Ignorància --- Ignorancia

[Entrada 284]

Ignorància

Ignorància no és mala fe, però persistir en la ignorància sí que ho és.
Joanna Russ, escriptora i activista feminista nord-americana (1937-2011)

En només 20 anys des del nostre naixement, el cervell humà passa de pesar 350 grams a uns 1.400. L'humà neix amb un cervell el pes del qual és la quarta part del que serà quan sigui adult.

Si el cervell no està completament format, l'ésser humà tampoc ho està. Per això, en els primers dies de la nostra vida, som criatures subdesenvolupades no només en l'àmbit físic, sinó també cognitiu i emocional. Si deixem un nadó acabat de néixer al bosc, tret que corri la sort d'en Mowgli, es quedarà allà estirat fins que mori. Si deixem una gasela en les mateixes condicions, aprendrà a caminar per si mateixa i farà per sobreviure.

La mida i el pes de cervell d'una persona no defineix ni la seva intel·ligència ni les seves capacitats o habilitats. Per això és des de tot punt fals que la dona sigui menys intel·ligent perquè té un cervell més petit en mitjana que el de l'home.

Un nadó sol mesurar al voltant de 50 cm d'alçada. Als països més desenvolupats l'alçada mitjana de l'home adult varia entre 1,70 i 1,80 metres, i la de la dona adulta entre 1,55 i 1,65 metres. Les dones generalment aconsegueixen la seva major altura al voltant dels 14-16 anys, mentre que els homes al voltant dels 18-20 anys.

La dona sol ser fèrtil a partir dels 12 anys, l'home, a partir dels 14. Un home pot tenir els genitals de mida adulta entre els 13 i els 18 anys. Les noies uns dos anys abans.

El desenvolupament del nostre sistema visual no se sol completar fins als 15 anys.

Normalment a partir dels 12 anys tenim la nostra dentició permanent gairebé al complet si no comptem amb els queixals del seny. Aquests queixals solen sortir des de l'adolescència fins als 25 anys, però no sempre arriben a sortir.

Des del punt de vista psicològic-mental arribem a la nostra edat adulta pròpiament dita al voltant dels 25 anys. Tot i que entre els 18 i els 20 anys arribem al final de la nostra adolescència i hàgim entrat en una fase preadulta o d'adult-jove.

Mentre que la majoria de mamífers neixen amb un nivell de desenvolupament superior al 90% d'allò què seran quan siguin adults, l'humà no passa del 65%, i li fan falta uns 20 anys per arribar al desenvolupament complet del seu cos, i uns 5 més per arribar a ser un adult des del punt de vista mental, psicològic i emocional.

De fet, som els animals de la Terra de desenvolupament més lent i complex. En canvi hi ha animals terrestres, com l'elefant africà o el lloro kakapú, la longevitat del quals (uns 60 anys d'esperança de vida) ha competit amb la nostra fins fa poc. No obstant això hi ha animals marins molt més longeus. Així el tauró de Groenlàndia és el vertebrat més longeu que habita el nostre planeta, viu almenys 272 anys i és possible que pugui arribar a l'edat de 500 anys. Així que sembla que aquest desenvolupament tan llarg no tingui per objectiu una gran longevitat, sinó un desenvolupament emocional i intel·lectual sense parangó en el món animal conegut. Potser per això la ignorància supina, aquesta ignorància voluntària (la d'aquests que ens menyspreen dient-nos «culturetes»), sigui una cosa que va contra-natura i, per tant, menyspreable.

Una abraçada.

[Entrada 284]

Ignorancia

Ignorancia no es mala fe, pero persistir en la ignorancia sí lo es.
Joanna Russ, escritora y activista feminista norteamericana (1937-2011).

En solo 20 años desde nuestro nacimiento, el cerebro humano pasa de pesar 350 gramos a unos 1.400. El humano nace con un cerebro cuyo peso es la cuarta parte de lo que será cuando sea adulto.

Si el cerebro no está completamente formado, el ser humano tampoco lo está. Por ello, en los primeros días de nuestra vida, somos criaturas subdesarrolladas no solo a nivel físico, sino también cognitivo y emocional. Si dejamos un bebé recién nacido en el bosque, a no ser que corra la suerte de Mowgli, se quedará allí tumbado hasta morir. Si dejamos una gacela en las mismas condiciones, aprenderá a andar por sí misma y hará por sobrevivir.

El tamaño y el peso de cerebro de una persona no define ni su inteligencia ni sus capacidades o habilidades. Por eso es de todo punto falso que la mujer sea menos inteligente porque tiene un cerebro más pequeño en promedio al del hombre.

Un recién nacido suele medir alrededor de 50 cm de altura. En los países más desarrollados la estatura promedio del varón adulto varía entre 1,70 y 1,80 metros, y la de la mujer adulta, entre 1,55 y 1,65 metros. Las mujeres generalmente alcanzan su mayor altura alrededor de los 14-16 años, mientras que los varones alrededor de los 18-20 años.

La mujer suele ser fértil a partir de los 12 años, el hombre, a partir de los 14. Un varón puede tener los genitales de tamaño adulto entre los 13 y los 18 años. Las chicas unos dos años antes.

El desarrollo de nuestro sistema visual no se suele completar hasta los 15 años.

Normalmente a partir de los 12 años tenemos nuestra dentición permanente casi al completo si no contamos con las muelas del juicio. Estas muelas suelen salir desde la adolescencia hasta los 25 años, pero no siempre llegan a salir.

Desde el punto de vista psicológico-mental llegamos a nuestra edad adulta propiamente dicha alrededor de los 25 años. Aunque entre los 18 y los 20 años lleguemos al final de nuestra adolescencia y hayamos entrado en una fase pre-adulta o de adulto-joven.

Mientras que la mayoría de mamíferos nacen con un nivel de desarrollo superior al 90% de lo qué serán cuando sean adultos, el humano no pasa del 65%, y le hacen falta unos 20 años para llegar al desarrollo completo de su cuerpo, y unos cinco más para llegar a ser un adulto desde el punto de vista mental, psicológico y emocional.

De hecho, somos los animales de la Tierra de desarrollo más lento y complejo. En cambio hay animales terrestres, como el elefante africano o el loro kakapo, cuya longevidad (unos 60 años de esperanza de vida) ha competido con la nuestra hasta hace poco. Sin embargo hay animales marinos mucho más longevos. Así el tiburón de Groenlandia es el vertebrado más longevo que habita nuestro planeta, vive al menos 272 años y es posible que pueda alcanzar la edad de 500 años. Así que parece que ese desarrollo tan largo no tenga por objetivo una gran longevidad, sino un desarrollo emocional e intelectual sin parangón en el mundo animal conocido. Quizás por eso la ignorancia supina, esa ignorancia voluntaria (la de esos que nos desprecian llamándonos «culturetas»), sea algo que va contra-natura y, por tanto, deleznable.

Un abrazo.