[Entrada 205]
Call Me by Your Name
«Call Me by Your Name» és el títol amb què s'ha estrenat a les nostres pantalles una producció italiana (amb participació de França, Brasil i els EUA) basada en una novel·la homònima d'André Aciman, publicada el 2007, que ha estat traduïda al castellà amb el títol «Llámame por tu nombre» («Digue'm pel teu nom»). La pel·lícula en la seva versió original és bilingüe, es parla anglès i italià (subtitulat en anglès).
És l'estiu de 1983 al nord d'Itàlia i Elio Perlman (Timothée Chamalet), un noi italo-americana precoç de 17 anys, passa els dies a la vila familiar del s. XVII transcrivint i tocant música clàssica, llegint i flirtejant amb la seva amiga Marzia (Esther Garrel).El guió és de James Ivory, cineasta a qui devem una de les perles cinematogràfiques LGTBI com ho és «Maurice». Des del meu punt de vista es tracta d'una història potent molt ben portada a la pantalla. El seu director ha dit que «Volíem reflectir l'essència del llibre, però això no vol dir que hagués de ser literal. Vam haver de canviar algunes coses». Com que no he llegit la novel·la no m'atreveixo a jutjar aquesta adaptació, però he de confessar que m'ha arribat.
Elio té una estreta relació amb el seu pare (Michael Stuhlbarg), un il·lustre professor especialitzat en cultura grecoromana, i la seva mare Annella (Amira Casar), una traductora, i entre tots dos l'han dotat d'una àmplia cultura en un entorn que desborda d'encants naturals. Tot i que la sofisticació i el do intel·lectual d'Elio podrien suggerir que és un adult de cap a peus, encara té certa innocència i temes en què desenvolupar-se, especialment en els del cor.
Un dia, Oliver (Armie Hammer), un captivador investigador americà, que treballa en el seu doctorat, arriba per ajudar al pare d'Elio com a becari durant l'estiu. Oliver té, com Elio, arrels jueves. Enmig de l'assolellada esplendor d'aquest marc, Elio i Oliver descobriran l'embriagadora bellesa del despertar sexual al llarg d'un estiu que canviarà les seves vides per sempre.
La narració està feta des de la perspectiva de l'adolescent, Elio, en aquesta fase de descobriment sexual i emocional, i en el guió es tracta amb encert aquesta imperícia emocional, el lliurament entusiasta i la noble sinceritat que acompanya els adolescents d'aquesta edat. Es desenvolupa en un entorn de classe mitjana-alta establerta a una meravellosa vila del nord d'Itàlia, que gaudeix una família culta i entranyable que disposa, fins i tot, de servei.Una cosa que no queda gaire definit en la pel·lícula és l'edat d'Oliver, que estimo que ha d'estar entre 25 i 30 anys, en ser un investigador que treballa en el seu doctorat. Per fer-nos una idea, l'actor que l'encarna, Armie Hammer, tenia prop de 31 anys en el moment de la filmació, i Timothée Chamalet 21.
Recordo amb especial afecte una reflexió que el pare d'Elio fa al seu fill gairebé al final de la pel·lícula, però no en faré «spoiler», perquè es refereix al desenllaç de la història.
La novel·la va ser ràpidament acollida per la comunitat LGTB i s'ha convertit en un clàssic de la literatura homosexual, encara que també ha transcendit fronteres. André Aciman, parlant de la seva obra, que és la seva primera novel·la i va ser escrita en només tres mesos, diu: «No he escrit més de pressa a la meva vida. Era com si estigués enamorat. L'escriptura em va portar a llocs als quals mai m'hagués atrevit a anar. Hi ha parts del llibre que dic "No em crec que jo hagi escrit això!" Però ho vaig fer. D'alguna manera és com si m'ho dictessin». La crítica ha dit d'aquesta obra: «Crec que la novel·la evoca d'una manera que molt pocs llibres han aconseguit la sensualitat, sexualitat, erotisme i ansietat que causa el primer amor» (Howard Rosenman), i «Toca la fibra sensible de gairebé qualsevol que l'hagi llegit pel seu plantejament del primer amor, l'obsessió i el dolor, sense importar el seu gènere o orientació sexual» (Peter Spears). Crec que aquests comentaris són vàlid per a la pel·lícula.Es tracta d'una pel·lícula que es mou en un ambient de bisexualitat i que quadra molt amb els meus gustos en tots els sentits, especialment els cinematogràfics. Per això us la recomano encaridament esperant que la gaudiu tant com ho vaig fer jo.
