Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dissabte, 19 de març de 2016

Submissió --- Sumisión

[Entrada 123]

Submissió


Quanta més història estudio més veig que és ben cert que la història es va repetint sistemàticament, amb el mateix pautat. Des de què l'home es capaç de produir els seus propis aliments, és a dir, des dels orígens de la civilització la pauta és més o menys aquesta:
– En èpoques de declivi econòmic les diferències socials són petites i els historiadors ens parlen d'èpoques fosques. La gent comparteix el que hi ha sense gaires problemes, cosa que no vol dir en cap cas misèria, però tampoc abundància d'excedents, grans obres d'art ni grans construccions.
– Quan les coses milloren (sigui quina sigui la raó, tecnològica, climatològica, comercial, militar...) sempre sorgeix una minoria, una elit, un grup d'oligarques que es fan amb el poder i sotmeten a la resta de la població per mantenir, i si pot ser augmentar, les seves riqueses i els seus privilegis. Els historiadors ens parlen en aquest cas d'una època d'esplendor que en realitat només gaudeix una petita fracció de la societat. Per exemple a la Roma republicana (del 509 al 31 a.n.e.) els patricis, que acaparaven el poder, només eren un 4% de la població i els esclaus arribaren a ser al voltant 40%. Aquest fenomen també es va produir a la URSS, les elits del partit van gaudir d'un benestar que no va gaudir la resta de la població, mentre als Gulags es treballava en condicions infrahumanes, semblants a les de l'esclavitud. Per no parlar del desastre del sistema actual a Occident que no he parat de denunciar darrerament.
Aquí no només hi juga la cobdícia d'aquestes elits, que òbviament hi és, sinó també la submissió de la resta de població. Per mi tan greu és la cobdícia com la submissió que permet als cobdiciosos fer-se'n els amos. Ells, els cobdiciosos han après a sotmetre'ns a base de fer-nos por i a dividir-nos perquè no siguem capaços de fer un front comú contra ells. Però tinc clar que si el seu pecat social és la cobdícia, el nostre, el dels que estem fora d'aquesta oligarquia, és deixar-nos sotmetre per ells. Sens dubte juguen amb nosaltres, però nosaltres ens deixem, no volem veure el que ens estan fent.

Avui en dia fins i tot el sistema educatiu occidental està orientat a fer-nos submisos, anul·lant-nos fins i tot la creativitat. Qui no ho accepta és considerat un rebel, un mustang.

Una abraçada.








Sumisión


Cuanta más historia estudio más veo que es cierto que la historia se repite sistemáticamente, con el mismo pautado. Desde que el hombre es capaz de producir sus propios alimentos, es decir, desde los orígenes de la civilización la pauta es más o menos ésta:
- En épocas de declive económico las diferencias sociales son pequeñas y los historiadores nos hablan de épocas oscuras. La gente comparte lo que hay sin demasiados problemas, que no significa en ningún caso miseria, pero tampoco abundancia de excedentes, grandes obras de arte ni grandes construcciones.
- Cuando las cosas mejoran (sea cual sea la razón, tecnológica, climatológica, comercial, militar...) siempre surge una minoría, una élite, un grupo de oligarcas que se hacen con el poder y someten al resto de la población para mantener, y si puede ser aumentar, sus riquezas y sus privilegios. Los historiadores nos hablan en ese caso de una época de esplendor que en realidad sólo disfruta una pequeña fracción de la sociedad. Por ejemplo en la Roma republicana (del 509 al 31 a.n.e.) los patricios, que acaparaban el poder, sólo eran un 4% de la población y los esclavos llegaron a ser alrededor 40%. Este fenómeno también se produjo en la URSS, las élites del partido disfrutaron de un bienestar que no disfrutó el resto de la población, mientras en los Gulags se trabajaba en condiciones infrahumanas, similares a las de la esclavitud. Por no hablar del desastre del sistema actual en Occidente que no he parado de denunciar últimamente.
Aquí no sólo juega la codicia de esas élites, que obviamente la hay, sino también la sumisión del resto de población. Para mí tan grave es la codicia como la sumisión que permite a los codiciosos hacerse los dueños. Ellos, los codiciosos han aprendido a someternos a base de darnos miedo y dividirnos para que no seamos capaces de hacer un frente común contra ellos. Pero tengo claro que si su pecado social es la codicia, el nuestro, el de los que estamos fuera de esa oligarquía, es dejarnos someter por ellos. Sin duda juegan con nosotros, pero nosotros nos dejamos, no queremos ver lo que nos están haciendo.

