Avís | Aviso

Avís | Aviso
=> Versió en català (la primera part de l'entrada)
=> Versión en castellano (a continuación del texto catalán)

dimecres, 9 de juliol de 2014

Empreses cooperatives --- Empresas cooperativas

[Entrada 52]

Empreses cooperatives


Seguint en la línia del que plantejava l'altre dia sobre la propietat privada en què lligava la propietat de les coses amb qui les usa, ens du a les empreses cooperatives. Una empresa cooperativa és aquella que és propietat dels seus treballadors i només d'ells.

Em sembla que no sóc l'únic que defensa que una organització són les persones que la composen, els que en són membres, els que treballen per i per a ella. Quan una persona s'adreça a un ajuntament, per a ella aquell ajuntament és el funcionari amb qui parla i valorarà aquest ajuntament en funció de la satisfacció que li hagi donat el tracte amb aquell funcionari. Igual ens passa quan anem a una botiga o un centre comercial, el dependent és qui ens dóna satisfacció o no. Per tant, em sembla força obvi que una empresa és la gent que hi treballa. Quin sentit té que qui es beneficiïn del bon funcionament de l'empresa siguin els propietaris, moltes vegades accionistes, que a l'hora de la veritat no hi fan res en aquest sentit?

Ja sé que em direu que calen més coses, com ara edificis, maquinària, i altres elements perquè una empresa funcioni. Recordo que m'ensenyaven que volia dir "capital" amb un exemple basat en la novel·la Robinson Crusoe. Suposo que us sona. Aquest entre altres coses tenia una pala que li permetia fer un grapat de coses que sense la pala li haurien costat força més més esforç de dur a terme. La pala era doncs "capital" ja que li aportava facilitat per desenvolupar-se en la seva illa, però la pala sense un Robinson Crusoe que la fes anar no era res. Un edifici buit, una maquinària parada no aporta res. Això vol dir que sense les persones que el facin rendir, el "capital" no és res. Aquest capital té sentit quan hi ha persones que l'aprofitin cosa que ens du a una simbiosi persona-capital, no a la supremacia del capital sobre las persones. L'amo del que fa en Robinson Crusoe no és el propietari de la pala, tot i que en Robinson Crusoe li degui en part al propietari d'aquella pala el que ha pogut fer amb ella... En quina proporció? Aquest ja és un altra tema. Quin profit en trauria el propietari si no l'usa ningú? Es deteriora igual la pala per l'ús que per manca d'ús? Quin esforç ha aportat el propietari al que s'ha pogut fer amb aquesta eina? Quant li ha costat la pala?... Hi molts paràmetres a considerar, però estic convençut que siguin els que siguin no li donen tots els drets sobre el que s'ha fet amb ella.

I sens dubte queden altres temes, com la idea de fer-ho, la iniciativa, o la capacitat per fer-ho...

A banda de tot això hi ha un altre tema. La motivació dels treballadors quan no són propietaris. La gran pregunta seria: els compensa haver-se de conformar amb un salari més o menys just mentre veuen enriquir-se en una progressió força més gran als propietaris?

Per a mi una bona solució a tot el que plantejo està en que els propietaris i els treballadors siguin les mateixes persones, en que el capital pertanyi als treballadors, és a dir, en les empreses cooperatives.

Una abraçada.






Empresas cooperativas


Siguiendo en la línea de lo que planteaba el otro día sobre la propiedad privada en que ligaba la propiedad de las cosas con quien que las usa, nos lleva a las empresas cooperativas. Una empresa cooperativa es aquella que es propiedad de sus trabajadores y sólo de ellos.

Me parece que no soy el único que defiende que una organización es las personas que la componen, los que son sus miembros, los trabajan por y para ella. Cuando una persona se dirige a un ayuntamiento, para ella aquel ayuntamiento es el funcionario con quien habla y valorará este ayuntamiento en función de la satisfacción que le haya dado el trato con aquel funcionario. Igual nos pasa cuando vamos a una tienda o un centro comercial, el dependiente es quien nos da satisfacción o no. Por lo tanto, me parece bastante obvio que una empresa es la gente que trabaja allí. ¿Qué sentido tiene que quienes se beneficien del buen funcionamiento de la empresa sean los propietarios, muchas veces accionistas, que a la hora de la verdad no hacen nada en ese sentido?

