexuals solien acusar-los de ser més promiscus que ningú!
John Irving, escriptor nord-americà i guionista cinematogràfic (1942)
―Mira Dani, l'ejaculació ha de ser una conseqüència, mai l'objectiu d'un bon "polvo".― A en Dani l'havia conegut en un xat. Llavors ell tenia 16 anys. Va ser durant l'última crisi de la meva relació amb en Lore i ell havia tornat a marxar a Cuba. Recordo la primera conversa amb ell com una discussió dura en què vaig haver de posar en joc totes les meves habilitats. En Dani és un gran discutidor i un cervell inquiet. Encara que sembli impossible, vam iniciar una amistat que encara és viva. Vam estar molt de temps parlant de follar, de follar-nos... Però ell viu massa lluny i només ens hem vist una vegada que vam aprofitar per conèixer-nos, però no per follar.

Ell deia que volia follar amb mi per aprendre, ―Jordi, tu em pots ensenyar coses al llit, n'estic segur― em deia. Jo intentava explicar-li amb paraules allò que havia après fent-ho i li deia coses com aquesta, que escórrer-se no era l'objectiu, sinó una conseqüència, i afegia ―hi ha persones que ejaculen dues i fins i tot tres vegades en una mateixa sessió de sexe, cosa que no tindria sentit si ejacular fos l'objectiu, oi? Follem per relacionar-nos i per gaudir.

També li deia que el fet d'estar amb altres persones (una o més) al llit tenia sentit si érem capaços de gaudir del fet de no estar sols. Per això jo crec que el plaer més gran està en l'intercanvi en què jo m'ocupi de produir plaer als altres, i que siguin els altres qui me'l produeixin a mi. Si no ho fem així, estem masturbant-nos amb el cos d'un altre. Produir plaer no és només aconseguir l'ejaculació de l'altre, sinó en aconseguir que hi arribi amb la màxima excitació sexual. Les tècniques sexuals més sofisticades solen prescindir d'una acció directa sobre el penis. Aquesta actitud, la de preocupar-me del plaer dels altres també és vàlida com actitud vital i l'he fet meva: fer pels altres sense demanar res a canvi, qui vulgui ja s'ocuparà de mi.

Només dues vegades l'enorme polla d'en Lore ha estat dins del meu cos. La primera va durar uns segons, era una de les primeres vegades que follàvem sense preservatiu, i va ser tan dolorosa que ho vam deixar estar. Érem a casa meva. La segona, ja a l'apartament que havíem llogat junts, va ser completa i ell va acabar ejaculant dins meu. Vaig quedar tan erotitzat que vaig haver de fer-me una palla, ejaculant per segona vegada mentre ell era al lavabo. No vaig poder esperar que tornés.

Quan en Lore encara treballava al bordell començàvem a acariciar-nos a la dutxa, ens ensabonàvem l'un a l'altre, especialment el penis, els testicles i el cul, al mateix temps que ens acariciàvem, i acabàvem la dutxa amb una erecció brutal. Un cop secs, ens abraçàvem i besàvem a peu dret i solíem seguir amb un intercanvi de fel·lacions que acabaven en un 69 sobre el llit. En algun moment de la fel·lació ell em posava un preservatiu amb la boca i llavors jo el penetrava fins a ejacular dins d'ell. Quan treballava en Lore evitava ejacular, però de vegades no podia fer-ho. Em vaig acostumar a anar al bordell cap a última hora perquè així, en ser l'últim client del dia, ell podia ejacular sense problemes. Després em feia un massatge, encara tots dos nus. Com que s'asseia sobre meu, jo notava el seu penis, ja flàccid, sobre les meves natges. Finalment ens tornàvem a dutxar, llavors ens ensabonàvem amb atenció la esquena l'un a l'altre i els llocs on haguessin anat a parar les nostres ejaculacions aquella vegada.

Un dia vaig adonar-me que les seves carícies al meu escrot em produïen un calfred. Va ser a la dutxa del bordell, ell encara no n'era encarregat. Això no m'havia passat mai abans. Ningú m'havia produït una sensació com aquesta, ni l'Òscar que havia estat el meu millor amant. Podeu entendre que aquí va començar la meva addicció a follar amb ell.

Amb el temps, així com va desaparèixer el preservatiu, també vam eliminar la dutxa prèvia i amb el temps també el massatge i la dutxa final compartida. Un dia em va dir. A mi no m'agrada compartir la dutxa i em va demanar que no entrés al bany quan hi era ell. Se sentia observat i això el feia estar cohibit. Així que vaig acabar dutxant-me sol després de follar. Però en esquema les coses van funcionar així fins al final: petons i carícies, fel·lacions i 69, i la penetració per acabar. Els canvis eren en la durada de cada fase, en les formes de fer els petons i les fel·lacions, i en les postures de la penetració.