Hoy en día incluso el sistema educativo occidental está orientado a hacernos sumisos, anulándonos incluso la creatividad. Quien no lo acepta es considerado un rebelde, un mustang.

Un abrazo.


4 comentaris:

  1. Tendesc a estar d'acord amb tu però amb una reserva, quasi anecdòtica: Des de l'inici de les époques de producció organitzada existeix una jerarquia. Hi ha declivis econòmics diversos, no és el mateix el segle fosc de la mallorca del segle VIII que les pràctiques d'extrapelo del declivi econòmic postbèlic de l'Espanya Franquista en el qual els venedors ilegals eren els sistèmicament beneficiats de la situació imposada per l'estructura de poder Franquista. En cas de que aquesta conclusió meva es degui a una incomprensió del text per part meva i m'ho assanyalis, me ratificaré perquè el text és materialment cert.

    Una forta besada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Generalitzar té aquests riscos, especialment quan un no es vol estendre gaire amb explicacions i matisos. El segle vint és vist a la història mundial com un segle de guerres, entre les que hi ha la guerra espanyola que entre altres coses es vista com un assaig de la segona guerra mundial, en un país que feia poc havia deixat de ser una potència mundial havia acabat de liquidar el seu imperi colonial... Franco va dur al país de satèl·lit dels nazis a satèl·lit dels EUA. Per aaquest país la postguerra i la seva misèria (als peus d'un nazisme que no té cap consideració amb res ni amb ningú) és substituïda per les escorrialles del pla Marshall i els plans de desenvolupament que funcionen fonamentalment pels diners d'Europa que entren al país a través dels emigrants i amb les ajudes americanes a canvi de bases i altres serveis com radio Liberty. A postguerra, tant la de la guerra civil espanyola, com la de la segona guerra mundial van ser dures, per contra la guerra freda va a tota l'òrbita dels EUA a una època d'esplendor. Segurament podríem trobar paral·lels a la caiguda d'Egipte en mans dels grecs o dels romans, per a Egipte una època fosca, per als grecs i després pels romans, una època d'esplendor.


      Moltes gràcies per l'aportació del teu comentari.

      Una abraçada.

      Elimina
  2. Como dijo Simone de Beauvoir "el opresor no sería tan fuerte si no tuviese cómplices entre los propios oprimidos". Hablar sobre el grado de manipulación o el sometimiento al que estamos sometidos. De hasta donde es real y de cuando se convierte en la excusa perfecta con la que muchos se justifican ante si mismos para no hacer nada, o para impedir cualquier alternativa, no deja de ser en último término hablar de las diferentes vías que nos llevan a un único destino.

    Un abrazo
    Pucho

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sin duda esa sumisión de la que hablo tiene muchas formas, una d'ellas ese colaboracionismo que mencionas con palabras de Simone de Beauvoir, aunque hay otras como la emulación que ya comenté en mi post "Los mejores", o los que pretenden llegar a ser como ellos, a integrarse en esas élites, aunque en contadas ocasiones lo consigan. Aunque, como bien dices, no se debe tomar como excusa para no hacer nada. Cmbiar las cosas no se consigue sin actuar.

      Muchas gracias por la aportación de tu comentario.

      Un abrazo.

      Elimina