Pensaments: 10 – Som

[Entrada 411]

Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen raïms dels cards, o figues dels arços? Tot arbre bo dona fruits bons, i l’arbre dolent dona fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons.
Evangeli de Mateu 7,16-18

Les motivacions de l'actuació humana són ben diverses. Aquestes són de vegades contradictòries o poc racionals, tant que ens poden semblar sense sentit. Jo crec que no, crec que tot acte d’una persona té un sentit, una motivació, que moltes vegades no sap ni controla ella mateixa. Això només s’explica per aquest garbuix d’instints, emocions, sentiments, passions, i pensaments que es mouen pels nostres cervells. Com que el que passa pel cervell d’una persona només ho pot arribar a saber ella mateixa, moltes vegades, la majoria, resulta complicat que els altres entenguem perquè actua d’una determinada manera.

Així que allò que els altres veiem d’una persona és només allò que fa en un moment concret, ignorant, a més, moltes vegades les seves circumstàncies. Òbviament, també ens comuniquem parlant, oralment o corporalment, perquè el cos també parla, no només la boca. Tots sabem del valor de les mirades, del gest dels llavis o de la posició corporal. Quan un va capcot, o amb la mirada trista, perduda a l’infinit, deduïm el seu estat d’ànim. Però també sabem que la paraula i el gest poden ser enganosos, només cal veure un bon actor, i, en canvi, els fets, allò que es fa lliurement, no. Aquí s'enceta un meló força polèmic: quan i com actuem lliurement? Un debat que deixo per a una altra ocasió.

L’experiència és allò que aprenem dels nostres errors. Tots ens equivoquem, no en tinc cap dubte, però si no assumim els nostres errors, no n’aprenem res. Ja se sap que ningú no és perfecte, i que tots ens hem penedit més d’una vegada d’alguna cosa que hem dit o fet. A tots, ens han molestat o ferit alguna vegada les paraules o els fets d’algú. I n’hem perdonat, o no, a l’autor en funció de com n’ha assumit la seva culpa, de com ha estat la disculpa, perquè segur que tots hem ferit o molestat a algú altre i sabem del nostre penediment d'allò que hem fet. Moltes vegades valorem el penediment dels altres en funció de l'experiència viscuda amb els nostres i amb els anteriors d’aquella mateixa persona. Tot són fets, actes, el penediment, també.

A més, aprenem més d’allò que veiem fer que d’allò que ens diuen que hem de fer. Tots els pedagogs saben que els fills es comporten com han vist comportar-se als seus pares, educadors, tutors, etc. «Fes el que et dic, no el que jo faig» diu el refrany que vol contrarestar la tendència natural de les persones a imitar els seus mestres, líders i ídols. Per això hem de tenir present que els nostres actes de vegades tenen conseqüències no relacionades directament en l’acte en si mateix. Potser per això he sentit, més d’una vegada, que un membre d'una parella li deia a l’altre: «No facis això davant del teu fill».

En conclusió, som allò que fem. No importa el que pensem o el que sentim, això no ho veuen els altres, especialment si no ens coneixen, i ens valoraran pel que fem. Serem jutjats per això, pels nostres actes, igual com jutgem a les plantes pels seus fruits. I aprenem del que fem (experiència) i del que veiem fer als altres (imitació).