.../...

Una abraçada.








El ocaso (20)

¡A los bisexuales solían acusarles de ser más promiscuos que nadie!
John Irving, escritor estadounidense y guionista cinematográfico (1942)
―Mira Dani, la eyaculación debe ser una consecuencia, nunca el objetivo de un buen "polvo".― A Dani lo había conocido en un chat. Entonces él tenía 16 años. Fue durante la última crisis de mi relación con Lore y él había vuelto a irse a Cuba. Recuerdo la primera conversación con él como una discusión dura en la que tuve que poner en juego todas mis habilidades. Dani es un gran discutidor y un cerebro inquieto. Aunque parezca imposible, iniciamos una amistad que todavía está viva. Estuvimos mucho tiempo hablando de follar, de follarnos... Pero él vive demasiado lejos y sólo nos hemos visto una vez que aprovechamos para conocernos, pero no para follar.

Él decía que quería follar conmigo para aprender, ―Jordi, tú me puedes enseñar cosas en la cama, estoy seguro― me decía. Yo intentaba explicarle con palabras lo que había aprendido haciéndolo y le decía cosas como esa, que correrse no era el objetivo, sino una consecuencia, y añadía ―hay personas que eyaculan dos e incluso tres veces en una misma sesión de sexo, lo que no tendría sentido si eyacular fuera el objetivo, ¿verdad? Follamos para relacionarnos y para disfrutar.

También le decía que el hecho de estar con otras personas (una o más) en la cama tenía sentido si éramos capaces de disfrutar del hecho de no estar solos. Por eso yo creo que el placer más grande está en el intercambio en el que yo me ocupe de producir placer a los demás, y que sean los demás los que me produzcan mí. Si no lo hacemos así, estamos masturbandonos con el cuerpo de otro. Producir placer no es sólo conseguir la eyaculación del otro, sino en conseguir que llegue con la máxima excitación sexual. Las técnicas sexuales más sofisticadas suelen prescindir de una acción directa sobre el pene. Esta actitud, la de preocuparme del placer de los demás también es válida como actitud vital y la he hecho mía: hacer por los demás sin pedir nada a cambio, quien quiera ya se ocupará de mí.

Sólo dos veces la enorme polla de Lore ha estado dentro de mi cuerpo. La primera duró unos segundos, era una de las primeras veces que follábamos sin preservativo, y fue tan dolorosa que desistimos. Estábamos en mi casa. La segunda, ya en el apartamento que habíamos alquilado juntos, fue completa y él acabó eyaculando dentro de mí. Quedé tan erotizado que tuve que hacerme una paja, eyaculando por segunda vez mientras él estaba en el lavabo. No pude esperar a que volviera.

Cuando Lore aún trabajaba en el burdel empezábamos a acariciarnos en la ducha, nos enjabonábamos el uno al otro, especialmente el pene, los testículos y el culo, al tiempo que nos acariciábamos, y salíamos la ducha con una erección brutal. Una vez secos, nos abrazábamos y besábamos pie y solíamos seguir con un intercambio de felaciones que acababan en un 69 sobre la cama. En algún momento de la felación él me ponía un preservativo con la boca y entonces yo le penetraba hasta eyacular dentro de él. Cuando trabajaba Lore evitaba eyacular, pero a veces no podía. Me acostumbré a ir al burdel hacia última hora porque así, al ser el último cliente del día, él podía eyacular sin problemas. Después me daba un masaje, aún desnudos ambos. Como se sentaba sobre mi, yo notaba su pene, ya flácido, sobre mis nalgas. Finalmente nos volvíamos a duchar, entonces nos enjabonábamos con atención la espalda el uno al otro y los lugares donde hubieran ido a parar nuestras eyaculaciones aquella vez.

Un día me di cuenta que sus caricias en mi escroto me producían un escalofrío. Fue en la ducha del burdel, él todavía no era encargado. Esto nunca me había pasado antes. Nadie me había producido una sensación como esa, ni Oscar que había sido mi mejor amante. Podéis entender que aquí empezó mi adicción a follar con él.

Con el tiempo, de la misma forma que desapareció el preservativo, también eliminamos la ducha previa y con el tiempo también el masaje y la ducha final compartida. Un día me dijo. A mí no me gusta compartir la ducha y me pidió que no entrara al baño cuando estaba él. Se sentía observado y eso le hacía estar cohibido. Así que acabé duchándome solo después de follar. Pero en esquema las cosas funcionaron así hasta el final: besos y caricias, felaciones y 69, y la penetración para acabar. Los cambios eran en la duración de cada fase, en las formas de besarnos y de hacer las felaciones, y en las posturas de la penetración.

.../...

Un abrazo.