Ya sé que me diréis que son necesarias más cosas, como edificios, maquinaria, y otros elementos para que una empresa funcione. Recuerdo que me enseñaban que significaba "capital" con un ejemplo basado en la novela Robinson Crusoe. Supongo que os suena. Este entre otras cosas tenía una pala que le permitía hacer una toda serie de de cosas que sin la pala le habrían costado bastante más de esfuerzo llevar a cabo. La pala era pues "capital" ya que le aportaba facilidad para desarrollarse en su isla, pero la pala sin un Robinson Crusoe que la manejara no era nada. Un edificio vacío, una maquinaria parada no aporta nada. Lo que significa sin las personas que lo hagan rendir, el "capital" no es nada. Este capital tiene sentido cuando hay personas que lo aprovechen lo que nos lleva a una simbiosis persona-capital, no a la supremacía del capital sobre la persona. El dueño de lo que hace Robinson Crusoe no es el propietario de la pala, aunque en Robinson Crusoe le deba en parte al propietario de esa pala lo que pudo hacer con ella... ¿En qué proporción? Este ya es otro tema. ¿Qué provecho sacaría de ella el propietario si no la usa nadie? ¿Se deteriora igual la pala por el uso que por falta de uso? ¿Qué esfuerzo ha aportado el propietario a lo que se ha podido hacer con esa herramienta? ¿Cuanto le ha costado la pala?... Hay muchos parámetros a considerar, pero estoy convencido de que sean los que sean no le dan todos los derechos sobre lo que se ha hecho con ella.

Y sin duda quedan otros temas, como la idea de hacerlo, la iniciativa, o la capacidad para hacerlo...

Aparte de todo eso hay otro tema. La motivación de los trabajadores cuando no son propietarios. La gran pregunta sería: ¿Les compensa tener que conformarse con un salario más o menos justo mientras ven enriquecerse en una progresión bastante mayor a los propietarios?

Para mí una buena solución a todo lo que planteo está en que los propietarios y los trabajadores sean las mismas personas, en que el capital pertenezca a los trabajadores, es decir, en las empresas cooperativas.

Un abrazo.

4 comentaris:

  1. Madre mia Peace,con tanto Robinson,y tanta pala,me perdi un poco con el texto jejeje. Haber.Yo creo k tienes razon con lo k dices,acerca del coperativismo.La verdad,es k es mucho mas digno,para cualkier persona,trabajar colectivamente por y para su empresa,y no para un atajo de bagos con corbata,y accionistas,cullo unico cometido es lucrase con el sufrimiento y el esfuezo ajeno,sin pegar ni palo.La verdad es k este regimen de trabajo deveria estar mas implantado,de lo k realmente esta en nuestra sociedad.Ahora mismo,con el mogollon de empresas k estan cerrando x falta de rentabilidad,los empleados ((( si pueden claro ))),kizas deverian plantearse,en comprarle el negocio a los propietarios,y en vez de caer en la kiebra,e irse todos a la calle,explotarlo en coperativa y asi intentar x todos los medios salir del bache y no kedarse sin nada no?...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lamento haberla liado un poco con el tema de la pala, lo que quería dejar claro era que esa aparente supremacía del capital no es ni mucho menos real.

      En cuanto a quedarse con una empresa que quiere cerrar muchas veces funciona, otras no, pero estoy contigo en que és una opción a estudiar, especialmente cuando són los empleados los que controlan los circuitos comerciales, quiero decir, las ventas, cosa que en las multinacionales no siempre és claro.

      Muchas gracias por la aportación de tu comentario.

      Un abrazo.

      Elimina
  2. Un tema molt interessant, i ofereix una visió completament diferent de l'economia. Precisament avui llegia sobre l'estimada editorial Bruguera/El Gato Negro, que durant la Guerra Civil va funcionar com una empresa gestionada pels seus treballadors. Conec actualment algunes empreses cooperatives, sobretot en el sector del transport i l'agricultura, tot i que són poques, i el fet és que funcionen perfectament en el sentit organitzatiu, i la seva viabilitat econòmica, amb les seves dificultats, òbviament, es pot dir que és bona. A més, l'alienació del treballador, en el sentit marxista, no existeix. Aquesta és la cara de la moneda, però a la creu està l'exigència d'una major responsabilitat al cooperant respecte al simple empleat, fins i tot més hores de treball. Però tots els beneficis són per a tots. És interessant també replantejar-se el concepte de propietat, perquè treballar com un esclau per fer més ric a un ric que no dóna un pal a l'aigua és injust i absurd. Una forta abraçada, Josep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evident, això exigeix més al treballador, perquè passa a ser al mateix temps propietari, però em sembla positiu en tots els sentits, ja que per a mi assumir responsabilitats és sempre positiu.

      Com sempre amb les teves reflexions acabes enriquint les meves.

      Moltes gràcies per l'aportació del teu comentari.

      Una abraçada

      Elimina