Propietat privada --- Propiedad privada

[Entrada 50]

Propietat privada

De la mateixa manera que tinc clar que l'home és un ser poligàmic i que la monogàmia ens ve a contrapèl, estic convençut que el sedentarisme també és contrari a la naturalesa humana, tot i que tinguem tendència a moure'ns dins d'un territori limitat, el progrés real de la humanitat sempre ha estat lligat a la comunicació i al desplaçar-se territori enllà. No va ser gràcies al seu sedentarisme, sinó al contrari, que Sapiens, és dir nosaltres, acabés ocupant tota el planeta. L'origen de la nostra espècie se situa uns 200.000 anys enrere a l'Àfrica meridional. Però es creu que són en els últims 10.000 de la nostra existència en què hem anat encadenant un error darrere l'altre i hem acabat creant aquesta civilització injusta i esclavitzant.

Segons diuen els historiadors ha estat en aquesta darrera època en la qual hem creat els llinatges i les herències. Abans les societats humanes havien estat matriarcals i no hi havia més llinatges que els materns ja que el pare era una anècdota. En el comportament sexual de l'home no hi havia una consciència clara que la intervenció del mascle fos necessària en la concepció d'un nou humà i igual que passava amb moltes altres especies no monogàmiques, els infants pertanyien a les mares i posteriorment a la tribu, és a dir, a la comunitat. En aquest context un humà només sabia qui era sa mare. Per això les societats matriarcals havien d'intercanviar els mascles preadolescents abans que no arribessin a la edat fèrtil i així evitar possibles i més que probables relacions incestuoses entre germans, o entre pares i filles ja que el pare no era conegut.

En aquelles tribus la propietat privada només tenia un sentit utilitarista. En primer lloc perquè eren comunitats petites i només tenia sentit que fos de propietat individual allò que era per a l'ús personal, objectes que un cop morta la persona o s'enterraven amb ella (cosa evident en algunes troballes arqueològiques) o bé revertien de nou a la comunitat. Una persona disposava d'allò que li calia per a la seva comesa a la comunitat i disposava d'allò mentre li calia i era capaç de fer-ho servir, és a dir, mentre tenia sentit que ho fes. Fixem-nos que els nòmades d'avui no acumulen bens, només duen amb ells allò que els cal, usen, o els és útil.

S'estima que el ser humà abans del Neolític, és a dir, fa més de 10.000 anys, tenia una esperança de vida d'uns 30 o 40 anys, i que només treballava entre 2 i 4 hores diàries per aconseguir allò que li calia per sobreviure. Aquells humans van desenvolupar tecnologies que encara usem, com el foc controlat o la roda. Sense la civilització tal com l'entenem ara, també hi va haver progrés científic i tecnològic. Sense l'acumulació de béns que desperta la cobdícia, ni l'herència que només fa que establir una situació de desigualtat injusta (inequitativa) entre les persones ja en el moment del seu naixement, l'home va desenvolupar-se durant el 95% de la seva existència. Aquesta civilització actual injusta i esclavitzant ens permetrà sobreviure gaire temps més?

Ens ha costat, però ja hem vist que les jerarquies hereditàries no funcionen i hem buidat de poder als reis amb les monarquies parlamentàries, hem creat repúbliques i intentem evitar de tota mena de totalitarisme, però encara no hem recuperat el fet de que hi ha moltes coses que no tingui sentit que passin de pares a fills, que s'heretin. Les coses, els objectes, les cases, les terres, tenen sentit que siguin propietat de qui les usa mentre ho fa, mentre els treu rendiment... Quin sentit té que algú acumuli uns bens que no pot explotar ni usar?

Bé, no tots estem cecs, el moviment Okupa és un exemple de que les coses es poden veure d'una altra manera.

Una abraçada.

Propiedad privada

De la misma manera que tengo claro que el hombre es un ser poligámico y que la monogamia nos viene a contrapelo, estoy convencido de que el sedentarismo también es contrario a la naturaleza humana, aunque tengamos tendencia a movernos dentro de un territorio limitado, el progreso real de la humanidad siempre ha estado ligado a la comunicación y al desplazarse por el territorio. No fue gracias a su sedentarismo, sino al contrario, que Sapiens, es decir nosotros, acabara ocupando todo el planeta. El origen de nuestra especie se sitúa unos 200.000 años atrás en el África meridional. Però se cree que son los últimos 10.000 de nuestra existencia en los que hemos encadenado un error tras otro y hemos acabado creando esta civilización injusta y esclavizante.

Según dicen los historiadores ha sido en esta última época en la que hemos creado los linages y las herencias. Antes las sociedades humanas habían sido matriarcales y no había más linajes que los maternos ya que el padre era una anécdota. En el comportamiento sexual del hombre no había una conciencia clara de que la intervención del macho fuera necesaria en la concepción de un nuevo humano y al igual que ocurría con muchas otras especies no monogámicas, los niños pertenecían a las madres y posteriormente a la tribu, es decir, a la comunidad. En ese contexto un humano sólo sabía quién era su madre. Por eso las sociedades matriarcales tenían que intercambiar los machos preadolescentes antes de que llegaran a la edad fértil y así evitar posibles y más que probables relaciones incestuosas entre hermanos, o entre padres e hijas ya que el padre no era conocido.

En aquellas tribus la propiedad privada sólo tenía un sentido utilitarista. En primer lugar porque eran comunidades pequeñas y solo tenía sentido que fuera de propiedad individual lo que era para uso personal, objetos que una vez muerta la persona o enterraban con ella (algo evidente en algunos hallazgos arqueológicos) o bien revertían de nuevo a la comunidad. Una persona disponía de lo que necesitaba para su cometido en la comunidad y disponía de ello mientras necesitaba y era capaz de usarlo, es decir, mientras tenía sentido que lo hiciera. Fijémonos en que los nómadas de hoy no acumulan bienes, sólo llevan con ellos lo que necesitan, usan, o les es útil.

Se estima que el ser humano antes del Neolítico, es decir, hace más 10.000 años, tenía una esperanza de vida de unos 30 o 40 años, y que sólo trabajaba entre 2 y 4 horas diarias para conseguir lo que necesitaba para sobrevivir. Aquellos humanos desarrollaron tecnologías que todavía usamos, como el fuego controlado o la rueda. Sin la civilización tal como la entendemos ahora, también hubo progreso científico y tecnológico. Sin la acumulación de bienes que despierta la codicia, ni la herencia que sólo hace que establecer una situación de desigualdad injusta (inequitativa) entre las personas ya en el momento de su nacimiento, el hombre se desarrolló durante el 95% de su existencia. ¿Esta civilización actual injusta y esclavizante nos permitirá sobrevivir mucho tiempo más?

Nos ha costado, pero ya hemos visto que las jerarquías hereditarias no funcionan y hemos vaciado de poder a los reyes con las monarquías parlamentarias, hemos creado repúblicas e intentamos evitar cualquier tipo de totalitarismo, pero todavía no hemos recuperado el hecho de que hay muchas cosas que no tiene sentido que pasen de padres a hijos, que se hereden. Las cosas, los objetos, las casas, las tierras, tienen sentido que sean propiedad de quien las usa mientras lo hace, mientras les saca rendimiento... ¿Qué sentido tiene que alguien acumule unos bienes que no puede explotar ni usar?

Bueno, no todos estamos ciegos, el movimiento Okupa es un ejemplo de que las cosas se pueden ver de otra manera.

Un abrazo.