Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dimecres, 6 d’agost de 2014

Honestedat --- Honestidad

[Entrada 56]

Honestedat


Em sembla més que evident que la corrupció campa al seu aire pel meu país. Un sistema que es vol basar en la representativitat, ha de garantir que podem confiar en qui ens representa, però això no és així, si més no a casa meva on la impunitat ha arribat a l'extrem de que el polític que és condemnat per la justícia intenta aconseguir l'indult del govern... I, el que és pitjor, en força casos l'aconsegueix, especialment si el govern és dels seus. Sí, ja ho sé, a en Matas no l'han indultat... Però és que ja hauria estat massa que ho haguessin fet.

Per confiar en una persona el primer que se m'hauria de garantir és la seva honestedat. Per exemple, un polític honest que es presenta a unes eleccions amb un programa i les guanya, quan descobreix que el seu programa no és aplicable en les circumstàncies reals del país o de l'estat, que us sembla que hauria de fer? El que ha fet el govern actual que ha estat seguir endavant i saltar-se el seu programa a la torera? O bé fer un programa nou, realista, i convocar unes noves eleccions on es presentaria amb aquest nou programa? Resulta evident que el que és honest és això segon, oi?

De fet, el que m'ha impulsat en aquesta reflexió no era això. Això m'ha vingut al cap mentre escrivia el títol. Del que volia parlar és de la justícia. No del nostre sistema judicial, lent, ineficient i totalment polititzat, sinó del paper que la cultura occidental li vol donar a la justícia. De fet un sistema judicial eficient és un dels tres pilars fonamentals en què es sustenten les democràcies parlamentaries occidentals. Aquest sistema pretén garantir el compliment de les lleis per part de tots els ciutadans de l'estat, des del cap de l'estat a l'últim "mindundi". Aquesta és la base d'un estat de dret que es fonamenta en un cos legislatiu que gira al voltant d'una carta magna o constitució.

La primera fal·làcia d'aquest sistema és la igualtat davant de la llei. No és cert que tots siguem iguals davant de la llei. En primer lloc perquè el sistema legal és altament complex i entendre'l no està a l'abast de qualsevol. Només els especialistes (advocats, procuradors, jutges, etc.) ho tenen al seu abast i no tinc clar que tots arribin a capir-lo bé. El tema de la legislació i l'administració de justícia no és una ciència exacta, és en si mateix força arbitrari, però hi ha qui la controla millor i qui, malgrat ser-ne un professional, no s'hi mou gaire brillantment. La segona raó que donaré em sembla encara més evident, atès que la llei només la controlen els professionals i que d'aquests n'hi ha de més bons i de de més incompetents i que a més aquests professionals s'han de contractar i pagar, em sembla més que obvi que els més competents es fan pagar bones minutes i que no estan a l'abast de tothom. Podeu dir, bé, als que no poden pagar un advocat se'ls n'assigna un d'ofici que paguem entre tots (a través dels impostos), però resulta que aquests no són en general dels més competents. És a dir, que els més rics tenen una clara avantatja davant la llei. Recórrer a la justícia és car i disposar de bon professionals al teu costat encara més... Per no parlar de les taxes que ha posat el govern actual que encara abunden més en el sentit del que parlo.

La segona qüestió és la dels càstigs. Des del segle XVIII cap aquí, com ens explica Michel Faucoult en el seu llibre Surveiller et punir (Vigilar i castigar), s'ha intentat fugir de l'atrocitat en el càstig tot buscant una proporcionalitat entre crim i càstig de forma que aquest sigui dissuasiu, que la por al càstig eviti la comissió del crim. Faucoult diu que l'objectiu és calcular una pena en funció no del crim, sinó de la repetició possible. No atendre a la ofensa passada sinó al desordre futur. Fer de manera que el malfactor no pugui tenir ni el desig de repetir, ni la possibilitat de contar con imitadors. De fet crec que està clar que el sistema judicial del món occidental està concebut perquè el que no compleix la llei sigui corregit i reinserit a la societat. Tots sabem que en això també fracassa.

Honestament, crec que, occident, per no dir el món, hauria de saber reconèixer el fracàs del sistema d'impartir justícia vigent. Intueixo que el problema és que no es pot impartir justícia en un sistema concebut per mantenir desigualtats injustificables, per no dir injustícies institucionalitzades. Té solució? Doctores tiene la Iglésia, jo només volia denunciar el fet.

Una abraçada.






Honestidad


Me parece más que evidente que la corrupción campa a sus anchas por mi país. Un sistema que se quiere basar en la representatividad, debe garantizar que podemos confiar en quien nos representa, pero eso no es así, al menos en mi casa donde la impunidad ha llegado al extremo de que el político que es condenado por la justicia intenta conseguir el indulto del gobierno... Y, lo que es peor, en muchos casos lo consigue, especialmente si el gobierno es de los suyos. Sí, ya lo sé, a Matas no la han indultado... Pero es que ya habría sido demasiado que lo hubieran hecho.

Para confiar en una persona lo primero que se me debería garantizar es su honestidad. Por ejemplo, un político honesto que se presenta a unas elecciones con un programa y las gana, cuando descubre que su programa no es aplicable en las circunstancias reales del país o del estado, ¿que os parece que debería hacer? ¿Lo que ha hecho el gobierno actual que ha sido seguir adelante y saltarse su programa a la torera? O bien ¿hacer un programa nuevo, realista, y convocar unas nuevas elecciones donde se presentaría con este nuevo programa? Resulta evidente que lo que es honesto es lo segundo, ¿verdad?