Una abraçada.
Call Me by Your Name
«Call Me by Your Name» es el título con que se ha estrenado en nuestras pantallas una producción italiana (con participación de Francia, Brasil y EEUU) basada en una novela homónima de André Aciman, publicada en el 2007, que ha sido traducida al castellano con el título «Llámame por tu nombre». La película en su versión original es bilingüe, se habla inglés e italiano (subtitulado en inglés).
Es el verano de 1983 en el norte de Italia y Elio Perlman (Timothée Chamalet), un chico ítalo-estadounidense precoz de 17 años, pasa los días en la villa familiar del s. XVII transcribiendo y tocando música clásica, leyendo y flirteando con su amiga Marzia (Esther Garrel).El guión es de James Ivory, cineasta al que debemos una de las perlas cinematográficas LGTBI como lo es «Maurice». Des de mi punto de vista se trata de una historia potente muy bien llevada a la pantalla. Su director ha dicho que «Queríamos reflejar la esencia del libro, pero eso no significa que tuviese que ser literal. Tuvimos que cambiar algunas cosas». Como no he leído la novela no me atrevo a juzgar esta adaptación, pero he de confesar que me ha llegado.
Un día, Oliver (Armie Hammer), un cautivador investigador americano, que trabaja en su doctorado, llega para ayudar al padre de Elio como becario durante el verano. Oliver tiene, como Elio, raíces judías. En medio del soleado esplendor de este marco, Elio y Oliver descubrirán la embriagadora belleza del despertar sexual a lo largo de un verano que cambiará sus vidas para siempre.
La narración está hecha des de la perspectiva del adolescente, Elio, en esa fase de descubrimiento sexual y emocional, y en el guion se trata con acierto esa torpeza emocional, la entrega entusiasta y la noble sinceridad que acompaña a los adolescentes de esa edad. Se desarrolla en un entorno de clase media-alta afincada en una maravillosa villa del norte de Italia, que disfruta una familia culta y entrañable que dispone, incluso, de servicio.Algo que no queda muy definido en la película es la edad de Oliver, que estimo que debe estar entre 25 y 30 años, al ser un investigador que trabaja en su doctorado. Para hacernos una idea, el actor que lo encarna, Armie Hammer, tenia cerca de 31 años en el momento de la filmación, y Timothée Chamalet, 21.
Recuerdo con especial cariño una reflexión que el padre de Elio hace a su hijo casi al final de la película, pero no haré «spoiler», porque se refiere al desenlace de la historia.
La novela fue rápidamente acogida por la comunidad LGTB y se ha convertido en un clásico de la literatura homosexual, aunque también ha trascendido fronteras. André Aciman, hablando de su obra, que es su primera novela y fue escita en solo tres meses, dice: «No he escrito más rápido en mi vida. Era como si estuviese enamorado. La escritura me llevó a sitios a los que nunca me hubiese atrevido a ir. Hay partes del libro que digo "¡No me creo que haya escrito esto!" Pero lo hice. De alguna forma es como si me lo dictasen». La crítica ha dicho de esta obra: «Creo que la novela evoca de una manera que muy pocos libros han conseguido la sensualidad, sexualidad, erotismo y ansiedad que causa el primer amor» (Howard Rosenman), y «Toca la fibra sensible de casi cualquiera que la haya leído por su planteamiento del primer amor, la obsesión y el dolor, sin importar su género u orientación sexual» (Peter Spears). Creo que esos comentarios son válido para la película.Se trata de una película que se mueve en un ambiente de bisexualidad y que cuadra mucho con mis gustos en todos los sentidos, especialmente los cinematográficos. Por eso os la recomiendo encarecidamente esperando que la disfrutéis tanto como lo hice yo.
Un abrazo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada