Avís

Avís
=> Atesa la qualitat de les traduccions que fa Google translate, a partir d'ara publicaré els textos només en català. (Novembre del 2022)

divendres, 28 de maig del 2021

Paranoies --- Paranoias

[Entrada 355]

Paranoies

En la meva soledat
he vist coses molt clares
que no són veritat.

Antonio Machado, poeta (1875-1939)
El dimarts de la setmana passada vaig quedar amb en Carles. La fogositat d'aquest noi em deixa esgotat. Follem sempre com si s'acabés el món. En sortir del seu piset vam seure a la terrassa d'un bar a fer una cervesa mentre xerràvem animadament sobre la situació política.

Vaig veure en Rafel caminant capcot cap a on érem nosaltres. Em vaig disculpar d'en Carles dient-li: Perdona'm un moment. Em vaig aixecar i em vaig anar a trobar a en Rafel. Ell no em va veure fins que ja era davant d'ell i li vaig dir: Hola, on vas tan capmoix?. Em va mirar amb cara de sorpresa. En veure'm, se li va il·luminar la cara. Es va posar una mica vermellet com si l'hagués enganxat fent alguna cosa que no havia d'estar fent.

― Perdona, anava sense rumb, he tingut un petit problema amb un professor i en sortir de classe me n'he anat a voltar sense rumb, em va dir.
― És greu?
― No gaire, però m'ha molestat com m'ha dit que he de refer un treball que, a més, no m'ha agradat gaire de fer.
― Ostres! Quina putada!
― Tant se val! ― va acabar afirmant amb un ampli somriure.

Li vaig dir si li venia de gust fer una cerveseta i em va dir que sí. Llavors li vaig explicar que estava allà amb un amic prenent-ne una que si volia podia afegir-s'hi sense problemes. Va dubtar tres segons i va dir: Ah! «vale»!

Vaig presentar-los. I vam començar per comentar això del professor i el treball d'en Rafel. En Carles de seguida es va posar a animar a en Rafel i ben aviat reien tots dos com si es coneguessin de tota la vida. Els sarcasmes d'en Carles van encaixar molt bé amb el tarannà d'en Rafel i en algun moment em va arribar a semblar que jo sobrava, que hi feia nosa. Passada una estona en Carles es va excusar i va marxar. Vaig pagar la consumició i vaig acompanyar a en Rafel a casa seva. Aquest es va mostrar força interessat per en Carles. Li vaig explicar d'on havia sorgit la nostra relació i com s'havia desenvolupat ometent tot el que pogués donar pistes sobre les relacions de folla-amic que mantenim, ja que cap d'ells sap quina relació mantinc amb l'altre.

La cosa no es va acabar aquí. Ahir vam tornar a veure'ns amb en Carles i es va mostrar interessat per en Rafel. No li vaig explicar com l'havia conegut, ni la relació amorosa que mantenim. Ja veig que te'l voldries follar, vaig dir-li fent broma. Per què no?, em va respondre. Aquesta conyeta va despertar les meves paranoies. Tot i que en Carles és força més gran que en Rafel, però és que jo sóc més gran que ells dos junts. En la meva soledat vaig imaginar que s'enrotllaven i que em deixaven de banda.

Una abraçada.








Paranoias

En mi soledad
he visto cosas muy claras,
que no son verdad.

Antonio Machado, poeta (1875―1939)
El martes de la semana pasada quedé con Carles. La fogosidad de este chico me deja agotado. Follamos siempre como si se acabara el mundo. Al salir de su pisito nos sentamos en la terraza de un bar a tomar una cerveza mientras charlábamos animadamente sobre la situación política.

Vi a Rafel caminando cabizbajo hacia donde estábamos nosotros. Me disculpé de Carles diciéndole: Perdóname un momento. Me levanté y me fui al encuentro de Rafel. Él no me vio hasta que ja estaba frente a él y le dije: Hola, ¿donde vas tan alicaído?. Me miró con cara de sorpresa. Al verme se le iluminó la cara. Se ruborizó ligeramente como si le hubiera pillado haciendo algo que no debía estar haciendo.

― Perdona, iba sin rumbo, he tenido un pequeño problema con un profesor y al salir de clase me he ido a dar vueltas sin rumbo, me dijo.
― ¿Es grave?
― No mucho, pero me ha molestado como me ha dicho tengo que rehacer un trabajo que, además, no me ha gustado mucho tener que hacerlo.
― ¡Ostras! ¡Qué putada!
― Qué más da! ―acabó afirmando con una amplia sonrisa.

Le dije si le apetecía tomar una cervecita y me dijo que sí. Entonces le conté que estaba allí con un amigo tomando una que si quería podía añadirse sin problemas. Dudó tres segundos y dijo: ¡Ah! ¡Vale!

Los presenté. Y empezamos por comentar lo del profesor y el trabajo de Rafel. En Carles enseguida se puso a animar a Rafel y en seguida ambos reían como si se conocieran de toda la vida. Los sarcasmos de Carles encajaron muy bien con el talante de Rafel y en algún momento me llegó a parecer que yo sobraba, que molestaba. Pasado un rato en Carles se excusó y se fue. Pagué la consumición y acompañé a Rafel en su casa. Este se mostró bastante interesado en Carles. Le expliqué de dónde había surgido nuestra relación y como se había desarrollado omitiendo todo lo que pudiera dar pistas sobre las relaciones de folla-amigos que mantenemos, ya que ninguno de ellos sabe qué relación mantengo con el otro.

La cosa no acabó ahí. Ayer volvimos a vernos Carles y yo, este se mostró interesado en Rafel. No le conté como la había conocido, ni la relación amorosa que mantenemos. Ya veo que te lo quieres follar, le dije bromeando. ¿Por qué no?, me respondió. Esa bromita despertó mis paranoias. Ya sé que Carles es bastante mayor que Rafel, pero es que yo soy mayor que ellos dos juntos. En mi soledad imaginé que se enrollaban y que me dejaban de lado.

Un abrazo.


8 comentaris:

  1. Holaaa ........yo les hubiera dicho a los 2dos por separado; casi toda la verdad ......no q estas actualmente con los (dos) ..... eso no ...pero si q es una muy relacion reciente ! y q a vos te super interesa esa persona (a cada uno refiriendote sobre el otro) .....cosa de sacarle de la mente cualquier posibilidad fantasiosa sobre todo a ...........no a Rafael !
    Eso es lo q hubiere hecho.
    fuerte abrazo Charlieindio

    ResponElimina
    Respostes
    1. En principio soy partidario de ir con la verdad por delante, pero temo de una parte las reacciones de Rafel que ya me pidió un tiempo para pensárselo cuando le pedí una relación no exclusiva. Por otro lado me pareció que a Carles no le podía contar mi relación con Rafel sin el consentimiento de este. Además a Carles no le importa mucho lo que yo pueda hacer con otros.

      Me queda por contaros una conversación que tuve hace pocos días con Rafel sobre Carles a consecuencia de lo que cuento en este post. Puede un día de estos que tenga un ratito, lo haga.

      Gracias por seguir ahí,

      Un abrazo.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Sin duda es una posibilidad a tener en cuenta, aunque en los trios que he hecho hasta no me he acabado de sentir bien, pero mi miedo no era ese. Puede que hacer un trio hasta me hubiera venido bien.

      Muchas gracias por comentar.

      Un abrazo.

      Elimina
  3. Hola no se lo q hablaste con Rafael ........pero yo jugaria tdas mis cartas a el ! es creo lo mejor del momento .....segun lo q contas
    Abrazo Charlieindio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sin duda tienes toda la razón y es lo que estoy haciendo, aunque mantenga los encuentros con Carles.

      Muchas gracias por seguir ahí.

      Un abrazo.

      Elimina
  4. Resposta no al contingut (en qüestió d´amor no en sé massa) sino al fet que hagis traduit al català a Machado: d´entrada, una aberració, tenim com tenim un idioma comú, el castellá, que ho fa no tan sols innecesari, sino una estupidesa; després, vaig pensar que tal volta era per reivindicar la llengua minoritaria, pero si això es fa, no pas precisament a costa de traduir, i menys a poete/persones com a ell (traduttore traditore, quasi per definició)

    Per altra banda, esperes lllegisques això amb bon esperit, y que el dies no siguen massa durs, enllà per la zona nord.

    Salutacios i adeu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diria que el teu punt de vista és prou interessant, però parteix d'una hipòtesi falsa, ja que creure que tothom que parla català també entén el castellà és no tenir en consideració als catalanoparlants de les zones que no pertanyen al territori de l'estat espanyol que no es poden es poden menysprear tan olímpicament. Justament Antonio Machado està enterrat en un d'aquests territoris.

      No m'agrada gens que qualifiquis d'aberració o d'estupidesa el que fan persones que tenen un criteri diferent al teu. Em sembla important respectar el criteri dels altres. Sòcrates deia «només sé que no se res», potser per això la ignorància sigui tan atrevida.

      Espero puguis aplicar aquest bon esperit que em demanes en el teu comentari, ja que les meves paraules que només volen posar les coses al seu lloc.

      Una abraçada.

      Elimina