De hecho, lo que me ha impulsado a esta reflexión no era eso. Eso me ha venido a la cabeza mientras escribía el título. De lo que quería hablar es de la justicia. No de nuestro sistema judicial, lento, ineficiente y totalmente politizado, sino del papel que la cultura occidental le quiere dar a la justicia. De hecho un sistema judicial eficiente es uno de los tres pilares fundamentales en que se sustentan las democracias parlamentarias occidentales. Este sistema pretende garantizar el cumplimiento de las leyes por parte de todos los ciudadanos del estado, desde la jefe del estado en el último "mindundi". Esta es la base de un estado de derecho que se fundamenta en un cuerpo legislativo que gira alrededor de una carta magna o constitución.

La primera falacia de ese sistema es la igualdad ante la ley. No es cierto que todos seamos iguales ante la ley. En primer lugar porque el sistema legal es altamente complejo y entenderlo no está al alcance de cualquiera. Sólo los especialistas (abogados, procuradores, jueces, etc.) Lo tienen a su alcance y no tengo claro que todos lleguen a comprenderlo bien. El tema de la legislación y la administración de justicia no es una ciencia exacta, es en si mismo bastante arbitrario, pero hay quien lo controla mejor y quien, a pesar de ser un profesional, no se mueve en él demasiado brillantemente. La segunda razón que daré me parece aún más evidente, dado que la ley sólo la controlan los profesionales y que hay unos mejores y otros más incompetentes y que además esos profesionales se deben contratar y pagar, me parece más que obvio que los más competentes se hacen pagar buenas minutas y que no están al alcance de todos. Podéis decir, bueno, los que no pueden pagar un abogado se les asigna uno de oficio que pagamos entre todos (a través de los impuestos), pero resulta que estos no son en general los más competentes. Es decir, que los más ricos tienen una clara ventaja ante la ley. Recurrir a la justicia es caro y disponer de buen profesionales a tu lado aún más... Por no hablar de las tasas que ha puesto el gobierno actual que todavía abundan más en el sentido de lo que hablo.

La segunda cuestión es la de los castigos. Desde el siglo XVIII para acá, como nos cuenta Michel Faucoult en su libro Surveiller et punir (Vigilar y castigar), se ha intentado huir de la atrocidad en el castigo buscando una proporcionalidad entre crimen y castigo de forma que éste sea disuasorio, que el miedo al castigo evite la comisión del crimen. Faucoult dice que el objetivo es calcular una pena en función no del crimen, sino de la repetición posible. No atender a la ofensa pasada sino al desorden futuro. Hacer de modo que el malhechor no pueda tener ni deseo de repetir, ni la posibilidad de contar con imitadores. De hecho creo que está claro que el sistema judicial del mundo occidental está concebido para el que no cumple la ley sea corregido y reinsertado en la sociedad. Todos sabemos que en eso también fracasa.

Honestamente, creo que, occidente, por no decir el mundo, debería saber reconocer el fracaso del sistema de impartir justicia vigente. Intuyo que el problema es que no se puede impartir justicia en un sistema concebido para mantener desigualdades injustificables, por no decir injusticias institucionalizadas. ¿Tiene solución? Doctores tiene la Iglésia, yo sólo quería denunciar el hecho.

Un abrazo.

4 comentaris:

  1. '...Está claro que el sistema judicial del mundo occidental está concebido para el que no cumple la ley sea corregido y reinsertado en la sociedad...' Esto sirve para los países latinoamericanos y para los q tienen idiomas q derivan del latín.

    No ocurre lo mismo en los países anglosajones, donde el criminal es castigado por su delito y su condena es proporcional al delito q cometió. Ahí tenés q menores asesinos en los EE.UU y en Inglaterra pueden ser condenados a cadena perpetua.

    Acá a los menores delincuentes se los entregan a los padres y ni juicio tienen porque consideran que los responsables son los padres. Claro que los que hicieron la ley no pensaban en los padres delincuentes que iban a tener los hijos delicuentes que tienen hoy. Así nos va, claro.

    Besos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Depende de como lo mires. Como he dicho un poco más arriba buscando una proporcionalidad entre crimen y castigo de forma que éste sea disuasorio, que el miedo al castigo evite la comisión del crimen.. Creo que en los Estados Unidos de América y otros países de su estilo se prima eso, que el castigo sea disuasorio, ejemplarizante.

      Muchas gracias por la aportación de tu comentario.

      Un abrazo.

      Elimina
  2. Una interessant reflexió, i sobre un tema molt complex. Jo penso que si sobre la base del principi (a més de obvietat) que la Justícia ha de ser justa, un sistema judicial lent, complex i manipulable segons determinats interessos no és una justícia autèntica. Penso també que una altra funció de la Justícia ha de ser la restitució de l'equilibri perdut o del dany provocat, però, en el cas dels delictes relacionats amb la corrupció política, tot sembla una pantomima, perquè, si no es retornen els diners robats al poble i no s'expulsa per sempre al delinqüent de les institucions de govern, no hi ha reparació del dany, ni profilaxi política. I, potser dic una barbaritat, però antigament existia el desterrament com a càstig per a determinats delictes. En els nostres dies el desterrament seria un bon càstig per a tots els que s'enriqueixen deshonestament amb l'exercici de la política i, a més, es riuen descaradament del poble. Encara que no sé si els pingüins a l'Antàrtida estarien contents amb tenir tota aquesta xusma de veïns, haha. Una forta abraçada, Josep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he dit que no tinc la solució, però em sembla que estem d'acord en què això no funciona, i no em limito al cas d'aquest país.

      Possiblement el que proposes fora un pal·liatiu però em sembla que no resoldria el problema que he plantejat.

      Moltes gràcies per l'aportació del teu comentari.

      Una abraçada.

      Elimina